A vegades, un clic que pot venir per un reconeixement o un premi, pot ser el motiu pel qual una carrera es decanti cap a una direcció o cap a una altra. Aquest és el cas de Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, Mallorca, 1999), que el 2019 era reconeguda amb el principal certamen de la música emergent en català, el Sona9, organitzat pel grup Enderrock, 3Cat i la Generalitat de Catalunya. Tenia 19 anys quan se li obrien les portes a gravar el seu primer disc i a fer-ne una posterior gira que la portaria a tocar per alguns dels grans festivals del país com a reconeixement d’aquest guardó. Uns escenaris que l’han vist vibrar, créixer i evolucionar, donant lloc aquest 2024 al seu tercer àlbum, Nostàlgia Airlines, que publica amb una mirada crítica a unes Balears que s’han convertit amb un Miami, com diu ella, i que observa nostàlgica mentre s’enlaira des de l’avió després d’haver-se pres un vàlium.
En aquesta conversa amb Nació, repassem una trajectòria que només ha fet que créixer, donant lloc a una veu reconeguda i exitosa dins l’actual panorama musical català i balear. En aquest darrer disc produït per Lluís Cabot, l’escoltem amb Julieta, amb Renaldo & Clara, amb la cantautora balear Mar Grimalt i també amb una col·laboració molt especial amb Pau Debon d’Antònia Font, el grup que ha escoltat des de sempre i que reconeix emocionada, que admira profundament. Una conversa sincera i pausada amb una artista que -malgrat el posat seriós que mostra a la promoció d’aquest darrer àlbum i que acompanya aquest entrevista-, ens rep i es mostra amb un somriure d’orella a orella, d’aquells amb qui compartiries hores i hores de converses, música, cerveses i anècdotes.
Em consta que guanyar l’edició del Sona9 l’any 2019, va suposar un punt d’inflexió important en la teva carrera musical. Com va anar això?
Totalment! El fet de guanyar el premi Sona9 em permetia gravar un disc sencer. En aquell moment, ni mentalment ni, per descomptat, econòmicament, m’havia plantejat gravar un àlbum. Amb 17 anys vaig venir a Barcelona a estudiar antropologia, però ho vaig deixar.En aquell moment tocava la guitarra i m'agradava escriure, però no havia escrit encara cap cançó. El fet de mudar-te a un lloc nou i estar més temps sola, va fer augmentar totes les possibilitats que hi havia que tirés cap aquí. Record ensenyar-li un poc en els meus amics i família, i que ells m'animessin a seguir i a fer algun concert en el poble. Després em vaig presentar al Sona9 de rebot, no sabia pràcticament què era, i en guanyar m’hi vaig endinsar realment i vaig veure com funcionava tot i em vaig espavilar. Si no hagués guanyat el Sona9, ara no sé exactament on estaria, hagués gravat alguna cosa, però no sé com hauria anat, segurament hauria tingut un camí diferent.
El 2020 publicaves el primer àlbum, Fins a maig no revisc i, dos anys més tard, el 2022 el segon, Voltes i voltes. Ha canviat gaire la Maria que va compondre aquelles cançons?
A mi em sembla que fa molt més temps del que realment fa. Crec que és molt guapo perquè tinc una etapa molt important de la vida gravada i publicada. És una època que tots canviem molt on bàsicament he passat de ser postadolescent a ser una jove adulta, o alguna cosa així. Encara soc molt jove, però tinc una vida que ja no té absolutament res a veure amb l'edat. Record molt el primer disc que hi havia cançons que havia escrit en 17 o 18 anys, quan tenia una visió molt diferent de les relacions i de tot. Abans escrivia molt sobre la veritat del que em passava i era molt visceral i realista. Del primer disc, record que no tenia ni idea de fer una cançó ni un àlbum. Ara l'escolt i no m'hi sent gens representada. Però, bé, li tinc estim perquè és una cosa que no podré fer mai més com ho vaig fer, perquè ara ja sé totes aquestes coses.
"Encara soc molt jove, però tinc una vida que ja no té absolutament res a veure amb l'edat"
Era un altre moment vital, no?
Total. Crec que he anat agafant coneixements, aprenent coses, descobrint música i sabent que és el que volia fer. Ara ja sé més o menys com van ses coses, sé una mica més bé cap on vull anar -que per jo era poc clar-, però sí que encara era una cosa molt tindy, de guitarra acústica i aquestes coses. Hi havia moltes coses de veritat, però sí que ja comença a incorporar la ficció i, tot això, que crec que se'n nota en les lletres perquè ja hi ha diferència. En aquest darrer àlbum han estat 10 passos endavant. Estic més tranquil·la que mai amb la feina que he fet i això no m'havia passat mai de dir; “hòstia, realment, això em representa moltíssim i estic a gust amb el que he fet!”. Abans no tenia tants coneixements, no m'havia trobat amb la gent o amb el lloc perfecte i ara, Nostàlgia Airlines, l'hem fet amb en Lluís Cabot -el productor-, formant un tàndem perfecte.
