La diversitat de Berta Aroca

TikTok i Twitter Catalunya (de debò, no li direm mai X, no ho intentem més) encara treu fum per les declaracions d'una de les presentadores més joves de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Berta Aroca, una de les principals veus del Loft d'ICat FM, ha estat víctima de les seves pròpies declaracions. En un programa de la setmana passada, va opinar sobre el documental de Revolució 304, una obra del 3Cat que radiografiava Lamine Yamal, el seu entorn de Rocafonda i els joves racialitzats que viuen en aquella zona. Aroca, en un rampell de sinceritat, va carregar contra el ventall de noies que hi apareixien. Primer semblava una crítica contra la manca de l'arrelament català entre els protagonistes. Però després tot va desembocar en una ràtzia de les que fan història.

"Per començar, hi ha alguna noia blanca que parlarà? I les úniques dones que hi sortien eren dones racialitzades, com per parlar de la seva experiència, però no hi havia cap dona... Realment, no hi havia massa varietat en el documental". Podríem emmarcar aquestes declaracions, agafar unes cadires tots plegats, seure al voltant i observar-la com si fos una peça de museu. Recordem sobre què anava Revolució 304: la reivindicació d'una nova generació que encapçala Lamine Yamal, que reflecteix la diversitat i la igualtat d'oportunitats. A partir d'aquí, les conclusions que se les faci cadascú.

Deixant enrere el fet com a tal, que sorprenentment no va treure el cap com a tema de debat al Què no surti d'aquí (molt més important les declaracions sobre Lola Lolita i la seva ruptura sentimental, on vas a parar), la comunitat catalana de TikTok va sortir en tromba amb dues reivindicacions. La primera, com sempre, és la de demanar guillotines per escapçar colls i brandar caps a un cistell de vímet al pur estil Robespierre i l'altra, la més interessant, entomar el debat sobre unes declaracions com aquestes i quina és la seva gestió posterior. Tots els talls són a les xarxes i, a diferència del que brandin alguns polítics com Maria Dolores de Cospedal, no estan editats ni fets amb intel·ligència artificial. 

@bertaarocalamestonta @Berta Aroca i Chica queixant-se que al docu del Lamine no surten dones blanques, tan sols parlen negres. @alberto gadel no sap on ficar-se. Això és CINEMA. #bertaaroca#3cat#loft @3Cat ♬ sonido original - x

En primer lloc, per molt que les intencions recriminatòries estiguin a l'ordre del dia a una plataforma com TikTok, Aroca sí que es va disculpar. Ho va fer aquí, al programa de dilluns 24 de març, durant la introducció. Llegint un discurs que, sense cap intenció de judici, semblava sincer, entomava el "mea culpa" i deixava ben clar que va dir unes paraules "clarament mal expressades" i va assegurar que el Loft serà un espai per a la diversitat i en contra dels discursos d'odi. Encara que sembli mentida, Aroca fa el que molt poca gent és capaç: sortir davant la càmera i demanar disculpes. Quin és el problema, doncs? La venjança a les xarxes. Per cada vídeo publicat durant la setmana, li apareixen desenes de comentaris que demanen que "es disculpi". Aquest és el punt clau de tot plegat.

Algú que fa de les xarxes un espai de contingut perpetu, amb publicacions 24 hores, set dies a la setmana, no pot retallar el vídeo del Loft i incrustar-ho al seu perfil? Però els dubtes també són legítims: algú que ha dit una cosa en un espai de feina, per molt que sigui un mitjà públic, també ha de fer servir les seves xarxes personals per demanar disculpes quan ja ho ha fet en el lloc de feina on va cometre l'error? En un món de venjança, de sentències salomòniques i declaracions incendiàries, el dubte és benvingut i el debat encara més.

Els judicis, que els faci cadascú, però molts portem un mòbil a la mà, no una maça i una toga a les espatlles. Berta Aroca és una jove figura pública que hauria de ser molt conscient dels riscos que té sempre tenir una càmera i un micròfon a les mans, i tots plegats, inclosa ella, ens hauríem de preguntar d'on sorgeix el rampell i el lapsus perquè de la teva boca surti una frase com aquesta sobre la diversitat d'un conjunt de gent. Especialment amb l'adjectiu "blanca". Ara bé, si no som capaços de deixar que la gent es disculpi i entomi la seva responsabilitat, tanquem la paradeta; la puresa, en aquest món de mones i de xarxes, no existeix.

Fins la setmana vinent!