El Model Manresa, que es va implantar a la ciutat el 2021 per aconseguir la socialització de joves multireicidents de la mà del mosso, actualment jubilat, Jordi Noé, en què s'hi van implicar altres agents públics com la Generalitat, l'Ajuntament i entitats socials i, fins i tot privades, s'està exportant a altres punts del país i de la resta de l'Estat com a "model d'èxit" com a estratègia de mediació amb integrants de bandes juvenils per a oferir-los una alternativa.

En alguns casos, el model s'ha aplicat directament com a estratègia per rebaixar la conflictivitat dels joves, com a Sant Vicenç de Castellet, que ha anunciat recentment la creació de la Taula de Prevenció de la Delinqüència Juvenil, acompanyant l'acció policial amb la intervenció d'educació, serveis socials i la resta de serveis municipals, i la implicació de la Generalitat i el sistema judicial.

En altres casos, Noé ha participat en conferències més teòriques sobre el desenvolupament de polítiques de prevenció de la conflictivitat juvenil. El Model Manresa s'ha exportat a Vitòria, en un congrés sobre el creixement de bandes, sobretot a Àlaba i Guipúscoa, que comencen a ser un problema greu en aquestes dues demarcacions.

També el creixement d'aquestes bandes, formades principalment per a joves i menors desarrelats, és un problema a Catalunya, on Noé considera que es podria escalar el Model Manresa per a actuar-hi. Cal tenir en compte que Jordi Noé ja havia intervingut anteriorment en l'acostament i mediació amb integrants de bandes quan van arribar i estructurar-se a Catalunya.

Un model d'èxit

El que es va acabar coneixent com el Model Manresa va ser una experiència pionera de mediació i intervenció social impulsada entre el 2020 i el 2021 arran dels episodis d'incivisme i delinqüència protagonitzats per un grup reduït de joves multireincidents, molts d'ells extutelats, al Centre Històric de la ciutat. La policia els coneixia individualment i acumulaven antecedents, però l'enfocament no es va limitar a la resposta policial clàssica, sinó que va intentar abordar les causes socials, personals i estructurals del conflicte.

El punt de partida va ser un episodi de tensió entre aquests joves i els Mossos d'Esquadra, que va derivar en protestes al carrer. A partir d'aquí, un agent especialitzat en mediació va impulsar un procés de diàleg i escolta que va permetre identificar frustracions, dèficits formatius i manca de vincles socials i familiars. El projecte es va articular amb la implicació de diferents actors de la ciutat: Mossos, Ajuntament, entitats veïnals, comunitat musulmana i fundacions socials.

El nucli del model va ser un programa formatiu breu però intensiu, centrat en llengua, valors i normes bàsiques de convivència, amb l'objectiu de facilitar la socialització i reduir la conflictivitat. La formació no es plantejava com una alternativa a la responsabilitat penal -els joves havien d'afrontar les seves causes judicials- sinó com una eina complementària per evitar la reincidència, millorar la comprensió de l'entorn i trencar dinàmiques d'exclusió.

Paral·lelament, el projecte incloïa acompanyament personal en àmbits com tràmits administratius, salut mental, addiccions o orientació laboral, sempre des d'un principi de corresponsabilitat. La filosofia del Model Manresa combinava fermesa legal amb mediació, entenent que la seguretat i la convivència també passen per la integració social i la prevenció.

Tot plegat va convertir Manresa en un cas de referència a Catalunya en la gestió d'aquest tipus de conflictes: un model nascut del conflicte, basat en la cooperació institucional i comunitària, i orientat a reduir la delinqüència no només amb control, sinó amb intervenció social estructurada. 

Amb el tems, el model ha esdevingut d'èxit, amb l'allunyament de la delinqüència d'un 70% dels joves que hi han participat.