En el cas Alves, la víctima no treballava per a la discoteca ni exercia de noia d'imatge, però va rebre una invitació per accedir a un espai VIP de Sutton. Una situació que té un vincle amb el que exposen dones convidades per projectar locals d'oci entre els clients: testimonis recollits per aquest diari recorden que se les tracta com un "tros de carn". Homes que les escullen a dit entre una multitud i els demanen que s'estiguin als espais VIP amb ells. El relat de quatre noies d'imatge ajuda a entendre una realitat sovint soterrada.
[noticiadiari]2/252405[/noticiadiari]
La Sara és model i actriu, i durant una temporada llarga va ser un dels rostres d'una discoteca: "Totes hem de guanyar diners d'una manera o una altra". La Paula és estudiant de moda i només ha estat noia d'imatge quan li ha vingut de gust. "Quan no tenia ni els diners ni les ganes per pagar", explica. La Laia és mestra i va contactar amb un promotor quan començava a sortir, amb 18 anys, perquè amb ell "no pagava ni l'entrada, ni la sala VIP, ni la beguda". "M'anava genial perquè no tenia diners, tot era gratis", destaca. I l'Aida només va ser un cop noia d'imatge per no pagar 25 euros per accedir a un local que li feia il·lusió a una amiga pel seu aniversari.
"Es necessiten noies guapes"
Una noia d'imatge és una dona que acostuma a ser jove, guapa, prima i normalment alta que contracten les discoteques per estar amb els clients de les sales VIP, majoritàriament habitades per homes. De "triar-les" se n'ocupa el promotor, la persona que fa d'intermediari entre els locals d'oci nocturn i les noies d'imatge. Aquest treballador, que sovint s'encarrega del conjunt de les relacions públiques de la sala, acostuma a fer servir les xarxes socials per trobar les dones que encaixen en el perfil.
El de la Paula, per exemple, té un compte d'Instagram públic amb gairebé 13.000 seguidors on penja històries amb les pròximes festes que se celebraran en el local on treballa. "Es necessiten noies guapes", informa a la publicació més recent. Un cop ja coneix un nombre abundant de dones, fa un grup "de difusió" amb totes elles i des d'allà les informa dels detalls de cada festa. "Tindràs l'entrada gratis i el menjar i les begudes que vulguis", precisa en un dels missatges. Cap de les dones que Nació ha pogut contactar cobra per estar en una sala. Tot ho paguen amb espècies, cosa que fa més difícil que després pugui quedar constància de la seva feina.
La discoteca pren la iniciativa
A moltes noies la proposta dels promotors els sembla atractiva: l'únic que volen és sortir de festa. Per tant, si el que han de fer per aconseguir sopar, beure i sortir gratis és estar-se una estona en una sala, accepten. "Vaig anar-hi per això", argumenta la Paula. "Es pensen que s'aprofiten de tu, però en realitat ets tu qui t'aprofites d'ells", continua. Aquesta jove estudiant de moda, com els altres tres testimonis consultats per aquest diari, assegura que el personal de les discoteques on ha treballat mai l'han obligat a fer res. Per això, la Paula defensa que ha guanyat la partida al sistema. "El que em cridava l'atenció de ser noia d'imatge és que podia aprofitar tot el que m'oferia una discoteca sense pagar. Jo guanyava al sistema perquè assolia el meu objectiu: sortir de festa gratis". A més a més, la Laia assenyala que el promotor amb què ella estava en contacte li deixava portar quatre o cinc amigues, que també tenien tot el que volien sense pagar. "Ens ho passàvem genial", afirma.
L’Aida, en canvi, ho ha viscut des d’una altra perspectiva. Fer de noia d’imatge no va ser una bona experiència per a ella. Tot va començar a torçar-se en el moment en què es va presentar a la porta del local amb les seves amigues. El promotor els va recriminar la seva manera de vestir: "No sé si enteneu què vol dir ser noies d'imatge: no és anar amb texans, és anar amb un vestit que se't vegi l'ànima". Finalment, les van deixar passar, però explica que el personal de la discoteca els insistia perquè ballessin. "Volien que féssim xou i ens va fer molt fàstic", apunta. Sobre els homes que es van trobar a la sala VIP, l'Aida recorda que van intentar lligar amb elles molt descaradament. "Venien i et deien: som futbolistes i guanyem molta pasta, volem parlar amb la teva amiga".
