Vista General de l'església de Santa Fe de Valldeperes. Foto: Antonio Mora Vergés

Fèiem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés el mateix camí que el Rector i l'escolà de Sant Ramon Nonat de la Coromina havien fet tantes i tantes vegades –pel que ens explicava el Manuel Navas Ortiz- en la segona meitat del segle XX. La nostra destinació era l'església de Santa Fe de Valldeperes. El lloc està documentat des del 977 i l'església des del 1139 com a Sant Fe de Valle de Peras, pensem que del llatí petra, pedra.

Façana de l'església de Santa Fe de Valldeperes. Foto: Antonio Mora Vergés

L'edifici està protegit per un tancat perimetral que permet únicament la visió de la meitat superior; els gossos ens anunciaven amb els seus lladrucs, però no apareixia ningú. Ens havíem de limitar a fotografiar-ne l'exterior.

Absis de l'església de Santa Fe de Valldeperes. Foto: Antonio Mora Vergés

Hi ha respecte d'aquesta esglesiola una minsa informació: no hi ha constància que assolis la categoria de parròquia, i consta com a sufragània de Castelladral, i de Castelltallat, ambdós sota l'advocació de Sant Miquel. Actualment depèn de Sant Ramon Nonat de la Coromina.

Llegim: És un edifici romànic del segle XII, originàriament d'una sola nau amb absis. Al segle XVII, fou reformada: es sobrealçà la volta i es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer per col·locar-hi retaules. També es va remodelar el mur frontal, on s'hi féu un portal modern.

Afegit a l'església de Santa Fe de Valldeperes. Foto: Antonio Mora Vergés

L'espadanya per a dues campanes té un cos d'edifici afegit –de forma maldestra– en el que alguns autors volen veure un comunidor. Les petites escletxes ens fan pensar en un ús més prosaic.

Deixem un interessant enllaç que cal agrair al Centre Excursionista de Navàs en la demarcació del qual està l'església de Santa Fe, advocació que, com Sant Serni (Sadurní) i Sant Martí ens evoca la participació de les tropes franques en l'anomenada reconquesta.