L'any 2014 farà 300 anys dels fets principals i el desenllaç de la Guerra de Successió. En el marc d'aquesta commemoració, institucions, entitats i investigadors han considerat d'interès ampliar el coneixement que es té d'aquest període posant de relleu els episodis històrics de més transcendènci a per a la ciutat de Manresa i la comarca del Bages i fent-ne difusió àmplia.

Amb aquesta voluntat es volen proposar diferents accions de recerca i de difusió que es faran els propers anys per a la commemoració dels fets de la Guerra de Successió, de manera similar a com es va fer l'any 2008 en el bicentenari de la Guerra del Francès.

Són del tot desconegudes les repercussions a Manresa i comarca de la Guerra de Successió. Manresa va ser una de les principals ciutats catalanes més castigades, després de Barcelona, com ho testifica el paorós incendi provocat per les tropes de Felip Vè l'any 1713 que va destruir la Casa de la Ciutat, entre molts altres edificis. Tampoc no és conegut el grau d'implicació de les elits econòmiques manresanes en el projecte austracista, sensible a l'ampliació internacional dels mercats, quan la ciutat arribarà a ser el primer cen tre seder de tot Espanya durant el segle XVIII. Manresa també va presentar una important tradició jurídico-constitucional amb figures com ara la nissaga dels Amigant, que aplegà una família dedicada als afers jurídics des de la guerra dels Segadors o bé Lluís de Peguera, autor de la famosa Pràctica y estilo de celebrar Cortes en Cataluña (1631), ampliada posteriorment per Antoni de Capmany (1821) durant la seva estada al Cadis constitucional com a demostració de la modernitat política dels catalans.

Pel que fa a la resta de la comarca, el Bages va viure la Guerra de Successió fins els darrers moments. Va ser la fortalesa de Cardona la darrera en capitular sota el poder borbònic, una setmana més tard que Barcelona, el 18 de setembre de 1714. El control de Cardona per la resistència catalana va allargar la guerra al Bages i a la Catalunya Central. Seguint l'exemple de Manresa, la comarca va ser durament reprimida pels borbònics, com és el cas dels dos incendis de la vila de Sallent dels anys 1713 i 1714. La comarca va viure també la darrera victòria de l'exèrcit català contra els borbònics (Talamanca, 13/14-8-1714) i va ser el bressol d'importants personatges claus en aquest conflicte, com el moianès Rafel Casanova i Comes, conseller en cap de Barcelona durant la conquesta borbònica de la ciutat, l'11 de setembre de 1714.

En aquest marc, doncs, es considera indispensable l'acreixement de la recerca històrica i, alhora la difusió dels resultats obtinguts tant a un públic especialista com al públic en general.

Comissió organitzadora
Per a la programació de les accions de commemoració, l'Ajuntament de Manresa, a través de la Regidoria de Cultura i el Museu Comarcal de Manresa, ha promogut la creació d'una comissió organitzadora que està formada per les entitats que treballen activament en la recerca i la promoció de la història i el patrimoni de la ciutat i algunes persones especialistes:

• Mercè Argemí, tècnica de patrimoni de l'Ajuntament de Manresa
• Francesc Vilà, director del Museu Comarcal de Manresa
• Marc Torras, director de l'Arxiu Comarcal del Bages
• Jordi Rodó dels Amics de la Seu de Manresa
• Jaume Plans del Centre d'Estudis del Bages
• I els historiadors Adrià Cases, Llorenç Ferrer, Francesc Serra i Lluís Ferran Toledano.

La comissió es va constituir el proppassat mes de desembre i fa les funcions d'assessorament i de promoció de les accions a desenvolupar. Al llarg del programa es pot veure amplia da puntualment amb persones que col·laborin en diferents aspectes concrets.

Objectius generals
L'objectiu principal del programa que es vol iniciar és el de commemorar, és a dir fer memòria, d'aquest episodi de la història per tal de donar-la a conèixer a tota la ciutadania com a història comuna i, així, contribuir a crear complicitats i fomentar la identificació i la cohesió de la comunitat amb un passat comú.

