Problema amb les «fotopolles»: un de cada tres adolescents no creu que enviar-les sense permís hagi de ser delicte

Un estudi de Save the Children afirma que un 43% dels més joves no creu o no està segur que enviar missatges d'odi sigui delicte

Adolescents i joves, en imatge d'arxiu
Adolescents i joves, en imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
11 de juliol del 2024
Actualitzat a les 12:00h

Un de cada tres adolescents no considera que enviar fotopolles o fotografies de caràcter sexual sense permís és o ha de ser un delicte. Un informe de Save the Children aborda les problemàtiques sexuals actuals dels joves arreu de l'estat espanyol i deixa evidències preocupants del context digital entre els adolescents. És preocupant el cas dels nois. Un 40% creu que no és delicte ni ho hauria de ser en el futur. Contrasta amb la xifra de les noies, que és un 26%. Recordem que és enviar fotografies sense permís, no dins d'un acord sexoafectiu o en el marc de qualsevol mena de relació consentida. 

A més, un de cada quatre diu que no sabria on denunciar un cas de violència en línia. El treball, que ha comptat amb enquestes a 3.315 adolescents de 14 a 17 anys arreu de l'Estat, també ha mostrat que el 90% dels joves es connecten diverses vegades al dia a Internet o estan navegant permanentment.

Sense embuts, l'estudi ha analitzat els drets de la infància i l'adolescència i la seva protecció en l'entorn digital. L’objectiu de l’informe ha estat comprendre com es relacionen els nens i nenes amb l'entorn digital i com es pot garantir que es compleixin tots els seus drets també en aquest àmbit, alhora que estan protegits enfront de qualsevol mena de violència. En aquesta línia, l’estudi ha determinat que el 58% dels joves usa Internet des dels onze anys, i gairebé un de cada tres des d'abans dels deu. A més, només tres de cada deu adolescents ha assegurat tenir limitades les hores de connexió.

Un 38% ha afirmat que els seus familiars li han explicat els possibles riscos als quals s'enfronta mentre està a la xarxa. A més, un 37% ha reconegut saber com saltar-se les mesures de control establertes en aquests marcs, com els controls parentals, els límits d'edat (un fet que vol abordar el govern espanyol amb la pornografia) o els videojocs. Pel que fa als usos, la majoria ha dit que principalment és per entrar a les xarxes socials (79,8%), consumir continguts (78%) i comunicar-se (75%). Les noies fan servir més la xarxa per escoltar música i veure sèries, pel·lícules o comprar, mentre que els nois veuen més contingut d'altres creadors i s'informen més. La diferència més gran es troba en els jocs en línia: gairebé el 75% dels nois els utilitzen, mentre que només el 15% de les noies hi inverteixen part del seu temps.

Desconeixença i missatges d'odi

L'informe ha abordat els diferents tipus de violència que pot patir la infància en l'entorn digital. Un 43% dels adolescents no creu o no està segur que enviar missatges d'odi sigui delicte (sent, de nou, major el nombre de nois que no creu que aquestes conductes ho siguin o hagin de ser-ho, situant-se en gairebé el 50% enfront del 37% de les noies). A més, un de cada quatre adolescents ha reconegut que no sabria on denunciar un cas de violència en línia. 

Exposició a la pornografia i als desconeguts

Un altre dels principals riscos als quals s'enfronten els adolescents per internet és el de l'exposició a contingut eròtic i pornogràfic. Així, segons el treball, sis de cada deu adolescents ha dit que ha trobat aquest tipus de contingut sense buscar-lo. Un altre perill que s’evidencia, és el contacte amb persones desconegudes. Un de cada tres adolescents ha reconegut haver contactat amb desconeguts a través d'Internet, i un 23% ha dit que es trobaria amb una persona desconeguda si es donés la situació. En aquest sentit la diferència per gènere és important. El 27,4% de nois ha manifestat que sí que consideraria quedar amb persones que només coneixen per Internet, mentre que només el 17,3% de les noies ho faria.