Igual que hem anat sabent que ERC no era el partit unit i endreçat que semblava ser, i que mentre projectava aquesta imatge s’hi covaven estructures B sense principis morals i divisions fratricides que han acabat explotant a la vista de tothom i que els republicans pagaran a les urnes molts anys, ara ens assabentem de què passava realment al Consell de la República els anys que Puigdemont, Junts i una bona colla de predicadors digitals ens volien fer creure que era l’entitat dipositària de la legitimitat i el mandat de l’1 d’octubre, l’organització que havia de liderar l’independentisme i a la qual tothom s’havia de sotmetre.

Desviament de fons per a finalitats personals, contractació de serveis a familiars i empreses amigues, denúncies internes de corrupció no ateses, pressions als auditors per tapar l’evidència, i un reguitzell d’irregularitats que han caigut com un gerro d’aigua freda sobre uns afiliats que es pensaven que amb les seves quotes estaven mantenint una estratègia èpica de confrontació –en contrast amb “la rendició d’ERC”– que ara s’ha desat al calaix sense rubor. El màxim impulsor i president des del primer dia del Consell, Carles Puigdemont, s’ha desentès del seu artefacte i l’està deixant morir, no se sap si perquè ja no li és útil o perquè fa temps que sabia que les pràctiques del seu home de confiança, Toni Comín, s’acabarien coneixent. O per totes dues coses.

Recordem-ho: mentre dins del Consell de la República s’exercien les pràctiques sinistres que ara s’han conegut, en nom de l’entitat es feia bullying a qui no es plegués a l’anomenada “estratègia de l’exili”. La unitat passava pel Consell. La legitimitat de l’1 d’octubre passava pel Consell. La dignitat passava pel Consell. Qui no s’alineava amb el Consell –fos Òmnium, la CUP, ERC o un opinador–, ni volia unitat, ni defensava l’1 d’Octubre, ni tenia dignitat. Fins i tot la investidura del primer president de la Generalitat d’ERC des de la Guerra Civil va estar encallada dos mesos perquè Junts exigia que l’estratègia política de l’independentisme, inclòs el Govern, se sotmetés al lideratge del Consell. Sabent el que se sap ara, toca felicitar ERC per no haver cedit a aquell xantatge. L’independentisme va esquivar una bala.

Així és com van funcionar les coses després de la DUI simbòlica del Parlament i el campi qui pugui posterior. Anys de guerra civil a matadegolla en nom d’una entitat i d’una estratègia de presumpta confrontació que s’han abandonat tan bon punt l’aritmètica parlamentària al Congrés ha permès a Junts investir un president espanyol i posar-se a fer política a Madrid com havien fet “els traïdors d’ERC”, això sí, gesticulant una mica més. De moment Carles Puigdemont, que ara fa veure que no coneix de res Toni Comín i que ja no esmenta mai el Consell com a dipositari de cap legitimitat, no ha donat cap explicació a les 100.000 persones que amb tota la bona fe s’han estat gratant la butxaca per sostenir l’entitat. Consell de la República? Connais pas. Entre aquest espectacle i el de la guerra interna d’ERC, sorprèn que hi hagi independentistes que encara vagin a votar.