La neu de la serralada de Rulhe als Pirineus francesos, a prop de la frontera d'Andorra pel Pas de la Casa, ha començat a fondre's amb l'arribada del bon temps, i cada dia que passa té més superfície que recupera la verdor o el color de roca, al desprendre's de la seva capa blanca.
Després de mig any sense notícies de la manresana Txell Fusté i del puig-reigenc Esteve Carbonell, que hi van desaparèixer el 7 de desembre passat quan intentaven l'ascens al pic Rulhe i van ser sorpresos per un torb de nord, un grup de bagencs, i amics i coneguts de la parella i excursionistes experimentats, es prepara per tornar-hi a reprendre la recerca que es va haver d'abandonar durant l'hivern, per la gran quantitat de neu acumulada. Segons explica la família de Fusté, en les darreres setmanes els cossos d'emergències francesos han sobrevolat en helicòpter la zona per fer-hi reconeixement, sense que hagin arribat noves notícies.
Els experts en meteorologia i experimentats excursionistes compten que durant la primera meitat del mes de juny la neu ja sigui "residual" i es trobi només en les cotes més altes. Per això, el grup de voluntaris es prepara per fer una nova revisió del terreny, esperant que, sense neu, la cerca pugui donar resultats positius i les famílies puguin recuperar els cossos dels excursionistes desapareguts.
Cerca infructuosa amb neu
Txell Fusté i Esteve Carbonell, de 52 i 46 anys, van partir el dissabte 7 de desembre de 2024 per fer el cim Rulhe, de 2.783 metres d'altitud, al departament francès de l'Arieja, a tocar del nord d'Andorra, a Occitània, quan se'ls va perdre el senyal. Passades les 11 del matí havien contactat per última vegada amb la família quan iniciaven l'ascens. Al no rebre cap més notícia d'ells durant la tarda i el vespre, la família va donar l'avís d'alerta.
La gendarmeria francesa i els Bombers d'Andorra es van fer càrrec de la cerca des d'un primer moment, i no van requerir el suport dels Bombers catalans, que s'havien posat a la seva disposició. Durant les primeres hores van trobar la furgoneta dels excursionistes a l'aparcament del Pla de Peyres, des d'on s'ascendeix al pic. A l'interior del vehicle hi havia un cadell de gos que no era de la parella. Segons van avançar els dies, però, van anar reduint efectius fins que al cap d'una setmana ja no n'hi van destinar. Els Bombers d'Andorra van fer una recerca extensiva en helicòpter quan feia deu dies de la desaparició, però el seguiment terrestre no va tenir continuïtat.
Davant la retirada dels efectius oficials de França i Andorra, vint-i-cinc voluntaris, entre bombers i GRAE catalans fora de servei i un guia de muntanya andorrà, van fer recerca a peu sense que no trobessin cap rastre dels excursionistes. Catorze voluntaris van fer recerca el primer dia i catorze més van fer-la l'endemà. Tres van repetir fent nit a la part lliure del refugi de Rulhe. A banda, altres voluntaris amb vehicles equipats, van ajudar a obrir pistes i portar-los fins als últims punts de carretera o pista, a l'inici de les rutes.
Els voluntaris van aprofitar dos dies d'anticicló a la zona. Es van dividir en dos grups per arribar a l'últim punt d'albirament, on s'havia perdut el senyal de mòbil. Uns van sortir des de la Vall d'Incles, a Andorra, i la resta a partir de la pista que condueix al Pla de Peyres, on s'havia trobat la furgoneta dels dos excursionistes desapareguts. Després de cinc hores d'una ruta molt exigent, uns i altres arribaven al punt on destinarien tots els esforços del primer dia. Allà van sondejar les fondàries de neu -de fins a més de dos metres- i van palejar la zona a tocar de la roca, però no hi van trobar cap rastre. El sondeig va continuar de forma intensiva durant tot el primer dia a l'entorn de l'últim punt d'albirament, però el resultat va ser infructuós. Durant aquest primer dia, els voluntaris també van emprar la recerca per RECCO, a partir d'elements refractants que porten algunes peces de roba de muntanya.
En caure la nit, tres dels voluntaris van decidir dormir a la part lliure del refugi de Rulhe, per continuar la recerca l'endemà des de primera hora. Descartat el punt d'on es tenia el darrer senyal de mòbil i el seu entorn, els rastrejadors van haver de treballar sobre hipòtesis. Tenint en compte que Txell Fusté i Esteve Carbonell tenien el torb de cara, la seva visibilitat en aquell moment era pràcticament nul·la, de manera que els voluntaris, molt experimentats en el seu àmbit professional, van optar per continuar la recerca cap al nord, en la línia recta de màxim pendent a partir de la roca, després de descartar que anessin cap al sud, on hi ha una cresta muntanyosa i una cara molt empinada i carregada de neu.
Aquí, però, la superfície a explorar era molt més gran i amb una neu més difícil de treballar degut a la pràcticament nul·la exposició al sol de desembre a la cara nord de la serralada. Així, la recerca va ser extensiva, continuant amb el mètode de sondeig, en punts més concrets i comptant amb el número limitat d'efectius. Malgrat la falta de rastres, la recerca va ser important per ajudar a descartar zones a partir de l'últim punt on se sap que van ser els excursionistes. Sobre el terreny, i a partir d'aquest últim punt d'albirament, quedaria la vall que condueix cap a Merense les Vals, en direcció est, segons un dels voluntaris que ha fet recerca aquests dos dies.
Tots aquests elements seran importants d'aquí a quinze dies quan, ja amb molt poca neu, voluntaris de la Catalunya Central reprenguin la recerca.