Com a objectius específics es consideren:

• La promoció de la recerca històrica i la revisió historiogràfica a l'entorn de la Guerra de Successió i crear un marc per a l'acreixement del coneixement, el debat i la difusió a l'entorn de les recerques actuals. Per això es preveuen diverses jornades, conferències i publicacions.
• La difusió entre el públic en general del coneixement a l'entorn de la Guerra de Successió. Amb aquesta intenció es volen programar algunes activitats més lúdiques i adaptades a diferents tipus de públic.

Totes aquestes accions es desenvolupen en el marc recuperació de la memòria històrica i del patrimoni immaterial i a través de la promoció i gestió d'actuacions adreçades a difondre el coneixement de la història de la ciutat a través del coneixement dels personatges i els episodis històrics més rellevants, estimulant la recerca i difusió del patrimoni i fomentant l'apropiació social del patrimoni cultural, material i immaterial, de la ciutat amb projectes participatius.

Les accions previstes
La primera acció programada és una Jornada d'Estudi que es farà aquest dissabte 2 de juliol, i la previsió és acabar el programa d'actes l'any 2014, quan es compliran els 300 anys dels fets històrics.

Jornada d'estudi
Amb el títol "Estat de la recerca històrica a l'entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages", la jornada es farà el proper dissabte 2 de juliol de 2011 de 2/4 de 10 a 2/4 de 2 al Museu Comarcal de Manresa.

La jornada està destinada a fer aflorar i posar en comú les recerques ja realitzades sobre aquest període i sobre els fets relacionats amb la Guerra de Successió. Aquesta trobada ha de ser també un punt de partida per a noves recerques que abastin aquells aspectes poc o gens coneguts.

Així, la convocatòria s'adreça a investigadors que puguin aportar recerques, acabades o en curs, sobre la Guerra de Successió a Manresa i a la comarca del Bages en diferents aspectes: història, història de l'Art, geografia, etc.

També va adreçada a mestres i a totes aquelles persones que per la seva dedicació pr ofessional o per la seva vocació tenen interès en conèixer els darrers treballs que es realitzen sobre aquest període.

A la jornada es presentaran diversos treballs de recerca relatius a Manresa i altres indrets de la comarca com Cardona, que va tenir un gran protagonisme en els fets del 1714, Talamanca, Moià, Castellbell i el Vilar o Santpedor:

• Adrià Cases. Actituds filoborbòniques a la Catalunya central: la conspiració del tinent coronel Joan de Miquel
• Andreu Galera i Ainhoa Pancorbo. La Guerra de Successió a la vila i al castell de Cardona: Recerca i llacunes documentals en els fons comunals: urbanisme, socioeconomia, adhesions ideològiques de l'oligarquia vilatana i conseqüències del conflicte sobre la població civil
• Meritxell Gisbert. La Guerra de Successió a la vila i al castell de Cardona: la recerca cartogràfica
• Jaume Plans. La indústria metal·lúrgica manresana als segles XVII i XVIII: pedrenyalers, armers, encepadors, canoners i daguers
• Francesc Serra i Gustau Erill Pinyot. La batalla de Talamanca
• Francesc Serra. El setge de Cardona
• Francesc Serra. Els germans Picalqués, destacats militars manresans de la Guerra de Successió
• Francesc Serra. La crema de la ciutat de Manresa per l'exèrcit borbònic l'agost de 1713
• Ramon Tarter. Protagonistes moianesos de la Guerra de Successió.
• Marc Torras. Documentació per a l'estudi del període de la Guerra de Successió conservada a l'Arxiu Comarcal del Bages
• Joan Valls i Pueyo. Apunts sobre Castellbell i el Vilar entre 1714-1719
• Mireia Vila Cortina. Santpedor durant la Guerra de Successió