Si no hi havia suficients demostracions d’incompetència continuada, la sentència europea contra la doctrina Parot, ha tornat a posar damunt del paper el grau de mediocritat dels dos partits que, alternativament, governen aquest invent que s’anomena Espanya. Sembla que ara, uns i d’altres, s’esquincen la roba perquè des d’Europa els hi ha corroborat allò que ambdós ja sabien: no es pot potinejar amb els principis bàsics del dret. Eren coneixedors que una pena de presó no es pot endurir a posteriori i ara, ploren, gemeguen, fan comèdia, davant de la crua realitat. Per tant, la no retroactivitat de les condemnes era una realitat que ja sabien per molt que ara ho vulguin amagar.

El codi penal era el que era i a Europa no se l’han inventat pas, oi? Però, a veure, senyors meus, no han estat vostès els que han anat reformant el codi penal de l’any 1995? L’any 2002 el govern Aznar, per tant el PP que ara plora, va reformar el codi penal i tothom sap que no va posar pas la cadena perpètua. I tenia majoria absoluta per a poder-ho fer, oi? L’any 2010 el govern Zapatero, per tant el PSOE que ara també gemega, va tornar a reformar-lo casualment amb Rubalcaba, ara protestant des de l’oposició, assumint la vicepresidència primera del govern. I ara a què hi treu fer tants escarafalls? Si el màxim que dicta el codi penal és de 30 anys i durant aquest període es poden aplicar beneficis penitenciaris, per què protesten si són ells els  ¡que un dia van determinar que així fos? Prou de potinejar, si us plau!.

Els darrers dies de setembre, el consell de ministres va donar llum verda al projecte de llei de la reforma, una altra!, del codi penal de 1995. Segons el ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, va assegurar que aquesta reforma no s’ha de considerar com una simple modificació, sinó com una autèntica transformació. L’experiència ens diu però que, facin el que facin, ja hi podeu comptar que la tornaran a espifiar.