L'aposta per un model de gestió forestal amb cremes controlades i ramaderia extensiva ajuda a evitar grans incendis forestals. Durant cinc anys, catorze municipis de la muntanya de Montserrat han participat al projecte LIFE Montserrat, cofinançat amb fons europeus, i s'ha demostrat que aquest model de gestió del territori funciona i és útil per fer créixer uns boscos "més sans, menys vulnerable als incendis, amb una biodiversitat més rica i més ben adaptats al canvi climàtic".

El director del departament de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, ha explicat que si s'extrapolen els resultats a tot Catalunya, amb dos milions d'hectàrees de bosc, la inversió que caldria seria de 200 milions d'euros. A més, defensen que aquest model es pot replicar a tot l'arc mediterrani.

Des del projecte Life Montserrat, que va començar el 2015, s'ha impulsat un conjunt d'accions per aconseguir que els territori dels catorze municipis que hi participen i que sumen 32.000 hectàrees sigui més ric en biodiversitat, menys vulnerable als incendis forestals i que s'adapti millor al canvi climàtic. El director del departament de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, ha explicat que una de les actuacions que s'ha fet és disminuir la densitat del bosc i s'ha aconseguit talant els arbres que siguin necessaris perquè el bosc pugui créixer sa. Això ha provocat una reducció del combustible disponible si esclata un incendi. 

En aquesta línia, la coordinadora del projecte LIFE Monterrat, Leire Miñambres, ha ensenyat tres seccions horitzontals de tres arbres diferents per demostrar la influència que una bona gestió forestal o una de dolenta tenen sobre el medi. L'arbre de diàmetre més petit correspon a un bosc d'una zona sense cap mena d'intervenció des dels grans incendis de fa 30 anys. La segona mostra, de mida mitjana, és d'un arbre de 30 anys d'un bosc en què es va començar a actuar més tard. L'últim, el del diàmetre més gran, és una secció d'un arbre de 30 anys d'un bosc on s'ha fet una aposta per la gestió forestal des del primer dia. 

Les estesades o les cremes controlades que han fet els bombers han donat pas a nous espais oberts, cosa que també ha permès la recuperació d'espais agraris o espais de pastura. Asier Larrañaga, sotsinspector de bombers i membre dels GRAF, ha defensat la creació d'àrees estratègiques de gestió, però també ha assenyalat que "encara hi ha molta feina a fer per reduir la massa combustible dels boscos que queden entremig d'aquestes àrees estratègiques". En l'incendi d'Òdena d'ara fa quatre anys, per exemple, les zones tractades en el marc del projecte LIFE, molt incipient, però van permetre confinar l'incendi de tal manera que les flames no van anar a més. 

"Ara hi torna a haver bestiar pasturant, menjant, trepitjant o passant per aquests boscos, de manera que amb la seva activitat mantenen aquests espais", ha explicat el tècnic de l'àrea de Territori de La Pedrera, David Sàez. Actualment, entre tots els municipis participants, hi ha una desena de ramats amb vuit explotacions que treballen activament. D'aquestes, n'hi ha cinc que treballen amb cabres, dues amb vaques i una que té rucs. 

Joan Puig és un dels pastors que ha recuperat un ramat gràcies al projecte LIFE Montserrat i en aquests moments té 180 cabres de raça pirinenca. Ell ja era pastor, va tenir un ramat del 1997 fins el 2010, però la crisi econòmica el va fer plegar. Puig ha destacat la complicitat entre administracions per ajudar els ramaders a tirar endavant "i ajudar a mantenir el bosc net". 

El projecte Life Montserrat està coordinat per la Diputació de Barcelona, i hi participen com a socis beneficiaris el Patronat de la Muntanya de Montserrat, Bombers de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Propietaris Entorns de Montserrat, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Catalunya La Pedrera.