L'estiu del 2018 es presenta decisiu. Si les coses segueixen com fins ara al planter del Barça difícilment podrà sustentar el club en la lluita per l'excel·lència. A la planta noble de les oficines i a la junta directiva ja hi ha gent amoïnada de fa temps i comencen a intervenir per canviar el rumb. Intervenir vol dir canviar radicalment l'estructura del futbol base des de dalt. Prescindir de noms que objectivament han presentat un balanç negatiu, com ara el Bakero, i fer seure a les cadires importants tècnics que tinguin clara la filosofia i el model del club.

Això és el que està en joc aquests dies amb la crisi oberta al futbol base del Barça. Sembla bastant clar que la separació contra natura que s'havia instal·lat entre les categories inferiors i el futbol semiprofessionals (juvenils i Barça B) passarà a la història, que Jordi Roura agafarà galons i que la responsabilitat que fins ara tenia Bakero recaurà en un substitut de la casa. Tal com s'ha repetit al Barça en els últims anys, ara mateix tot és possible perquè l'última decisió correspon al president i no caldria descartar ni tan sols un relleu a la màxima responsabilitat de l'àrea tècnica. Arribats a aquest punt, la inacció i la cronoteràpia són impossibles.

Quin és el problema de fons? Garantir que el futbol base segueixi nodrint d'actius de talent al primer equip a mitjà i llarg termini perquè esdevindrà materialment impossible seguir comprant jugadors com Semedo o Digne per ocupar places accessòries a preu d'or. No es podrà fer i només es pot garantir la qualitat si es fabrica a casa.

A més, atents perquè hi ha una plaça que previsiblement saltarà. Robert Fernández té molts números de deixar la secretaria tècnica del primer equip. El seu substitut, si es produeix el relleu, aixecarà polseguera.