Manresa és la zona de Catalunya on més augmenta la temperatura

La capital del Bages registra un augment de 0,31°C per dècada des del 1950, per sobre de la mitjana catalana de 0,27°C

  • Les fonts de Manresa tornen a funcionar, per ara, aquest estiu -
Publicat el 06 de juny de 2025 a les 17:21
Actualitzat el 06 de juny de 2025 a les 17:29

Manresa és la zona de Catalunya on més s'ha notat l'impacte de l'escalfament global en les darreres dècades. Així ho constata el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC) del 2024, publicat aquest divendres pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que situa la capital del Bages com la localitat amb l'increment més pronunciat de temperatura mitjana anual de tot el país.

Segons l'informe, Manresa ha registrat una pujada de 0,31°C per dècada en el període comprès entre el 1950 i el 2024. Aquesta xifra supera la mitjana catalana, fixada en 0,27°C per dècada, i situa la ciutat com el principal focus de l'avenç del canvi climàtic al territori.

Manresa: una tendència climàtica especialment preocupant

Aquest augment sostingut -equivalent a més de 2,3°C acumulats en 75 anys- reflecteix una realitat climàtica cada vegada més present a Manresa. L'increment de temperatures s'ha fet notar, especialment, en l'última dècada, amb anomalies que han marcat rècords consecutius. L'impacte, segons els experts, no només afecta la temperatura sinó que repercuteix en el règim de pluges, la disponibilitat hídrica, la salut pública i l'equilibri dels ecosistemes.

Manresa se situa, així, com un punt crític dins de l'evolució climàtica catalana. Les condicions geogràfiques i l'emplaçament a la Catalunya Central -amb estius cada vegada més extrems i períodes de sequera més freqüents- podrien explicar en part aquest comportament més acusat respecte d'altres zones del país.

Catalunya s'ha escalfat 2°C en 75 anys

El conjunt del territori català ha experimentat també un augment de temperatures destacable. Segons el mateix Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics, Catalunya és ara 2ºC més càlida que fa 75 anys. Aquesta dada es correspon amb una tendència de 0,27 °C de pujada per dècada des del 1950.

Aquest escalfament s'ha accelerat especialment durant els últims anys. L'any 2023, per exemple, es va tancar amb una anomalia de +2,4°C, i el 2022 fins i tot va assolir els +2,7°C respecte al període de referència 1961-1990. L'any 2024, tot i ser una mica més suau, ha tornat a marcar un valor elevat amb +2,2°C, convertint-se en el tercer any més càlid mai registrat.

L'escalfament avança més a l'interior que al litoral

Una de les conclusions destacades del BAIC és que el canvi climàtic no avança de manera homogènia. L'escalfament és més intens a l'interior del país que no pas a la costa. Això es pot explicar per diversos factors com la menor influència marítima o els usos del sòl. Manresa n'és l'exemple més clar, ja que supera en quatre centèsimes de grau la mitjana catalana.

En contraposició, les àrees del litoral, tot i també mostrar un augment, ho fan a un ritme lleugerament inferior. Aquest patró geogràfic reforça la necessitat de dissenyar polítiques climàtiques adaptades a la realitat concreta de cada territori.

Conseqüències i accions

L'escalfament sostingut té conseqüències directes sobre l'entorn i sobre la població. L'augment de la temperatura es tradueix en més onades de calor, condicions meteorològiques més extremes i major risc d'incendis forestals. També pot afectar la salut de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, així com la disponibilitat d'aigua i la rendibilitat de l'activitat agrària.

Davant d'aquest escenari, el BAIC 2024 torna a posar sobre la taula la necessitat d'aplicar mesures d'adaptació i mitigació. Tot i que l'esforç ha de ser global, l'impacte local que pateix Manresa fa especialment urgent l'impuls de polítiques ambientals més ambicioses en àmbits com la planificació urbana, la mobilitat sostenible o la protecció del sòl i la biodiversitat.