El teatre londinenc The Globe, allà on William Shakespeare va representar, també com a actor, bona part de les seves obres, des del 1599 continua sent un dels centres difusors de la seva obra i a més una sala que reprodueix l’original, amb espectadors a peu dret o distribuïts en llotges de fusta, i un espai a cel obert que es va inaugurar el 1997 a tocar del riu Tàmesi tal com era fa 400 anys.
Aquests dies d’agost a banda d’Antoni i Cleòpatra, s’hi pot veure La comèdia dels errors. Com que he passat uns dies de vacances familiars a Londres vaig buscar entrades per sentir allò tan intangible que donen espais com aquest, i gaudir del bon treball actoral. I va ser amb La comèdia dels errors, un dels primers textos de Shakespeare, i que aquí han codirigit Naeem Hayat i Sean Holmes que vaig gaudir d’aquestes impressions. Ja deia Alexandre Dumas que després de Déu, qui més ha creat ha estat Shakespeare. Per tant, tot allò que és humà ha passat pel sedàs del bard.
La comèdia és un continu joc de malentesos que passen per dues parelles de bessons: una de senyors, Antifols, i l’altre de criats, Dromió, que separats durant un naufragi, l’un creix a Siracusa, l’altra a Efes. El seguit de situacions còmiques es viuen amb la dona que no reconeix el marit i amb els diners i el poder pel mig. “Soc a la terra, al cel, o a l’infern? Dormint, o despert, boig o prudent?", es pregunta un dels Antífols.
Una pregunta que, tornat a casa, i posant-me al dia de les notícies no saps ben bé a quina aplicar. Als Mossos, que han explicat al jutge Llarena el seu pla per detenir el president Puigdemont? Amb 600 agents a punt, amb drons per fer-ne el seguiment, i amb hotel a punt per als agents que l’haguessin de dur a Madrid.
I pel que sembla de l’informe, i ha explicat ell mateix, la seva intenció era la d’intervenir des del faristol de l’hemicicle durant la sessió d’investidura de Salvador Illa i després que el detinguessin si així ho havien de fer, ni que fos contravenint la llei d’amnistia, com fa Llarena.
Una veritable comèdia dels errors. També es pot prestar a l’error i pot sonar a comèdia que la vicepresidenta del govern espanyol reiteri un cop més, també a l’agost, que no han pactat cap concert econòmic com el basc o el navarrès, i tampoc la reforma de la llei de finançament autonòmic globalment parlant. Ja és això del The Globe, un tripijoc malentès. Caldrà veure com ho explica la flamant consellera Alícia Romero. Què és exactament el finançament singular que ha servit per fer Illa president? En què es traduirà? Mirarà d’acontentar tothom com deia el ministre Hereu en l’arrencada de la Copa Amèrica?
Per completar l’exercici de sorpresa, setembre-octubre com escenari congressual ja sigui de Junts, ja sigui d’ERC (fixat en principi pel novembre) sembla un acte menor d’aquesta comèdia shakespeariana que veia dimecres damunt l’escenari. N’hi podeu posar més d’exemples de l’actualitat catalana. I del factor humà tant si fa 400 anys com si fa dos dies. Error? Parany? Joc escènic?
L’exercici teatral està molt bé: fa de mirall davant les nostres mancances i defectes, el que no ho deu estar tant, és allunyar la veritat de la política. Per què no es pot parlar més clar? No ajudaria això la ciutadania a l’hora d’interpretar la realitat? Per què no deixem la comèdia pel The Globe, o per qui sigui del ben nodrit panorama teatral del país, i l’allunyem dels àmbits més seriosos del nostre dia a dia?