Streamers fent el ridícul amb Veneçuela

Les eleccions de Veneçuela han generat un terratrèmol polític i diplomàtic de transcendència internacional. Si no esteu situats (un fet difícil, donades les circumstàncies a tots els mitjans i la viralitat digital), el règim de Nicolás Maduro segueix reprimint la població, majoritàriament contrària als resultats d'uns comicis que gaudeixen de molts adjectius negatius i poca transparència, com va deixar constància el Centre Carter, el més rellevant observador internacional a escala electoral. Fugint de les qüestions més formals, el tema ha fet el salt al món dels streamers i creadors de contingut. Encara que sembli mentida, moltes personalitats, alguns de primer ordre, han decidit dir la seva. I no precisament de la millor manera, independentment de quin peu calcin. La situació està escalant a uns límits pràcticament inèdits en el món digital espanyol. Res a veure, de manera evident, amb el llatinoamericà.

Entrant en matèria, líders d'audiència com el Xokas o TheGrefg han abordat la situació veneçolana en els seus directes. Desenes de clips virals recorren TikTok o Instagram, influint de manera severa en l'opinió de milers i milers de joves. És negatiu, això? No. Parlar, debatre o donar l'opinió sobre política per part de figures tan mediàtiques del món dels influencers o els streamers és una passa endavant en moltíssims sentits. Ara bé, el to, la virulència i el repertori d'arguments deixen moltíssim a desitjar. Especialment per part del Xokas, que sembla que li agradi col·leccionar polèmiques a la seva vitrina personal. El gallec va dedicar una llarga llista d'exabruptes, insults i barbaritats diverses contra Irene Montero que no reproduirem. Només n'extraurem l'essència: la d'algú que es creu més llest que la resta i només demostra la seva incompetència a l'hora d'abordar temes més seriosos que el de jugar a un videojoc i fotre quatre crits. 

No és la norma de la immensa majoria dels streamers que han dit la seva, però raó no li falta a l'Ander Cortés (molt conegut per ser del cercle més íntim d'Ibai Llanos) quan deia això. "Mai havia vist tants streamers opinar de temes polítics complicats de manera tan oberta com aquest. I alguns amb patinades grosses". És una evidència absoluta. Ara bé, el remat és més important encara: "Suposo que és fàcil que quan ja saps cap a on vira el vent, i que a més et beneficia... És molt senzill. Després quan bombardegen nens a Gaza, ostres, ningú diu res". En aquest punt ens hem d'aturar. La política i el món de l'streaming mai han estat bons amics, per diverses raons. Polèmiques que xoquen amb els patrocinis i les marques, grans ràtzies a les xarxes per part de l'audiència, peus a la galleda per part d'algú o el que sempre es destapa, demostrant que hauria d'haver-se quedat calladet una estona. Per això mateix, la qüestió de Veneçuela ens fa arrufar el nas.

Tota aquesta virulència (a Irene Montero l'han titllat de "filla de puta", de "guarra", de càncer per a Espanya, només cal veure el directe del Xokas a Twitch) xoca amb els argumentaris d'altres creadors de contingut, d'esquerres, que s'han posicionat contra el règim de Maduro i les seves pràctiques corruptes durant les eleccions.Un cas ben evident és el d'Alan Barroso, molt present als platós televisius, però especialment a les xarxes. El problema, una vegada més, són els interessos pels quals certa tendència de violència dialèctica, d'odi, d'insults, per part d'incompetents, té una influència abismal en les opinions dels més joves. És perquè molt bona part del públic dels streamers espanyols és llatinoamericà? No obrir la boca sobre Ucraïna o sobre Gaza respon al fet que si ho fan, no tenen rèdits econòmics o a mitjà termini? Moltes preguntes, poques respostes, massa vídeos i suficient incompetència.

Fins la setmana vinent!