La Generalitat de Catalunya ha cedit a la Taula del Tercer Sector un habitatge unifamiliar de Sallent per destinar-lo a persones en situació d'emergència social i risc d'exclusió residencial. Aquest habitatge forma part d'un lot de 32 immobles que la Generalitat havia rebut d'herències intestades a polítiques d'habitatge social. L'habitatge es troba al carrer Clos 12, amb una superfície construïda de 294 m2. Era propietat de Maria Padrós Coll que va morir sense fer testament. El lliurament de l'habitatge no es farà immediatament perquè cal fer-hi reformes.

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, han signat aquest dijous un protocol de col·laboració, segons el qual la Generalitat destinarà finques urbanes provinents d'herències intestades a polítiques d'habitatge social. En concret, la Generalitat lliurarà a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya la gestió de 32 immobles, un dels quals el de Sallent, per assignar-los a les entitats de la Xarxa d'habitatges d'inserció que formen part de la Taula del Sector Social i destinar-los a persones en situació d'emergència social i risc d'exclusió residencial.
 
Actualment, la Generalitat té un total de 32 finques urbanes heretades amb idoneïtat per ser destinades a habitatge social. Hi ha sis immobles a la ciutat de Barcelona, cinc a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Balaguer, dos a Tortosa i un a Cambrils, Canovelles, Ripollet, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Breda, Palamós, Àger, Artesa de Segre, Lleida, Tremp, El Vendrell, L'Arboç, Salou i Vila-Rodona.  
 
Durant l'acte de signatura, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, el vicepresident del Govern i la consellera de Governació han refermat el "compromís màxim" i "prioritari" de l'executiu català per continuar impulsant polítiques en matèria d'habitatge. Junqueras ha destacat que "el dret a l'habitatge és un dret universal que no s'exerceix amb plenitud, no per manca d'oferta, sinó per la diferència entre els preus i la capacitat adquisitiva dels ciutadans". I ha afegit que "cal la intervenció pública". En aquest sentit, ha posat com a exemple el protocol signat avui, "un model que permet posar a disposició de les entitats del Tercer Sector habitatges que rep la Generalitat procedents d'herències intestades, per atendre necessitats de persones amb problemes d'exclusió residencial". "Mesures com la d'avui són molt importants en un país en què moltes de les decisions que prenen les institucions catalanes, sorgides de les demandes dels ciutadans, acaben aturades per les traves del Govern espanyol", ha conclòs.
 
Per la seva banda, la consellera Borràs ha qualificat el conveni com "un pas important en la col·laboració que fa anys que manté el Govern amb la Taula del Tercer sector", que demostra la necessitat d'entesa i treball conjunt entre entitats i Govern, i també entre administracions, a l'hora d'ajudar famílies vulnerables "perquè és així com es troben solucions, amb col·laboració". En aquesta línia, Borràs ha recordat el compromís del Govern de cedir fins a 500 habitatges a les entitats socials perquè atenguin persones amb risc d'exclusió residencial i ha posat en valor la feina del Govern en aquest àmbit: "Voluntat política per donar solucions en emergència habitacional; l'esforç important de recursos que s'hi destinen; o les eines legals que s'han desenvolupat, com la nova llei que subsituteix la 24/2015 que s'ha d'aprovar aviat al Parlament". "La responsabilitat principal de vetllar pels ciutadans és de l'administració pública dels governs, i no la defugim", ha reblat la consellera.
 
D'acord amb el protocol signat avui, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya serà l'encarregada de gestionar aquests 32 immobles que s'assignaran a les entitats de la Xarxa d'habitatge d'inserció que formin part de la Taula del Tercer Sector. Per fer-ho es tindran en compte els criteris territorials que estableix la normativa civil catalana i les necessitats a cobrir en cada cas. Les entitats socials es seleccionaran en funció de la demanda d'habitatge i del nombre de situacions d'emergència que atén cadascuna d'elles. Els detalls de l'encàrrec de gestió d'aquests immobles es concretaran en un conveni que se signarà properament entre el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Es preveu la possibilitat d'incorporar altres finques que s'heretin i siguin idònies per a aquesta finalitat.
 
Aquesta via per oferir habitatge social està prevista al Codi Civil de Catalunya, que en l'article 442-13.2 estableix que l'administració catalana ha de destinar preferentment les finques urbanes que hereti, o el seu valor, a polítiques d'habitatge social. La Generalitat es converteix en hereva intestada quan una persona mor sense testament i sense hereus, i després d'un procediment en què es comprova la inexistència de parents fins al quart grau de consanguinitat. La Generalitat ha anat destinant els recursos obtinguts de la venda de finques heretades a polítiques socials i culturals. Ara, i d'acord amb la normativa successòria, s'impulsa que els habitatges que provinguin d'herències intestades i siguin idonis, puguin passar a formar part del parc públic de lloguer i del fons d'habitatge de lloguer social. 
 
Aquest protocol també dóna compliment al III Pla de Suport al Tercer Sector Social, signat entre el Govern i la Taula del Tercer Sector el passat 25 juliol. Una de les mesures d'aquest Pla fa referència a l'ampliació i millora de parc d'habitatges de lloguer social del Tercer Sector Social destinat a persones en risc d'exclusió residencial. Igualment, dóna compliment al protocol signat al mes de març entre el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i la Taula del Tercer Sector, que incloïa el compromís del Govern de cedir a les entitats socials 256 habitatges en un termini de 18 mesos que, sumats al 244 ja cedits, permetria a les entitats disposar d'un total de 500 habitatges per poder fer front a les necessitats de col·lectius en risc d'exclusió social.