A més, pel que fa a la forma de crear les cançons també ho faig molt diferent de com ho feia abans. Ho hem fet tot a partir de beats i, a partir d'aquí, hem anat construint la cançó i fent-ho d'una manera per a jo, més divertida, més conscient i que es resultat per a jo ha estat més bo. He vist que estic a gust amb el camí cap on estic anant i això, evidentment, evolucionarà perquè no m'agradaria estancar-me. Però sí que ja crec que està més marcat qui soc i quin tipus de música faig.
Nostàlgia Airlines són 11 temes que presentes amb un estil pop cada vegada més electrònic on, justament, tractes la massificació i el turisme que viu Mallorca en aquests moments. Un altre moment vital també…
Sí, aquest disc precisament xerra d'un context real que forma part de la meva vida, que és el turisme massiu que estem vivint. Tract d'això, de com la situació del turisme que vivim a Mallorca i a Barcelona i també de la situació de l'habitatge, que no està per tirar coets, conviuen aquestes problemàtiques afectant les meves relacions, sent aquest el moment que estic vivint. Això et fa estar en una situació inestable i hem d’intentar tenir una estabilitat emocional i econòmica per construir una vida més estable. Però crec que això al final també fa que tinguis relacions potser més fugaces o inestables. En les lletres, una xerra de relacions a distància precisament per motius de feina o d'oportunitats d’allà on vius. Crec que és inevitable que no es tradueixi després en com ens relacionem.
I com a Maria com et toca viure aquesta inestabilitat? Com t’afecta?
Amb les relacions d'amistat, per exemple. Tinc amigues que se n'han hagut d'anar a fora perquè aquí no tenien feina d’allò que han fet o perquè és més barat i els surt més a compte viure en una altra ciutat, perquè tenen un sou millor i pagues menys de lloguer que aquí. També amb jo, de plantejar-me constantment si me n'he d'anar fora de la ciutat o no per tenir un sou més digne, o per arribar millor al final de mes. Tot això també a la gent amb qui vius, com als amics que tens a la zona, perquè al final, si et distancies saps que serà més complicat quedar, mantenir les relacions i totes aquestes històries. A mi m'afecta més en aquest sentit, amb les relacions d'amistat, de parella i coses així.
"Em planteig constantment en si hauré de marxar fora de la ciutat per tenir un sou més digne i arribar millor a final de mes"
És bona o dolenta la nostàlgia a la qual fas referència?
És una nostàlgia bona! (Riu). Quan vaig decidir el nom del disc, hi va haver algun amic que em va avisar; “que això no es malinterpreti!”. Tots sabem qui són els nostàlgics, però evidentment no va per aquí. (Riu). És una nostàlgia bona i d’una cosa que em caracteritza més que res. Digues-li nostàlgia, digues-li melancolia. Aquesta dualitat que tenen les lletres en moltes de les cançons d'aquest disc que són; estem de festa, ens ho estem passant superbé, musicalment sembla que estem superbé de bon rotllo, però realment t'estic explicant una història que no acaba de ser del tot bona o que, per una part, és guapa, però per altra, recordes coses del passat i és aquesta nostàlgia, com de relació també. A més, també s'afegeix aquesta nostàlgia del paisatge mallorquí que no he pogut viure i que m'han explicat els meus avis, però purament paisatgística, no de l'època! (Riu). La part d’Airlines és més evident, i està relacionada amb tota la història que hi ha als aeroports, amb això de viure entre Mallorca i Barcelona i amb la feina de música, on també estàs constantment en moviment.
Un moviment que denotes també amb l’estil, com dèiem, on ara t’escoltem amb un pop més electrònic que no sé fins a quin punt et marcarà les línies del futur, demostrant que ets capaç d’evolucionar i d’aventurar-te amb nous registres.
Sí, aquest disc ha estat molt això, on de sobte hi ha bastant estils diferents. Estic molt tranquil·la amb això perquè m'agrada molt poder jugar en diferents gèneres i, a la vegada, que es conservi l'essència i tingui coherència tot és disc. Per a jo, la música des de sempre ha estat una cosa que m'ha acompanyat i que ha estat molt definitòria en totes les meves etapes vitals. Sempre que pens en un moment de la meva infància o de la meva adolescència, li puc posar música. M'ha acompanyat molt, i per això és una cosa molt important de la meva vida, que té aquest poder i aquest magnetisme que a pràcticament tothom li agrada. Llavors t'agradarà un estil o un altre, però té aquesta capacitat d'aturar a la gent i fer-li sentir moltíssimes coses. Et pot fer plorar, riure, sentir moltíssimes emocions i això m'impressiona bastant com que tu, des de casa teva has fet una cançó i a una persona li puguis marcar tant. És fort. No ho intent pensar gaire perquè si no, no faria res! (Riu).
