Si hi ha un lloc on voldria tenir treballant Cayetana Álvarez de Toledo és a un gabinet de crisi. Dubto que hi pugui haver una persona més serena, gèlida i impàvida parlant i prenent decisions per més impopulars que siguin. En l'últim article d'opinió demanava als lectors que si l'havien de criticar, no ho fessin per les seves característiques físiques, sinó per les seves idees, que n'hi havia unes quantes que eren, com a mínim, revisables. I ara afegeixo que no solament per les seves idees, sinó per com les expressa.
Com si fos un bloc de gel que es manté a centenars de graus negatius, Álvarez de Toledo és capaç de dir coses que a qualsevol li traurien els colors, excepte a ella. Coses com que hi ha un "profund sentiment de xenofòbia en el nacionalisme" perquè els independentistes no volen viure amb la resta d'espanyols. Per cert, dedueixo que la candidata no sap que el terme "xenofòbia" significa odi als estrangers, perquè llavors no crec que el volgués utilitzar per diferenciar entre catalans i espanyols.
Però on em té més fascinada la marquesa és en la seva visió sobre el masclisme i l'aversió que ha manifestat explícitament contra el feminisme. En el debat de RTVE de candidats d'aquesta setmana, Álvarez de Toledo va fer una befa inexplicable de la promesa electoral del PSOE de repercutir el delicte d'agressió sexual al consentiment explícit per part de la dona. "De debò pensen anar dient sí fins al final?", se'n reia Cayetana. Doncs sí, en realitat en tracta d'això, d'expressar que sí que vols mantenir una relació sexual. Qualsevol altra situació en què aquest "sí" no sigui explícit o en què un home tingui dubtes sobre el consentiment d'allò que està fent o intentant fer, és una aberració.
Estava jo amoïnada pel seu cap de campanya, que es devia estar posant les mans al cap quan la candidata del PP se'n reia del consentiment i estava convençuda que en les properes intervencions matisaria aquesta declaració perquè, és clar, no podia ser que digués una cosa tan grossa –i més venint d'una dona– i que no rectifiqués una mica. M'imaginava que hauria patit alguna esbroncada de les altes esferes del partit. M'ho imaginava fins que va reaparèixer a l'entrevista d'El Món a RAC1 assegurant que no volia afegir cap matís a allò que havia dit al debat.
Amb una fredor que espanta, l'aristòcrata sí que es va veure amb cor de subratllar que les polítiques identitàries (es resisteix a parlar de feminisme) fracturen la societat i ens enfronten a homes i dones. És a dir, no és la violència ni les agressions sexuals, sinó el fet d'intentar acabar amb elles el que ens enfronta. Assegura que aquestes lleis que ens protegeixen a les dones, en realitat el que fan és presentar-nos com a víctimes des del naixement, assumint que els homes són uns éssers violadors als quals cal reprimir. I em pregunto d'on ve aquesta necessitat de defensar i protegir sempre el més fort davant de les víctimes.
Com un bloc de gel que no expressa cap sentiment d'empatia i que gairebé sembla que pateixi alguna mena de bloqueig emocional, Álvarez de Toledo encara va anar més enllà per assegurar que no existeix un col·lectiu d'homes que vulgui acabar amb les dones i que tampoc no hi ha una conspiració masclista per atacar-nos. "Conspiració" entesa com a una trobada entre homes que planifiquen assassinar dones, no, és clar, Cayetana, si és al que et referies. Però "conspiració" entesa com a patriarcat dominant que bevem i respirem des que som petits, home doncs una mica sí.
I sense despentinar-se encara és capaç de queixar-se pel fet que existeixi una llei de violència de gènere, perquè creu que un home no té per què patir una pena més greu només pel fet de ser home. Per la mateixa regla de tres, em fa pensar que un terrorista que assassina no hauria de patir l'agreujant de terrorisme, sinó solament ser condemnat per homicidi o assassinat. Però el context existeix per alguna cosa: per donar exemple i per fer veure que els delictes que segueixen una constant són més greus. És violència masclista, Cayetana, t'ho expliquem amb tota la calma del món, com fas tu.
Com si fos un bloc de gel que es manté a centenars de graus negatius, Álvarez de Toledo és capaç de dir coses que a qualsevol li traurien els colors, excepte a ella. Coses com que hi ha un "profund sentiment de xenofòbia en el nacionalisme" perquè els independentistes no volen viure amb la resta d'espanyols. Per cert, dedueixo que la candidata no sap que el terme "xenofòbia" significa odi als estrangers, perquè llavors no crec que el volgués utilitzar per diferenciar entre catalans i espanyols.
Però on em té més fascinada la marquesa és en la seva visió sobre el masclisme i l'aversió que ha manifestat explícitament contra el feminisme. En el debat de RTVE de candidats d'aquesta setmana, Álvarez de Toledo va fer una befa inexplicable de la promesa electoral del PSOE de repercutir el delicte d'agressió sexual al consentiment explícit per part de la dona. "De debò pensen anar dient sí fins al final?", se'n reia Cayetana. Doncs sí, en realitat en tracta d'això, d'expressar que sí que vols mantenir una relació sexual. Qualsevol altra situació en què aquest "sí" no sigui explícit o en què un home tingui dubtes sobre el consentiment d'allò que està fent o intentant fer, és una aberració.
Estava jo amoïnada pel seu cap de campanya, que es devia estar posant les mans al cap quan la candidata del PP se'n reia del consentiment i estava convençuda que en les properes intervencions matisaria aquesta declaració perquè, és clar, no podia ser que digués una cosa tan grossa –i més venint d'una dona– i que no rectifiqués una mica. M'imaginava que hauria patit alguna esbroncada de les altes esferes del partit. M'ho imaginava fins que va reaparèixer a l'entrevista d'El Món a RAC1 assegurant que no volia afegir cap matís a allò que havia dit al debat.
Amb una fredor que espanta, l'aristòcrata sí que es va veure amb cor de subratllar que les polítiques identitàries (es resisteix a parlar de feminisme) fracturen la societat i ens enfronten a homes i dones. És a dir, no és la violència ni les agressions sexuals, sinó el fet d'intentar acabar amb elles el que ens enfronta. Assegura que aquestes lleis que ens protegeixen a les dones, en realitat el que fan és presentar-nos com a víctimes des del naixement, assumint que els homes són uns éssers violadors als quals cal reprimir. I em pregunto d'on ve aquesta necessitat de defensar i protegir sempre el més fort davant de les víctimes.
Com un bloc de gel que no expressa cap sentiment d'empatia i que gairebé sembla que pateixi alguna mena de bloqueig emocional, Álvarez de Toledo encara va anar més enllà per assegurar que no existeix un col·lectiu d'homes que vulgui acabar amb les dones i que tampoc no hi ha una conspiració masclista per atacar-nos. "Conspiració" entesa com a una trobada entre homes que planifiquen assassinar dones, no, és clar, Cayetana, si és al que et referies. Però "conspiració" entesa com a patriarcat dominant que bevem i respirem des que som petits, home doncs una mica sí.
I sense despentinar-se encara és capaç de queixar-se pel fet que existeixi una llei de violència de gènere, perquè creu que un home no té per què patir una pena més greu només pel fet de ser home. Per la mateixa regla de tres, em fa pensar que un terrorista que assassina no hauria de patir l'agreujant de terrorisme, sinó solament ser condemnat per homicidi o assassinat. Però el context existeix per alguna cosa: per donar exemple i per fer veure que els delictes que segueixen una constant són més greus. És violència masclista, Cayetana, t'ho expliquem amb tota la calma del món, com fas tu.