Els influencers de la ultradreta: qui són, què diuen i per què són tan perillosos

És innegable que les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, i ja s'han establert en molts dels nostres àmbits. Ara ja no són només un canal de comunicació: també són creadors de missatges. La campanya presidencial de Barack Obama del 2012 va estar marcada per un element innovador, pioner i que va establir un precedent a tot el planeta: l'ús de les xarxes socials com a eina política. Des de llavors, la política ha quedat impregnada per especialistes en plataformes, en vídeos, xarxes i nous formats que han intentat traslladar els missatges dels candidats o polítics de torn en aquests nous escenaris. Però ningú podia preveure l'aterratge dels influencers.

Persones de gran impacte mediàtic, alienes a l'star-system anterior de famosos, que aconsegueixen rellevància absoluta entre el públic més jove. A l'estat espanyol, tot aquest univers va consolidar-se molt més tard que en altres territoris, com el Regne Unit o França. El motiu? La televisió, de gran pes en la política espanyola. Encara que en l'actualitat segueixi tenint una magnitud significativa, els nous actors polítics d'Espanya han sabut recollir el guant de les noves generacions. La ultradreta amb especial sensibilitat i èxit.

"Som conscients de com són d'importants les xarxes socials per a nosaltres. Mai hauríem estat tercera força política sense elles. Han estat un impuls extraordinari per a nosaltres". Són paraules de Santiago Abascal, líder suprem de Vox, a Pedro Buerbaum, conegut pel seu pòdcast (però reconegut per ser el creador dels gofres amb forma de penis, els pollofres), que reconeix com són de rellevants les plataformes com YouTube o TikTok perquè qualli el seu discurs. Tots aquests ingredients ni són nous ni són originals de la ultradreta o dels influencers espanyols. És una còpia del mercat dels Estats Units.

Ferran Giménez, expert en joves i xarxes socials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que "l'existència d'aquestes plataformes facilita el fet l'autonomia comunicativa". "Què ha passat? Molt fàcil. Determinats influencers han detectat un píblic o un mercat i ho han explotat", afirma. 
 
Gíménez alerta d'un fet que ja s'ha instaurat en el nostre dia a dia. "Aquest contingut ja és un problema d'agenda política. Tenim generacions que s'estan educant i socialitzant amb aquesta mena de discursos d'ultradreta", assenyala. Els relats d'internet ballen "en una lluita entre hegemonies" d'un ecosistema "ja establert per l'Estat, pels cossos policials o per mitjans conservadors". Quins són, aquests relats? El de l'home blanc, heterosexual, que considera que l'antiracisme o el feminisme "li estan passant per sobre", i que vertebra l'etnicisme i el patriotisme.

Aquests influencers d'ultradreta s'aprofiten d'aquest discurs d'orgulls (heterosexual, blanc, patriarcal) i juguen la carta del victimisme. Això arrela molt fort en els joves d'entre 14 i 24 anys. "Com que són persones en formació i no tenen cap tipus de filtre, si els resulta simpàtic, atractiu o no els resulta dissonant amb experiències personals, els joves automàticament ho compren. Com mes banal i frívol sigui el missatge, més impacte polític tindrà", deixa clar l'expert. 

L'impuls de Donald Trump a les eleccions del 2016, la seva victòria, l'auge de l'extrema dreta americana (gràcies, en part, a les xarxes), la pèrdua dels comicis del 2020 i l'intent de cop d'estat amb l'assalt al Congrés van exemple que aquest ecosistema digital dona fruits. Programes com el pòdcast de Joe Rogan (amb milions de seguidors) o el moviment QAnon en són dos dels grans exponents. The New York Times, a través d'una investigació en format pòdcast, va advertir del Rabbit Hole (el forat de conill, fent al·lusió a la metàfora sobre Alícia en el País de les Meravelles) que suposaven els missatges d'ultradreta.
 

Els influencers d'ultradreta a Espanya: la qüestió és fer soroll

La llista de personalitats digitals que, obertament, transmeten els missatges de la ultradreta no és curta. Molts ho fan de manera descarada, abraçant candidats de Vox o entrant en qualsevol confrontació amb les mesures polítiques d'esquerres, ja provinguin des del govern espanyol o des de les posicions de Podem, Sumar, Més País o formacions com ERC o Bildu. La immensa majoria aborden qualsevol tema: qüestions socials, economia, geopolítica, crisis energètiques, eleccions, campanyes... Els és igual, la qüestió és parlar, aconseguir engage. Com més interaccions millor. Sigui quina sigui la plataforma o la xarxa social.