"Sempre que pens en un moment de la meva infància o de la meva adolescència, li puc posar música"
En aquest tercer àlbum hi trobem col·laboracions amb Julieta, Trista a Miami; amb Renaldo & Clara, Super mala pinta; amb Mar Grimalt, Balada des Trast i amb Pau Debon, d’Antònia Font, Hoteles, sol y playa. Quines veus i quins resultats més extraordinaris! Com els vas escollir?
És molt enriquidor fer feina amb altres artistes i a mi m'ha encantat, sobretot en aquest disc, perquè en el primer moment vaig pensar quines col·laboracions volia fer abans d'aquestes quatre i totes van anar superbé. En aquest cas a tots els coneixia, n'hi ha que eren més amics que d'altres, però els vaig escriure i els vaig proposar les cançons i tothom em va dir que sí. Amb sa Pau Debon record que va ser com una cosa molt emocionada, perquè havia escoltat tota sa vida la seva veu i, clar, que de sobte fes una cançó que també era molt d'Antònia Font i que agafava una mica de referència a les Illes Balears xerrant del turisme i tot això… Va venir a l'estudi i que gravés ses tros i tot, va ser una mica de Maria, no ploris! (Riu) Ha estat una persona que -ell no ho sabia-, però m'ha acompanyat molts d'anys. Va ser com la col·laboració més emocionada que vaig tenir. Jo crec que és molt més divertit anar col·laborant amb gent que no col·laborar mai amb ningú, perquè si no és com tancar-se una mica. Tota aquesta gent m'ha ensenyat moltes coses!
Parlant d’artistes i cantants, consideres que ens trobem en un bon moment pel que fa al panorama musical en català?
Crec que és dels millors moments que record de la música en català, sobretot perquè hi ha més diversitat que mai. Tots ho veiem una mica i és molt gustós perquè tens referents. Abans tenies els referents de la música que es feia aquí que estava molt bé, però era limitada pel que fa a registres. T'havies de fixar més en altres punts d’Espanya o amb la gent que canta en anglès i ara a mi em prova molta satisfacció i molt d'orgull això de poder dir que la gent que està començant tingui i trobi una Julieta, que és una diva del pop, una Mushkaa que és també més reggaetonera o urban, i una tia lesbiana, que també això a Catalunya no s'ha vist quasi gens! Hi ha un ventall molt gros que és molt gustós. És un moment molt dolç i això està fent que arribem a molt més públic i que cada vegada més gent escolti música en català perquè s'està fent tota mena de música. Això, evidentment, passa el mateix a Mallorca o les Balears que es veu repercutit i veig un canvi de quan jo vaig començar avui dia. Abans no hi havia molta gent de la meva edat ni noies fent pop, no n'hi havia pràcticament cap. Ara és fantàstic perquè a part de tenir Da Souza i grups que ja fa més temps que hi són, també trobem a Maria Hein, Reïna, Mar Grimalt, Plan-ET i molta més gent que cada vegada fa coses més diferents. O sigui que estic molt contenta amb això!
Com enfoques el futur, en què estàs treballant ara?
Idò, ara sí que ja fa uns mesos que estic fent coses noves. Tinc uns quants singles i també col·laboracions per treure. Estic pensant en un disc nou, però encara queda. No hi ha res segur, no m'hi he posat tampoc, o sigui que ja veurem. Ara el que sí que tinc moltes ganes és de començar a treure col·laboracions i singles que estan a mig camí. La veritat és que tenia moltes ganes de col·laborar amb gent que ja ho he fet i que sortirà aviat, alguns enguany i d'altres més endavant. I pel que fa a nivell de concepte i temàtica no en tinc ni idea, encara hi he de donar voltes. Tinc molt clar que serà una evolució de Nostàlgia Airlines, una cosa molt pop i molt juganera que, al final, és el que m'agrada fer, poder jugar amb el que em vingui de gust.
N’estarem pendents! Per acabar, on et podrem veure pròximament?
Aquest divendres 20 de setembre toquem a la Mercè de Barcelona, a l’escenari del Bogatell. El dia 30 de setembre toquem el Prat de Llobregat i el 31 d'octubre a Girona, per les fires de Sant Narcís.