Ja em perdonareu l'acudit però el tema d'aquest article és dels que fan treure fum. Em trobava dimarts a un centre comercial de Barcelona quan va arribar l'hora de dinar. Era una mica d'hora per als nostres estàndards, però vaig pensar que, amb algunes persones ja de vacances, potser els restaurants –majoritàriament cadenes d'italians i orientals– s'omplirien i que en trauria més profit d'anar-hi d'hora.
Seguint el meu costum, en entrar no vaig gairebé ni mirar la terrassa i vaig enfocar el meu destí cap a l'interior del local; però, a punt de creuar la porta, em vaig permetre fer una radiografia de la terrassa. A aquella hora era encara buida. Una sola noia amb pinta d'estudiant a una taula i tota la resta, per omplir. L'onada de calor començava a arribar però en aquell espai, no gaire lluny del mar, sota l'ombra del tendal i en una ubicació que agafava una mica de cantonada, vaig notar com passava una mica d'aire i em va semblar una bona opció seure a la terrassa.
Va ser una bona idea fins al segon plat. La pituïtària em va renyar de seguida per haver escollit la terrassa per seure. Vaig haver de compartir el meu plat de saborosos fideus amb una cigarreta inacabable d'algú que seia a dos metres. Era la noia que havia arribat primera i, per tant, la que primer havia acabat, i que va decidir culminar el seu àpat amb un cigarro amb tanta mala sort –per a la resta de persones– que seia a un extrem, l'aire li venia de cara i tota la resta de la terrassa ens vam haver d'empassar el seu fum.
Abans no salteu us diré que ni em vaig emprenyar, ni crec que em passés un càncer per unes quantes ensumades del seu fum i que sí, que li podria haver dit alguna cosa. Però, precisament, vaig voler evitar un enfrontament quan sabia que tenia les de perdre: la noia, tot i que podria haver canviat de lloc veient que el vent jugava en la nostra contra, no estava fent res mal fet, ja que en aquella terrassa, com en la majoria, es pot fumar.
Se'm va acudir fer el comentari a Twitter explicant que, a parer meu, s'hauria de prohibir fumar a les terrasses i us ben asseguro que una piulada meva mai havia desfermat tanta violència verbal. I això que he parlat de política i futbol en incomptables ocasions.
Si per defensar el seu dret a fumar només saben trobar arguments com que els nens també molesten i, aleshores, també s'haurien de prohibir (un fins i tot reclamava gàbies per a nens a les portes dels restaurants), et parlen amb condescendència, et diuen que algú que beu alcohol també molesta, et criden amb majúscules que te'n vagis a casa perquè "si no vols pols no vagis a l'era, reina" (el qualificatiu monàrquic va ser afegit un parell de vegades) i encara t'has de sentir que és que els no fumadors ens hem apropiat dels interiors, potser és que l'addicció els està portant per un rumb que no és el més adequat. I, a més, pressuposant que jo m'he d'aguantar i anar sempre a dins si no vull que em molestin, però sense acceptar que ells també podrien estar-se d'acompanyar la cervesa o la coca-cola amb un cigarro.
Hi ha espais que no per ser a l'aire lliure han de ser lliures per als fumadors. Com ja no ho són ni les entrades als hospitals ni escoles ni recintes esportius. A qualsevol lloc on es pugui concentrar gent, com terrasses i parades d'autobús, també s'hauria de prohibir fumar. Potser us sona molt marcià ara però recordeu fa pocs anys quan encara es podia fumar a dintre dels bars i, fins i tot, als llocs de treball? Doncs d'aquí a uns anys segur que ens preguntarem com podia ser que el 2019 es pogués fumar a terrasses i parades d'autobús.
Seguint el meu costum, en entrar no vaig gairebé ni mirar la terrassa i vaig enfocar el meu destí cap a l'interior del local; però, a punt de creuar la porta, em vaig permetre fer una radiografia de la terrassa. A aquella hora era encara buida. Una sola noia amb pinta d'estudiant a una taula i tota la resta, per omplir. L'onada de calor començava a arribar però en aquell espai, no gaire lluny del mar, sota l'ombra del tendal i en una ubicació que agafava una mica de cantonada, vaig notar com passava una mica d'aire i em va semblar una bona opció seure a la terrassa.
Va ser una bona idea fins al segon plat. La pituïtària em va renyar de seguida per haver escollit la terrassa per seure. Vaig haver de compartir el meu plat de saborosos fideus amb una cigarreta inacabable d'algú que seia a dos metres. Era la noia que havia arribat primera i, per tant, la que primer havia acabat, i que va decidir culminar el seu àpat amb un cigarro amb tanta mala sort –per a la resta de persones– que seia a un extrem, l'aire li venia de cara i tota la resta de la terrassa ens vam haver d'empassar el seu fum.
Abans no salteu us diré que ni em vaig emprenyar, ni crec que em passés un càncer per unes quantes ensumades del seu fum i que sí, que li podria haver dit alguna cosa. Però, precisament, vaig voler evitar un enfrontament quan sabia que tenia les de perdre: la noia, tot i que podria haver canviat de lloc veient que el vent jugava en la nostra contra, no estava fent res mal fet, ja que en aquella terrassa, com en la majoria, es pot fumar.
Se'm va acudir fer el comentari a Twitter explicant que, a parer meu, s'hauria de prohibir fumar a les terrasses i us ben asseguro que una piulada meva mai havia desfermat tanta violència verbal. I això que he parlat de política i futbol en incomptables ocasions.
Si per defensar el seu dret a fumar només saben trobar arguments com que els nens també molesten i, aleshores, també s'haurien de prohibir (un fins i tot reclamava gàbies per a nens a les portes dels restaurants), et parlen amb condescendència, et diuen que algú que beu alcohol també molesta, et criden amb majúscules que te'n vagis a casa perquè "si no vols pols no vagis a l'era, reina" (el qualificatiu monàrquic va ser afegit un parell de vegades) i encara t'has de sentir que és que els no fumadors ens hem apropiat dels interiors, potser és que l'addicció els està portant per un rumb que no és el més adequat. I, a més, pressuposant que jo m'he d'aguantar i anar sempre a dins si no vull que em molestin, però sense acceptar que ells també podrien estar-se d'acompanyar la cervesa o la coca-cola amb un cigarro.
Hi ha espais que no per ser a l'aire lliure han de ser lliures per als fumadors. Com ja no ho són ni les entrades als hospitals ni escoles ni recintes esportius. A qualsevol lloc on es pugui concentrar gent, com terrasses i parades d'autobús, també s'hauria de prohibir fumar. Potser us sona molt marcià ara però recordeu fa pocs anys quan encara es podia fumar a dintre dels bars i, fins i tot, als llocs de treball? Doncs d'aquí a uns anys segur que ens preguntarem com podia ser que el 2019 es pogués fumar a terrasses i parades d'autobús.