La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'ajuntament de  Monistrol de Montserrat un estudi per a la millora d'alternatives d'accessibilitat al Centre d'atenció Primària (CAP) de la població. Actualment, el CAP es troba en un edifici de propietat municipal construït als anys 90 i amb un nivell d'accessibilitat acceptable però amb un únic accés a peu pla pel carrer de Manresa.

L'estudi planteja estudiar com millorar la seva accessibilitat amb un nou accés pel vessant de la muntanya, pel que s'anomena la Balconada de Monistrol, situat a la part contraria de l'edifici, que dona connectivitat al sector del riu Llobregat i on hi ha la zona d'aparcament del Parc de l'Alvèrnia.

Les diverses alternatives plantejades tenen com a objectiu facilitar l'accés a quest equipament a les persones que viuen als barris situats a l'altra costat del riu, així com també a persones de fora el municipi que tenen assignat aquest centre mèdic, i que hi arriben amb vehicle particular des de la carretera C-55. Així mateix, l'estudi també apunta la possibilitat de millorar l'accés per facilitar el trasllat eventual de malalts amb ambulància i que actualment es fa per un recorregut pels carrers estrets del centre de la població.

Entre les diferents propostes estudiades, l'estudi conclou que si l'edifici només funciona com a Centre d'Assistència Primària, les possibles millores pel costat del riu es consideren inviables. Només en el cas d'un canvi d'ús de l'edifici, amb una previsió d'un ús més intensiu i d'un nombre més elevat de persones, es podria arribar a plantejar algun ascensor com un eix vertebrador per a la seva utilització més popular entre la població. Aquesta solució només seria possible en el cas  que el nombre de viatges mensuals justifiquessin la seva raó de ser, és a dir, la suficient rendibilitat social respecte cost d'instal·lació/amortització i també el cost de manteniment.

L'estudi també apunta que amb aquests supòsits, la solució menys aparatosa i més adient seria la reubicació de l'ascensor intern amb els qual es guanyaria parcialment l'espai de la planta soterrani -2, i la dotació d'un ascensors vertical curt per salvar el desnivell des del Parc de l'Alvèrnia fins aquest nivell -2. Aquesta solució seria dubtosa en termes d'usabilitat, es a dir per comoditat d'utilització, així com per l'impacte paisatgístic i la sostenibilitat en el seu manteniment.

L'estudi també conclou que, a causa del volum de l'actuació, cal pensar que enlloc d'emprar aquesta solució, hagués estat més encertat replantejar una reforma integral de tot l'edifici, replantejant l'edificació sencera de vell nou, des del nivell del parc.