Un gran exemple és Roma Gallardo (més d'1,8 milions de seguidors a YouTube i 400.000 a Instagram), conegut per la seva virulència contra els temes de qüestió de gènere, va ser protagonista de l'actualitat pel seu "canvi de sexe" en el que criticava la nova legislació pels drets de les persones trans. En una sèrie de vídeos, va assegurar que havia aconseguit canviar-se de gènere "tal com permetia la llei" un mes després de ser aprovada.

 
Evidentment, era impossible perquè el text exigia quatre mesos de processos legals fins a aconseguir-ho, però el missatge estava calat, especialment entre els més joves. Presentadors com Iker Jiménez se'n van fer ressò i van donar suport a les seves afirmacions. Gallardo sempre ha expressat que no es considera de dretes (amb Jordi Wild va deixar clar que es veu poc partidari de Vox o del nacionalisme fanàtic espanyol), però la seva figura com a altaveu d'aquests missatges és evident.

És un contingut que reprodueixen altres oracles esbiaixats, com Un Tio Blanco Hetero (UTBH), nascut de l'estridència de reproduir el missatge que els homes blancs heterosexuals estan en risc en la societat actual. Títols en majúscula (així premia YouTube la visibilitat) amb continguts que abracen de manera directa les directrius de la ultradreta.

 
La ultradreta té missatgers a totes les plataformes. Per exemple, a Twitter, triomfa Wall Street Wolverine (pràcticament 500.000 seguidors) on ha aconseguit aglutinar una parròquia de fidels seguidors del seu contingut. Primer va ser sobre economia, amb especial èmfasi en les criptomonedes. Ara ja és directament política, on no li cal ni escriure res: només descriu el vídeo que posa i ja està. La resta ho fa l'onada neoconservadora que no para de créixer al món digital. En aquest ambient hi triomfen altres comptes, anònims, com Willy Tolerdo o Álegrame el dia. Semblen paròdies, però sumen centenars de milers de seguidors.

Altres, com David Santos o Infovlogger (tots dos amb milers de seguidors a totes les plataformes), han tingut més repercussió, gràcies a no ser anònims, i a rebre el suport dels mitjans conservadors o d'ultradreta. Ells mateixos, en campanya, han acabat sent protagonistes en realitzar entrevistes a Santiago Abascal i promoure missatges electorals de Vox. Immigració, drets LGTBIQ+, ETA, Pedro Sánchez o Catalunya són els grans eixos. Missatges estridents, de grans titulars, sota el paraigua de "som polèmics per dir la veritat" s'estructuren tots aquests canals i influencers.

Temps enrere era un mercat de nínxol. Com els mitjans clàssics d'ultradreta, copiant el model dels Estats Units, no gaudien d'una gran representació ni tenien una forta ingerència a les plataformes com YouTube, Twitch o Instagram. Ara, sumat a TikTok, els algoritmes no castiguen aquesta mena de missatges. Els vídeos estan fets a consciència: subtítols cridaners, frases lapidàries, missatges que caminen pel límit d'allò censurable però que les multinacionals de torn no liquiden. Milions de joves i adolescents ho consumeixen, els apareix al seu timeline i pot no tornar a desaparèixer. "El que fan aquests influencers es transmetre discursos d'odi en diverses intensitats", deixar clar Giménez.
 

Els grans tapats

Fora del sistema polític digital, ens trobem grans creadors de contingut que són capaços de reproduir o abraçar aquests missatges de la ultradreta de manera conscient o, pitjor encara, de manera inconscient. Arriben a declarar-se apolítics, o que només saben transmetre les seves opinions de "sentit comú". Termes morals que quallen en un públic jove que no té la formació necessària per combatre missatges que arriben entre videojocs o contingut humorístic, irònic o afable.
 

"No entiendo cómo está calando la derecha en los jóvenes."

Los medios que ven los jóvenes: pic.twitter.com/HEkKxhFE4N

— ᴀᴢᴀ