Vox tindrà una campanya ben lluïda. A més de la projecció que li suposa exercir l’acusació particular del judici de l’1 d’octubre, ara també té un lloc a la Mesa del parlament andalús i segons diuen ells mateixos PP i Cs els han ofert ser també al govern de la Junta.

El cordó sanitari a l’extrema dreta ha patit la grip. Ha durat ben poc, si és que algú que no fossin els socialistes i Endavant Andalusia, s’havia plantejat seriosament la seva necessitat.

El desig de fer fora al PSOE de dos dirigents regionals que eren més fora que dins, i l’ànsia de poder de Pablo Casado i d’Albert Rivera, el primer ja veu que aquesta fórmula d’entesa es podrà multiplicar arreu d’ajuntaments i d’altres autonomies a partir del mes de maig, han pogut més que el blanqueig dels ultres. I no pateixin que Manuel Valls no obrirà la boca, acotarà el cap.

Ja veurem què fan els ultres a les institucions, aquests clarament inconstitucionalistes. El seu propòsit, jurant el càrrec per Espanya, és de desmantellar les autonomies, retornant competències, tancant Canal Sur, i emmirallar-se al model d’Estat centralista que regia durant la dictadura franquista. La dreta abans unida, ara es presenta amb tres marques, segons l'anàlisi de José María Aznar, i per tant també es poden entendre per anar a una, com s’acaba de demostrar a Andalusia.

I aquí tibaran. La seva actuació que busca la propaganda, pensant en les eleccions espanyoles, forçarà, com ja ha passat, a dur a les seves tesis als seus socis, i de retruc mouran també al PSOE cap a certs posicionaments, en matèria de disseny territorial, que ja reclamen els barons alarmats pel paper que vol jugar Pedro Sánchez en el tema català.

És clar que tampoc és que hagi fet gran cosa tret de la reunió de Pedralbes, i el sopar de Foment, però aquella simple trobada, ja va ser titllada d’alta traïció per l’Espanya essencialista. I de traïdors a Espanya, qualifiquen ara a PP i Cs, els socialistes per la plataforma i altaveu que donen a Vox.

El Suprem per la seva banda, tal com era previsible, no es deixa perdre el judici del procés, per bé que deixa anar llast, i els membres de la mesa del parlament, i Mireia Boya, seran jutjats pel TSJC a Barcelona, perquè estan acusats de desobediència. I com va passar amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, se’ls estalvia el judici a Madrid.

El Suprem qualifica els arguments de la defensa com de desfogaments, però recaragola els seus propis raonaments per quedar-se amb la part grossa del pastís judicial: els sediciosos.

Pel que fa a la llengua, al dret a fer servir el català durant el judici, el Suprem diu que és una petició sobrevinguda, que fins ara, en tots els tràmits previs, durant aquest any, no ho ha demanat ningú, que “contrasta” amb el que ha passat fins ara. I els diu que vaja, fer dependre que el judici sigui just pel fet de ser a prop de casa o de fer servir la llengua materna, “duria al sense sentit de negar que aquest dret no tindria vigència, per exemple al Tribunal Europeu dels Drets Humans”. Es veu ben bé per on plora la criatura, per on plora la justícia espanyola, que sap que d'aquí a uns anys, hauran d’aguantar la repassada de la justícia europea.

Però ves a saber on serem quan arribi aquest examen. Mentrestant Vox haurà gaudit fent-se el mil-homes, defensor d’un model d’una Espanya que ha quedat enrere, que forma part d’un passat que vam deixar enrere i que limita amb la línia de la transició del 78, la que marquen el vol entre els aeroports Josep Tarradellas i Adolfo Suàrez. Massa lluny o massa a prop, segons com es miri.