Però Torra li va dir a Lídia Heredia que hi havia majoria per implementar el mandat de l'1-O i el 21-D "arribant fins al final" ja ara. Allò de que el referèndum "ja l'hem fet". El seu entorn intentava explicar a la tarda que la petició de referèndum que fan al govern espanyol seria per ratificar una constitució catalana, fruit del procés constituent que fa uns mesos van oferir a la CUP buscant el sí a la investidura. Veurem si aquesta tarda ho aclareix. Sobre el marge (estret) de diàleg amb Sánchez, que l'únic referèndum que vol és per a un nou Estatut, i la conferència, llegiu aquesta informació d'Oriol March. Avui, a Waterloo, Puigdemont es reunirà, per cert, amb Artur Mas i escenificaran suport a Torra.
A ERC el lideratge d'Oriol Junqueras és indiscutit i, des de la presó i amb Raül Romeva (s'han fet inseparables), ha impulsat una nova estratègia per ampliar la majoria republicana en lloc de competir només pel vot en el camp independentista. Va començar a la campanya del 21-D, va seguir a la conferència nacional de juliol amb aval de les bases i ara vol aprofundir-hi. Menys gesticulació, pressió a Sánchez per poder fer un referèndum d'autodeterminació -hi confien poc- i buscar seduir els contraris al 155 i a la repressió de l'Estat. El repte, però, és no perdre vot independentista tradicional. A la conferència nacional -els debats previs de la qual es van celebrar enmig del canvi de govern a Espanya- el partit va acordar no descartar cap via cap a la República, tampoc la unilateral. Ara posa tota la carn a la graella del pacte. Roger Tugas ho explica en aquesta informació. Sobre el líder d'ERC i la seva actitud us deixo aquest article de Jaume Barberà i en relació a l'estratègia independentista aquest altre de Carme Vidal Huguet.
Llarena davant la justícia (belga). I avui tenim un nou capítol judicial. Però en aquest cas els acusats no són els presos polítics sinó el jutge Pablo Llarena. La denúncia dels exiliats davant la justícia belga per la seva parcialitat és instrumental per intentar apartar-lo del procés i té poques possibilitats, fins i tot, de ser admesa. Però és un pas previ per carregar-se de raons davant futurs recursos a la justícia europea. Llarena no anirà a Brussel·les perquè el pot representar el seu advocat. Aida Moralesho explica. Per cert, que ahir a la capital belga es va estudiar l'extradició del raper Valtònyc. El 17 de setembre sabrem el futur que l'espera.
Vist i llegit
La imatge d'Albert Rivera, que aspira a presidir del govern espanyol i ser el referent liberal al sud d'Europa, liderant dimecres passat una manifestació amb uns centenars de persones i amb forta presència d'ultres que van protagonitzar agressions i càntics violents segur que ha fet que algú a Ciutadans reflexioni. És evident que el partit usa Catalunya per reforçar (encara més) la seva imatge espanyolista a la resta de l'Estat. Sobre els riscos del seu discurs i l'estratègia de tensió que alimenten escrivia ahir aquest contundent articleMilagros Pérez Oliva a El País.
El passadís
Raúl Macià és un dels ultres més actius a casa nostra, però també es tracta d'un delinqüent reincident. Natural de Balsareny, ha liderat escamots que han buscat el cos a cos amb els independentistes o promogut ràtzies de "neteja" de simbologia sobiranista. Això ha fet que aquest estiu mitjans com Telecinco l'entrevistessin com si res. Ara és de nou a la presó per haver robat a un narcotraficant disfressat de policia i per tràfic de drogues l'any 2009. La sentència us la va explicar ahir a la nit Pere Fontanals. Macià va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona a nou anys i nou mesos de presó i estava en llibertat condicional feia uns mesos, però els seus actes violents -com ara arrencar retolació independentista i delictes comuns- han fet que reingressés fa uns dies. El curiós és que la sentència contra l'ultra i els seus companys la va dictar un altre dels protagonistes del procés: Pablo Llarena, que abans de saltar al Suprem feia de jutge a Barcelona.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1989 començava a emetre en proves Canal 9, la televisió autonòmica del País Valencià. L'executiu del socialista Joan Lerma, preocupat perquè TV3, que es podia veure gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, es convertís en canal de referència de molts catalanoparlants i pressionat per ser més proactiu en les polítiques de normalització del valencià, va posar en marxa un canal que va obrir emissions regulars el 9 d'octubre d'aquell any. Els governs del PP el van destrossar: manipulació, programes de baixa qualitat i mala gestió en van ensorrar l'audiència i el 2013 el govern d'Alberto Fabra va tancar-la. Aquí en podeu veure els darrers minuts d'emissió. Fa uns mesos que la televisió en valencià ha tornat gràcies a À Punt. Les seves dades d'audiència no són, però, massa bones. Costa començar de nou.
L'aniversari
I seguim al sud. El 4 de setembre de 1924 va nàixer a Burjassot el poeta Vicent Andrés Estellés, que va morir el 1993 a la ciutat de València. L'obra del fill dels forners que escrivia amb ràbia i des del poble és prolífica i ha estat versionada per diversos cantautors, com ara Ovidi Montllor. Estellés es va guanyar la vida com periodista a Las Provincias fins que el van acomiadar i va rebre nombrosos reconeixements. L'autor del Mural del País Valencià és considerat el gran renovador de la poesia catalana contemporània basant la seva obra en la quotidianitat, l'amor, el sexe, la mort... El seu compromís -amb Joan Fuster i Manuel Sanchís Guarner va formar una trinitat que va lluitar per un País Valencià modern i desacomplexat durant la transició- li va costar atacs de l'extrema dreta que encara es fan sentir quan se l'homenatja. Els Obrint Pas van fer que els seus versos obrissin La flama, un dels seus treballs més celebrats. Aquí podreu recuperar la cançó, banda sonora del gran lip dub per la independència a Vic l'any 2010. "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu", va deixar escrit. Molt oportú quan queda una setmana per a la Diada.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi