El silenci dels influencers

Estimats lectors del Next, hem tornat de les vacances. Les darreres setmanes de l'estiu han estat una absoluta voràgine a les xarxes socials i a les plataformes: entre tendències, polèmiques de creadors de contingut i l'auge creixent, pràcticament imparable, de la ultradreta. Sobre aquest últim tema, l'hem abordat de diferents maneres a Nació, amb reportatges, perfils dels influencers responsables de la consolidació d'aquests missatges extremistes o dels impactes electorals entre els joves que hem vist en els comicis més recents. Un dels factors a tenir en compte (ho vam explicar aquí de manera detallada) és que els principals culpables de tot plegat no són només aquells que estan plenament polititzats. No són aquells que se'ls veu el llautó o fraternitzen directament amb l'extrema dreta. Realment els més perillosos són aquells més famosos, amb milions i milions de seguidors, que colen missatges de manera subtil en els seus directes, vídeos, streamings o publicacions. Quan decideixen, com va fer el conegudíssim ja El Xokas, entrar en política de manera ocasional i fer veure que són catedràtics del debat social, polític o dels conflictes internacionals. Només cal veure les formes. Ara bé, donades les circumstàncies dels darrers mesos, sorgeixen uns nous culpables: aquells grans influencers o personalitats digitals que decideixen romandre en silenci. Tots els que, si establíssim un espectre polític, estarien situats a l'esquerra.

És un reclam estès a plataformes com X o TikTok. La falta de referents que combatin de manera clara -encara que sigui puntual- els discursos extremistes, reaccionaris, homòfobs o racistes és notòria. I no és per falta de persones que serien capaces amb un altaveu prou gran per a poder rebotar idees amb els seus seguidors, evitant així un monòleg ultra. En un context en què Elon Musk ja ha destapat les seves intencions polítiques dos anys després d'adquirir Twitter "en favor de la llibertat d'expressió" i ara ser obertament conspiranoic, fanàtic de Donald Trump i un punyal per als mitjans tradicionals, el discurs que abandera la ultradreta sobre "l'esquerra woke predominant" cau pel seu propi pes. Que coneguts influencers o creadors de contingut es dediquin a insultar obertament polítics d'esquerres o a fer valoracions sobre les dones i els seus comportaments (fins i tot les tendències, les tradwife són un exemple i la RoRo el gran referent espanyol) no tingui cap mena de penalització és el gran indicador de la situació actual en els universos digitals. Posicionar-te en l'òrbita conservadora o ultra surt gratuït. Fins i tot pot ser beneficiós. Per això mateix és preocupant la pèrdua de discurs, debat i confrontació de posicions des d'una perspectiva més popular.

No han desaparegut creadors o personalitats digitals (per exemple Miguel Maldonado i Facu Diaz amb Quieto todo el mundo) obertament d'esquerres que trenquen amb el discurs predominant, però gent com Ibai Llanos o Illojuan ja fa molt de temps que han claudicat. Altres de coneguts ja paguen un peatge immens per ser clars i contundents amb els seus posicionaments: Anuj, La gata de Schrodinger, Henar Álvarez, Inés Hernand o les catalanes Ana Polo o Carla Galeote. Fins i tot altres provinents d'un sector com els eSports, en el cas de l'Antonio Guillermo Yuste Armero (conegut com El Yuste), pateixen el desgast en els seus posicionaments que xoquen frontalment amb el mantra hegemònic d'ultradreta. Enrere queden les declaracions d'Ibai en favor de la tributació a Espanya i de la seva extensa entrevista amb Jordi Évole o el malagueny Juan Alberto sobre el llenguatge inclusiu als videojocs.

Tot i les circumstàncies favorables, els grans portaveus de la ultradreta segueixen repetint que són minoria. Ho són tant que fins i tot als Estats Units, dos dels grans streamers del panorama (Adin Ross i Jake Paul), van fer un circ d'entrevista amb Trump l'endemà que el candidat parlés amb Musk per X. La conclusió de tot plegat és un horitzó que cada vegada més vira a la dreta. Sembla impossible que encara es pugui tòrcer més la situació, però el panorama polític mundial va de bracet amb el digital. I les expectatives, si es manté el silenci, no són bones.

Fins la setmana vinent!