La llum ofereix calidesa a l'interior de l'Om. Foto: Isabel Palà

No penso gaire en com serà el tracte dels amics del restaurant l'Om. Perquè ja ho sé. Els conec i sé que els mou la il·lusió i les ganes d'un projecte fet, ben fet, des de dins i pensat (meditat) per a fer gaudir als que volen acompanyar-los en aquesta aventura. Tots els detalls estan ben pensats, des del nom i la decoració (a base de combinar elements antics i moderns), i fins al logo del restaurant. Fins i tot els indicatius d'home i dona dels lavabos tenen el seu toc divertit i "hand made", obra d'una de les socies del local. L'Om fa poc que ha engegat, però mica en mica, va fent-se el seu lloc a Manresa. De dijous a dissabte ofereix sopars (també per a grups amb menus de 18 o 23 euros) i entre setmana, menús diaris (a 9 euros. Els dissabtes es pot dinar per 11) i esmorzars. A més, els apassionats del vi disposen a l'Om de lo bó i millor en vins D.O pla de Bages. Fent territori.

Els plats surten cap a la sala on es gaudeixen. Foto: Isabel Palà

Quan hi arribem hi ha unes quantes taules sopant a la fresca, però nosaltres ens col•loquem en una tauleta a l'interior del restaurant, en un punt des d'on pràcticament veiem tot el menjador. Dit sigui de pas, ple fins el capdamunt. L'espai disposa d'una llum càlida i les converses de la gent es barregen amb els sorolls dels plats i les copes. Els tons càlids predominen, en les cadires, totes elles diferents i en les parets de pedra. I contrasten amb els tons verds, més moderns de l’entrada. Hi ha tants detalls per observar que, de ben segur, que n'hi ha massa que se m'escapen.

La Isabel al Restaurant l'Om.. Foto: Isabel Palà

Ens han preparat un menú a mida perquè puguem tastar una miqueta de tot el que fan. Primer arriba una amanida de fruita amb reducció de mòdena, després un parell de plats d'hummus variats: un d'albergínia amb cruixent i un segon de llenties amb llagostins. Acostumats al tradicional hummus de cigrons, aquests plats aconsegueixen despertar-nos tot un nou univers de sabors.

Un variat de torrades (sana, mar blava i quiquiriqui). Foto: Isabel Palà

Quan hem fet net, la Montse ens porta un plat de carpaccio de bacallà amb salsa romesco i un variat de torrades (sana, mar blava i quiquiriqui). Només escrivint-ho ja noto que se’m desperta de nou la panxa.Està tot deliciós!. Acabem de rematar l'àpat amb uns bons postres. Jo, com a bona amant de la xocolata, no em puc resistir a demanar un coulant amb gelat de vainilla. I l'assaboreixo, mentre al restaurant les taules van acabant de sopar i engeguen les sobretaules.

En una de les taules veïnes se'ls demana: ha anat tot bé? Era bo? I la resposta no pot ser més representativa: Perquè sóc ben educada perquè sinó lleparia el plat i tot! Se'ns dubte, una bona recompensa per als que, mentre uns gaudim, fan curses amb els plats amunt i avall i es barallen amb els fogons. Tot i que, de bona gana, és clar.

Entrada del restaurant l'Om amb la seva terrassa. Foto: Isabel Palà

Quan marxem és tard, fosc i passa una mica d'aire. Però a fora encara hi ha un parell de taules que conversen animadament. I és que, com probablement diria l'anònim si hagués sopat avui a aquí, quan els plats es buiden el què resta és això: les sensacions que ens deixa la vetllada. Aquell estat de gràcia en el que sents que has aprofitat una nit de dissabte, alimentant l'estómac però també la resta dels sentits.