Convergència té el risc de cometre el mateix error que el PP a la política espanyola: aïllar-se fins que els teus possibles aliats no es poden permetre ni tan sols el fet de dialogar. Aquest cap de setmana, hem pogut veure dos exemples d'aquesta tendència. D'una banda, el cap de llista al 20-D, Francesc Homs, carregant contra la CUP mentre l'esquerra independentista es manifestava a Barcelona acompanyada de dirigents d'ERC, EUiA i dels comuns, en defensa dels càrrecs encausats. De l'altra, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, denunciant els suposats "problemes" que està donant al procés la desobediència de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, pel fet de no anar a declarar al jutjat.
Buscant el concepte d'aïllament al diccionari, apareixen dues definicions adients pel que pot estar passant a CDC: "5 PSIC Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d'una motivació, una representació o un acte del seu context. 6 PSIQ Reclusió d'un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres". I és que la refundació del partit, necessària, pot estar provocant que no es tingui clar, ara mateix, quin és el paper que ha de jugar Convergència en el procés, i això pot derivar, si es manté el rumb fixat, en què la direcció del partit estigui cada cop més allunyada de la resta d'actors independentistes, i també dels partidaris de fer una consulta.
L'argument de Convergència, basat en què no s'ha de dur a terme la desobediència fins que el país estigui preparat, i fins que no arribi el moment d'entrar en un xoc institucional i popular que faci inevitable l'actuació dels poders internacionals, és molt vàlid. I si els dirigents de CDC consideren que les accions de la CUP faran descarrilar els vagons abans d'arribar a l'estació, ho haurien de tractar en els punts de coordinació entre els diversos actors independentistes. Els punts de trobada hi haurien de ser, i si no hi són, tenim un problema. Però aquestes càrregues de profunditat en forma de titular no ajuden a crear confiança, i fan pensar més en un ús partidista del moment que en res més.
Buscant el concepte d'aïllament al diccionari, apareixen dues definicions adients pel que pot estar passant a CDC: "5 PSIC Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d'una motivació, una representació o un acte del seu context. 6 PSIQ Reclusió d'un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres". I és que la refundació del partit, necessària, pot estar provocant que no es tingui clar, ara mateix, quin és el paper que ha de jugar Convergència en el procés, i això pot derivar, si es manté el rumb fixat, en què la direcció del partit estigui cada cop més allunyada de la resta d'actors independentistes, i també dels partidaris de fer una consulta.
L'argument de Convergència, basat en què no s'ha de dur a terme la desobediència fins que el país estigui preparat, i fins que no arribi el moment d'entrar en un xoc institucional i popular que faci inevitable l'actuació dels poders internacionals, és molt vàlid. I si els dirigents de CDC consideren que les accions de la CUP faran descarrilar els vagons abans d'arribar a l'estació, ho haurien de tractar en els punts de coordinació entre els diversos actors independentistes. Els punts de trobada hi haurien de ser, i si no hi són, tenim un problema. Però aquestes càrregues de profunditat en forma de titular no ajuden a crear confiança, i fan pensar més en un ús partidista del moment que en res més.