El protocol canvia a les festes amb esportistes d'elit
Els treballadors de l'oci nocturn són molt més curosos quan organitzen festes per a esportistes d'elit. Ho són a l'hora de "triar" les noies i també en el protocol que envolta l'esdeveniment. En aquests casos, pràcticament sempre recorren a dones que ja coneixen i que "han funcionat bé". Les escriuen per convidar-les directament a una festa, amb l'hora i el lloc on se celebrarà. En cap moment els diuen que hi haurà futbolistes d'un club de primera divisió o pilots de la Fórmula 1. La Paula s'ho va trobar un cop va ser allà.Va ser l'estiu de l'any passat. La van citar en un local del passeig marítim de Barcelona. Un cop va ser a l'entrada, el personal de seguretat la va informar que havia de deixar el seu mòbil per passar. Mesos abans, ja havia viscut aquesta situació. Aleshores, es va trobar que l'havien contractat per ser noia d'imatge de la festa no oficial del Circuit de Barcelona-Catalunya. Aquest cop, quan va entrar es va adonar que allà dins un equip de futbol, d'entre els cinc millors de la lliga espanyola, celebrava la festa de final de la temporada. També hi havia strippers.
La Paula, en cap moment, va presenciar una agressió sexual. Però l'ecosistema que s'havia creat en el local no li agradava. "No era el meu rotllo". Eren, calcula, 30 o més noies d'imatge. Algunes es van enrotllar amb jugadors. Algunes, fins i tot, explica, feien cua per estar amb els futbolistes. "Quan ho vaig veure, vaig marxar", apunta lleugerament sorpresa. També recorda que el promotor que l'havia convidat se li va apropar i li va dir: "Per què marxes tan d'hora?". Ella es va limitar a respondre que no li venia de gust ser allà. "Hi havia jugadors que es notava que hi eren per compromís. Les noies els ballaven de forma molt sensual i ells es quedaven plantats com a estaquirots", afegeix. I és que per a la Paula això també forma part d'una dinàmica de poder. Aquests futbolistes, potser, se sentien coaccionats a ser-hi per integrar-se en l'equip.
[noticiadiari]2/242410[/noticiadiari]
"No estic segura que valgui la pena"
La Sara relata com en aquestes festes ella sempre pensava -o volia pensar- que era diferent de la resta de dones de la sala. "Per algunes d'elles era una oportunitat. En canvi, jo, a vegades, passava de fer allò que implícitament m'havien demanat que fes: entretenir els homes que hi eren i que havien pagat perquè jo hi fos". Amb el temps, però, cada vegada se li va fer més difícil creure en aquesta diferència, en aquesta mena de superioritat moral. "Vaig veure noies que garantien el seu futur econòmic amb aquests homes", recorda. "En el fons, pensava: potser són més llestes". Per a la Sara, igual que per a la Paula, tot plegat és una partida d'escacs, i ara que mira pel retrovisor reflexiona: "És inevitable evitar aquest joc per complet". No obstant això, sí que vol llençar un missatge a totes les noies que encara s'hi dediquen: "No estic segura que valgui la pena, ni les festes ni l'atenció que et donen".La patronal se'n renta les mans
De tot plegat no en té constància la patronal d’oci nocturn Fecasarm. En declaracions a Nació, el seu secretari general, Joaquim Boadas, diu que "no li figura" que les discoteques catalanes contractin noies d'imatge. "Sí que tenim persones encarregades de les relacions públiques, però en cap cas les obliguen a fer companyia als clients del local", afegeix. En qualsevol cas, Boadas treu pit de la protecció que ofereixen a les dones víctimes de violència de gènere. "És molt difícil que es pugui produir una agressió sexual", comenta. Però les dades de l’Hospital Clínic de Barcelona -referent en la matèria- el desmenteixen: un 17% de les agressions sexuals es produeixen precisament en l'oci nocturn.En el cas d'Alves, com bé explica la màxima autoritat de la patronal, Sutton va actuar bé aplicant el protocol, que va funcionar perfectament per atendre la víctima després de ser, presumptament, violada. Per algunes dones, les mateixes noies d'imatge ja representen una vulneració dels seus drets. Així ho explica la Laia: "Simplement hauria de desaparèixer aquesta figura. És fàcil, si volen atraure gent, han de pensar una altra manera de fer-ho que no sigui a través del cos i la bellesa de les dones".
La Sara, que ara està a punt de fer 30 anys, comparteix que quan en tenia poc més de 20 pensava que algunes dones aconseguien ser poderoses per la seva bellesa. Després, es va adonar que, en el fons, tenien un deute amb els homes perquè era el seu desig el que els havia donat poder. "Adonar-me d'aquesta dinàmica hauria significat admetre com era de limitat el meu poder realment, com és de limitat el poder de qualsevol dona que sobreviu i, fins i tot, té èxit en el món com una cosa per observar".
