En un entorn idíl·lic, però amb una convivència impossible. Una promoció de pisos de Callús gestionats per l'Agència Catalana de l'Habitatge s'ha convertit "en un niu de problemes, conflictes, discussions i delinqüència", tal i com denuncia una dona que hi viu. Els Mossos d'Esquadra confirmen aquest extrem. "Hi hem d'anar constantment per problemes d'incivisme, sabotatges i amenaces", admeten. "Però no només hi ha això. També hi ha delinqüència, mercadeig amb els pisos buits i fins i tot hi ha hagut prostitució", afegeix la veïna.
L'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Ajuntament de Callús presentaven el febrer del 2010 una promoció de vint-i-set pisos condicionats amb les darreres novetats arquitectòniques i de sostenibilitat energètica al passeig Anselm Clave, 30-32. L'objectiu era engrescar els joves del poble que es volguessin emancipar de casa els pares. Però no va fer fortuna.
L'entorn era immillorable. A la part alta del municipi, amb vistes a Montserrat, en una moderna disposició de dos edificis units per una escala exterior, amb espais comunitaris i un aparcament tancat per als cotxes. Amb plaques solars i amb instal·lacions de subministraments bàsics modernes. Els pisos eren de 48 i 35 metres quadrats, o el que és el mateix, per a dues persones o per a una. "El lloc és preciós, i les instal·lacions, d'inici, segur que eren fantàstiques", exposa la veïna.
Després del poc, o nul, èxit de la proposta al jovent del municipi, l'administració va començar a llogar-ho a usuaris de Serveis Socials de tota la demarcació de Barcelona, i van començar a arribar a Callús un gruix de persones sense xarxa al municipi, "amb realitats complexes", que han desencadenat en "relacions hostils" entre ells, tal i com admet l'alcaldessa Elisabeth Hernández.
Però l'Agència Catalana de l'Habitatge només ha ofert i llogat una dotzena de pisos. La resta, fins als vint-i-set, han estat ocupats "per persones amb perfil conflictiu". "I no de qualsevol manera", explica la veïna. "Hi ha un senyor que s'ha muntat la seva pròpia immobiliària i que s'ha dedicat a rebentar les portes i punxar els comptadors i a oferir-los com si fossin seus", i a més, lamenta, "aquest fet és conegut per tothom, administració i policia inclosa, però no hi fan res".
Tot i així, la veïna admet que el problema "no és només dels veïns que han ocupat els habitatges". Com advertia l'alcaldessa, el perfil del llogater en aquesta promoció parteix de "realitats complexes" i "no té xarxa al poble". La dona concreta que "no és només persones que puguin patir problemes socioeconòmics, sinó que també hi ha persones "amb problemes de salut mental que no tenen acompanyament, o persones amb addiccions".
L'edifici, que tot i els seus catorze anys de vida manté una estètica externa moderna i vanguardista, canvia totalment quan s'accedeix al portal. Bústies rebentades, instal·lacions punxades de qualsevol manera, degoters en els comptadors de l'aigua, cables pelats i instal·lacions precàries en els de la llum, fusibles remenats, escuradents als panys, cotxes abandonats a l'aparcament i fins i tot rastres de sutge al terra d'un vehicle que va ser incendiat fa uns mesos, i "una llogatera que té set gossos a casa seva, en un pis de 35 metres quadrats".
Escala exterior que comunica els dos blocs de pisos. Foto: Pere Fontanals
Intent de mediació i d'atenció des de Serveis Socials
"L'Ajuntament de Callús és conscient de la situació que viuen els residents de la promoció", reconeix a NacióManresa l'alcaldessa del poble. Diu que s'ha sol·licitat una agència de mediació a través d'Habitatge i els Serveis Socials municipals "hi estan a sobre". Tot i que "això hauria de ser competència de l'Agència Catalana de l'Habitatge", Hernández explica que "en fem seguiment diari". "Estem preparant un protocol d'acompanyament", exposa, i l'Ajuntament es vol proposar "tornar als orígens" del què pretenia ser la promoció: pisos per a joves.
"No entenc com l'administració diu que vol multar els bancs que no posen els seus habitatges en el mercat, si han deixat podrir aquest immoble que tenien", lamenta la veïna. I a mode retòric es pregunta com pot ser que Habitatge "hagi deixat perdre" una borsa de vint-i-set pisos ideals per a aixoplugar persones i parelles des dels Serveis Socials de municipis propers.