L'independentisme ha tingut dues molt bones notícies durant el cap de setmana que deixem enrere. La primera és el resultat de l'assemblea general que va fer l'ANC a Manresa. Perquè la línia estratègica que en va sortir guanyadora va ser la de la confluència entre els diversos sectors de l'independentisme. Que s'aposti pel treball unitari i no per reclamar una candidatura única en cas que hi tornin a haver eleccions espanyoles s'ha de llegir des d'aquesta perspectiva. Els temps són molt importants, i demanar ara -sense una feina prèvia, delicada i subterrània- que tots els partits vagin junts des de l'ANC hauria estat una maniobra partidista i, per tant, sectària. 

L'altra bufetada que ha rebut el sectarisme, malauradament transversal a casa nostra, ha estat el manifest signat per quadres històrics de l'esquerra independentista i titulat "Fer política Independentista i d’Esquerres, construir la República Catalana". Per fer-ho planer, els que ho signen són majoritàriament quadres de la CUP que estan a favor de tirar endavant el procés en base a un treball unitari amb la resta de sectors. "Entenem doncs que, des de la clarificació estratègica i l’objectiu compartit de construir una República Catalana independent, socialment justa i radicalment democràtica, cal treballar cadascú des del seu àmbit, amb transparència i sense sectarismes", assenyala el text. 

Hi ha dos extrems ideològics que poden frenar el procés. Un és el de la dreta poruga i interessada. L'altre, el d'una esquerra independentista que tendeix més al component de tribu a urbana que al de moviment nacional. El treball en comú a llocs com l'Assemblea Nacional Catalana i la mobilització dels quadres amb trajectòria i convicció en els moviments de país més que en les organitzacions de tall sectari és el que farà avançar el procés i evitarà que tot plegat quedi frenat pels propis independentistes. Si hi han d'haver pals a les rodes, almenys, que els posin des de fora. Aquest cap de setmana s'ha fet bona feina.