"El canvi és tan important, que alguns dels gats que arriven a la protectora entren en depressió, deixen de menjar i acaben morint per inanició sense que hi puguem fer res". Aquest és el més extrem dels retrats de la situació que viu aquest estiu la Protectora d'animals de Manresa, Aixopluc, que veu com la dinàmica dels darrers anys ha canviat, i l'abandonament de felins casolans per part dels seus amos ha substituït, en gran mesura, el més tradicional abandonament de gossos.

Les instal·lacions de la protectora a Can Poc Oli acullen, ara mateix, quatre-cents gats i n'entren de nous cada setmana, i el pitjor de tot és que durant tot l'estiu no hi ha hagut adopcions de felins. "Entre juliol i agost s'han fet una vintena d'adopcions de gossos, també ajudat pel fet que la majoria eren cadells o molt joves, però no de gats", expliquen les responsables de l'equipament.
[intext1]
Des d'Aixopluc assumeixen que estan "saturats" i que treballen per acabar unes noves instal·lacions per als gats a la part alta de la protectora perquè, actualment, les tres gàbies són entre les celes dels gossos, que borden, ronquen i són més expressius. "Els gats són molt més sentits que els gossos, s'angoixen i es tanquen en ells mateixos", expliquen, "i ara ens trobem amb animals que eren sols en un habitatge, amb caliu humà, i que ara comparteixen gàbia amb desenes de congèneres". "Alguns no ho superen", es lamenten.

A la protectora es mostren sorpresos per aquest augment d'abandonament de gats casolans, ja que a diferència dels gossos, que s'han de treure a passejar per fer les seves necessitats o que poden posar-se a bordar i molestar els veïns, els felins poden aguantar dies sols a casa "mentre tinguin menjar i aigua, i se'ls deixi suficient espai net on fer pipi i casa", i fins i tot, "es pot demanar a un veí o a un familiar que hi tregui el cap cada dia o cada dos dies".
[intext2]
Les raons que ens donen els propietaris per desfer-se dels animals "no s'aguanten per enlloc" la majoria de vegades, "algunes històries fins i tot freguen el surrealisme", i demostren que "no tenien l'animaló com un membre més de la família, sinó com un objecte", es lamenten.
   

Fins a dotze esterilitzacions en un dia

Aquest increment de la població felina a la protectora, a més, ha comportat un increment de la feina veterinària que es desenvolupa al mateix recinte dos cops a la setmana. Tots els animals -també els gossos- que arriben a Aixopluc són esterilitzats, desparasitats, enxipats i se'ls fa tests per si tenen alguna malaltia, en el cas dels gats, sobretot, la de la leiucèmia felina. Fa temps que la protectora de Manresa té una sala d'intervencions quirúrgiques pròpia per evitar el desplaçament dels animals a una clínica veterinària.

Als gats que entren a la protectora, se'ls ha de sumar també els que capturen amb trampes a les poques colònies que queden a la ciutat i que sobreviuen gràcies a veïns que els cuiden. "Encara que no els acollim aquí, és important, igualment, esterilitzar-los per evitar parts -les gates són molt fecundes-, perquè les colònies es vagin reduint amb el temps fins que no quedin gats als carrers". Per aconseguir-ho, periòdicament hi col·loquen trampes, els porten a Can Poc Oli, els esterilitzen i enxipen i els tornen al lloc on van ser capturats, a vegades després de fer-los passar una quarantena.

Entre uns i altres, el volum és tan gran que el veterinari "de capçalera" de la protectora ha arribat a esterilitzar dotze animals en una sola jornada. A aquest enrenou cal sumar-hi, després, l'esforç logístic que també suposa tenir els animals capats i avaluats en quarantena abans que arribin a la seva gàbia definitiva o siguin tornats a la colònia, i el trauma que els suposa els primers dies amb els altres gats "que acostumen a ser molt territorials".
   

La ciutat dels gats es va descartar

El 2017, Aixopluc tenia entre mans el desenvolupament del projecte de La ciutat dels gats en un terreny de 7.000 m2 adjacent al recinte que era de propietat privada. La idea era que aquest gran espai acollís els gats silvestres que encara volten per alguns carrers de la ciutat en forma de colònies.

El terreny és una superfície de camp al nord de les instal·lacions actuals, situada en diferents nivells. "Això ho farà més atractiu per als animals i més agradable visualment", deia la presidenta d'Aixopluc, Rafaela González, que afegia que la protectora tenia previst encomanar el seu desenvolupament a un projectista, sobre la idea que hi hagués cabanes, casetes de fusta, teulades i altres elements amb la voluntat de crear un entorn que permeti, fins i tot, fer-hi visites "i així, també, facilitar-ne l'adopció".

Tot i així, el terreny era privat, i malgrat que l'Ajuntament de Manresa i el mateix Aixopluc es van implicar durant temps en les negociacions per a la seva cessió d'us o venda, finalment el projecte no ha reeixit.

No serà el mateix, però per donar resposta als quatre-cents gats que hi ha a la protectora -cent més que llavors-, hi ha prevista la construcció d'unes gàbies més àmplies i confortables a la part nord del recinte i més allunyades de les gàbies dels gossos, que és un dels elements que no ajuden al relaxament felí en el seu emplaçament actual.

[despiece]

Com adoptar un gat o un gos a Aixopluc o fer-se'n soci o padrí

• La protectora és oberta de dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 del migdia.
• Cal però demanar cita prèvia escrivint a comunicacio@aixoplucmanresa.org o a través d'aquest formulari
• Aixopluc es troba al camí de Can Poc Oli, a la carretera vella de Barcelona, entrant des de l'estació de Rodalies o des de la C-55, al trencall del costat de l'antiga discoteca Krono's

[/despiece]