La Fundació Arrels ha denunciat l’impacte desmesurat que el Pla Endreça està tenint sobre les persones més vulnerables de la ciutat: els homes i dones, de totes les edats (també joves) que viuen al carrer. Una violació de drets humans que hauria de tenir una resposta coordinada per part de l’administració.
El Pla Endreça és una política municipal que endureix l’aplicació de les ordenances que regulen l’ús del carrer (civisme, medi ambient, tinença d’animals i ús de vies i espais públics) i que ha esdevingut la gran estratègia de màrqueting del mandat de l’alcalde Collboni. Només tres mesos després de la seva implementació, les denúncies i sancions per incivisme van augmentar un 37%. Ara, Collboni vol estendre’l tota la legislatura i no només pels turistes embriagats que embruten els nostres carrers, sinó també contra les persones més vulnerables de les nostres ciutats.
No sembla que l’objectiu sigui només aconseguir una ciutat més neta – fita de qualsevol govern municipal - sinó també amagar les desigualtats als ulls dels especuladors immobiliaris i dels inversors en Formula 1 als quals Collboni està venent la ciutat. Aquest pla és, en essència, securitari i propagandista, i sembla retornar-nos a la Ley de Vagos y Maleantes i la Comisaria de Beneficiencia (vigents fins a l’any 1979) que prohibien i controlaven la mendicitat.
Segons l’informe d’Arrels, només un 2% de les persones sense sostre treballen (amb contracte o sense). Per tant, és inevitable que passin tot el seu temps a l’espai públic. Aquesta és una problemàtica social que s’ha d’abordar des de la prevenció i l’acompanyament, i no a través de la persecució i mesures punitives.
La persecució s’intensifica sobretot en punts de pernoctació on s’agrupen moltes persones sense sostre. Aquestes comunitats es donen suport mútuament i, en molts casos, no responen al perfil de sensellarisme que es té a l’imaginari col·lectiu. En alguns casos, es tracta de joves de països extracomunitaris que, en la cerca d’una vida millor, s’han trobat en condicions pitjors que les que tenien als seus països d’origen, a causa de la irregularitat administrativa que els aboca a l’exclusió social. En altres, són gent gran que duu dècades al carrer, i que s’organitza per protegir-se i evitar les violències que pateixen de manera reiterada.
Les actuacions del Pla Endreça se centren en la “neteja” dels llocs on les persones es refugien, l’increment de la presència policial, i l’empitjorament del tracte amb què se’ls adrecen. “Se’ls amenaça de llençar-los les pertinences o es fa sense avís previ, es mulla les persones que estan descansant al carrer, es llencen a les escombraries les seves mantes, cartons, documentació, el mòbil o la medicació”, indica la denúncia d’Arrels, que ha recollit testimonis de les mateixes persones afectades i del veïnat que els coneixen i es preocupen per ells.
El sensellarisme és una violació de drets humans, i un repte comú a les estratègies de benestar nacional d’Europa, així com a nivell comunitari. Entre les recerques i propostes de polítiques públiques, no n’he trobat cap que vinculi l’acció policial, la persecució i la destitució de pertinences, com a elements de millora. Ben al contrari, l’acompanyament i el bon tracte són imprescindibles per a aconseguir una reincorporació duradora en un habitatge. De fet, l’increment de la pressió policial és un factor d’estrès que pot agreujar la salut mental i el consum de substàncies, i alentir els avenços que puguin estar fent amb l’acompanyament d’entitats.
Existeix una metodologia provada com a eficaç per reduir el sensellarisme crònic: el model Housing First. En comptes de reforçar l’acció policial i punitiva, cal incrementar la dotació a entitats i serveis socials per fer un acompanyament adequat, preferiblement de prevenció, però també d’intervenció per reduir el nombre de persones que viuen a Barcelona. Alhora, és necessari accelerar la construcció d’habitatge social, començant pels 637 pisos que va deixar preparat l’anterior consistori, i negociar l’increment del pressupost al Parlament i al Congrés. També és imprescindible reformar la llei d’arrendaments per assegurar que es neteja profundament el sector immobiliari d’especuladors que cada dia fan més difícil accedir al dret a l’habitatge.