L'Assemblea Nacional Catalana està immersa en un procés per reelegir la seva direcció, i això provoca molts debats. Un d'ells és la possible desmotivació de l'independentisme, després del desgast acumulat. O, el que ve a ser el mateix: com motivar la ciutadania de cara al proper Onze de Setembre. I la resposta a aquesta inquietud pot ser, segurament, el projecte d'elaborar la nova constitució catalana.
A partir del treball que estan fent col·lectius com Constituïm o Reinicia, s'ha d'estendre el debat sobre el marc constitucional de la futura república. Amb això, es podria injectar il·lusió, la benzina que ha de fer moure la gent. D'una banda, perquè estarien dissenyant el que ha de ser el seu nou país, li estarien donant forma. I, de l'altra, perquè així se'ls transmetria que el procés va de debò, que no és un càlcul partidista en funció de com vagin les coses.
L'ANC obria aquest article i també el tanca. Perquè el debat constitucional i la mobilització no s'aconseguiran únicament mitjançant els partits. Torna a ser clau, en aquest punt, el paper de l'assemblea, i també d'altres entitats més petites, com els casals i ateneus de poble, o de barri. Com més transversalitat, com més s'obri el ventall a la feina de tots els sectors de l'independentisme, més s'avançarà cap a aquests dos objectius. I ara, possiblement, són primordials.
A partir del treball que estan fent col·lectius com Constituïm o Reinicia, s'ha d'estendre el debat sobre el marc constitucional de la futura república. Amb això, es podria injectar il·lusió, la benzina que ha de fer moure la gent. D'una banda, perquè estarien dissenyant el que ha de ser el seu nou país, li estarien donant forma. I, de l'altra, perquè així se'ls transmetria que el procés va de debò, que no és un càlcul partidista en funció de com vagin les coses.
L'ANC obria aquest article i també el tanca. Perquè el debat constitucional i la mobilització no s'aconseguiran únicament mitjançant els partits. Torna a ser clau, en aquest punt, el paper de l'assemblea, i també d'altres entitats més petites, com els casals i ateneus de poble, o de barri. Com més transversalitat, com més s'obri el ventall a la feina de tots els sectors de l'independentisme, més s'avançarà cap a aquests dos objectius. I ara, possiblement, són primordials.