Els premis "Dona i Esport" reconeixen des de fa una dotzena d'anys a Barcelona aquelles dones que tenen una tasca important i transcendent en el món de l'esport. Ja sigui perquè han aconseguit una fita internacional en la pràctica esportiva, perquè s'han dedicat a promocionar-lo, a fer-ne difusió des de mitjans de comunicació o perquè són clubs que tenen molta cura de la seva secció femenina.
Enguany les premiades, que no solen ser persones que acaparin les portades dels diaris, han estat Lucía Sanz com a dona esportista, per haver-se proclamat campiona del món de pàdel; Mireia Vicente, com a periodista esportiva; la plataforma FAROS, de Sant Joan de Déu, per l'informe sobre la pràctica esportiva en les dones; el Lima Horta, un club de bàsquet en què 7 de cada 10 euros de pressupost són per a les noies, i Maria Àngela Escudero, que fa 40 anys que treballa en la promoció del seu esport i primera dona en ser àrbitre internacional de petanca.
Explicava Escudero, en recollir el premi, que una de les frases que més s'havia sentit a dir per part d'homes era que se n'anés a casa a rentar plats. El que no sabien és que, segurament, els plats no havia deixat de rentar-los mai pel fet d'estar arbitrant. Són molt poques les privilegiades a tot el món que poden viure professionalment de l'esport. I, certament, una àrbitra i d'un esport com la petanca, menys encara. És evident que no podia viure exclusivament d'això i, a més, poder-se permetre el luxe de no rentar els plats. Per sort, la pràctica femenina de l'esport està cada cop més ben vista. Però deure nostre és, sens dubte, dels periodistes, visibilitzar partits i competicions on són dones les que vesteixen la calça curta. Dones que fan esport. I no esport femení, perquè l'esport no té gènere: ho és i prou.
És cert que cada vegada veiem més homes interessats en l'esport amb dones, com en el cas de la Champions femenina, però també és cert que la marca Barça arrossega molt i el que hem d'aconseguir és visibilitat també per a les que no tenen un nom tan potent darrere. Durant la pròxima edició dels premis si un nom haurem de tenir en compte, serà segur el de Danae Boronat. La periodista catalana ha estat, recentment, la primera dona a narrar un partit de la primera divisió masculina de futbol a Espanya després de més de 50 anys de transmissions esportives. Que no en sigui l'única.
Enguany les premiades, que no solen ser persones que acaparin les portades dels diaris, han estat Lucía Sanz com a dona esportista, per haver-se proclamat campiona del món de pàdel; Mireia Vicente, com a periodista esportiva; la plataforma FAROS, de Sant Joan de Déu, per l'informe sobre la pràctica esportiva en les dones; el Lima Horta, un club de bàsquet en què 7 de cada 10 euros de pressupost són per a les noies, i Maria Àngela Escudero, que fa 40 anys que treballa en la promoció del seu esport i primera dona en ser àrbitre internacional de petanca.
Explicava Escudero, en recollir el premi, que una de les frases que més s'havia sentit a dir per part d'homes era que se n'anés a casa a rentar plats. El que no sabien és que, segurament, els plats no havia deixat de rentar-los mai pel fet d'estar arbitrant. Són molt poques les privilegiades a tot el món que poden viure professionalment de l'esport. I, certament, una àrbitra i d'un esport com la petanca, menys encara. És evident que no podia viure exclusivament d'això i, a més, poder-se permetre el luxe de no rentar els plats. Per sort, la pràctica femenina de l'esport està cada cop més ben vista. Però deure nostre és, sens dubte, dels periodistes, visibilitzar partits i competicions on són dones les que vesteixen la calça curta. Dones que fan esport. I no esport femení, perquè l'esport no té gènere: ho és i prou.
És cert que cada vegada veiem més homes interessats en l'esport amb dones, com en el cas de la Champions femenina, però també és cert que la marca Barça arrossega molt i el que hem d'aconseguir és visibilitat també per a les que no tenen un nom tan potent darrere. Durant la pròxima edició dels premis si un nom haurem de tenir en compte, serà segur el de Danae Boronat. La periodista catalana ha estat, recentment, la primera dona a narrar un partit de la primera divisió masculina de futbol a Espanya després de més de 50 anys de transmissions esportives. Que no en sigui l'única.