La realitat és punyetera, pot arribar a fer-te malbé un bon reportatge. Per això els periodistes tenim aquesta màxima: "No deixis que la realitat t'espatlli un bon reportatge".
Bé, deixant de banda els sarcasmes, amb el coronavirus de la Xina, el Covid-19, he tingut la sensació que com més grossa la deies, millor. I, si a més s'aconseguia fer passar els Estats Units com el responsable últim de la suspensió de Mobile, oli amb un llum.

De pandèmies n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà sempre. En els llibres d'història se'n poden trobar moltes, però que moltes. Els moments més alarmants són quan no es pot fer res contra el virus perquè encara no se sap quina n'és la millor defensa i no se n'ha trobat la vacuna i/o els tractaments adequats. Per això és tan i tan important la reacció ràpida dels especialistes, de les autoritats sanitàries i dels governs quan s'activa alguna alarma, cosa que a la Xina no es va fer.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir a la tardor de l'any passat, en un informe, que "el món no estava preparat per una ràpida i virulenta pandèmia de patògens respiratoris". El títol de l'informe no podia ser més clar: "Un món en risc".
El 30 de gener, l'OMS va declarar l'emergència sanitària internacional pel coronavirus de Wuhan, el que després es va batejar com a Covid-19.

Qui sap el que passa realment a la Xina? Ho saps l'OMS? Diuen que han mort més de 1.700 persones. Algú ho ha comprovat? Diuen que hi més de 60 milions de persones aïllades. El mateix, qui ho pot comprovar? 280 milions d'estudiants de totes les edats no poden anar als centres educatius perquè estan tancats. I podríem continuar molt més temps amb dades i situacions diverses, però no cal.

La Xina és una dictadura pura i dura. Sense més: pura i dura. Nosaltres vivim en un món en què se suposa que hi ha transparència i, quan es descobreix una irregularitat es denuncia. Quan Espanya, per exemple, envia xifres econòmiques a Europa, les xifres són revisades i, si cal, els organismes europeus les corregeixen. Qui comprova que les dades econòmiques de la Xina son certes? La Xina és obscuritat total i absoluta.

Bé, aquesta vegada, el que passa a la Xina ha afectat de ple Barcelona. La seva joia de la corona, fins fa molt poc criticada pels que avui l'han elevada als altars, el Mobile World Congres, el que es considera el més important del món del seu sector, es va suspendre la setmana passada a causa del Covid-19 i malgrat que a Espanya no hi ha alerta sanitària i que totes les seves autoritats polítiques i mèdiques havien dit que no hi havia cap motiu sanitari per prendre una decisió com la que es va acaba prenent.

Amb el Mobile suspès hi ha hagut barra lliure per, alguns amb bona fe i d'altres profundament esbiaixats ideològicament, intentar escatir les raons últimes de la suspensió. S'ha dit de tot, però que de tot.

LG, coreana, va ser la primera de les grans empreses que havia de ser al Mobile que va anunciar que no hi participaria. Després, en van venir d'altres molt importants. Ja se saben i no cal fer-ne la llista. En tots o gairebé en tots els comunicats que van fer per justificar la seva decisió hi havia això: "Anteposant la seguretat i la salut dels seus empleats, socis i clients, XXX ha decidit cancel·lar l'exposició i participació en el MWC 2020 que se celebrarà a finals d'aquest mes de febrer a Barcelona".

Aquesta és la realitat, aquestes companyies van tenir por d'enviar el seu personal a un congrés amb una altíssima participació d'empreses xineses pel que pogués passar. Segur que els equips jurídics d'aquestes multinacionals van treballar de valent durant uns dies fent càlculs de les indemnitzacions que haurien de pagar als seus empleats enviats a Barcelona si, finalment, es contagiaven.

Sí, la por, la por que ens salva moltes vegades, però també la por que et paralitza, com ha fet a aquestes empreses. Por irracional en el cas de MWC? Sí, tenint en compte que des d'aquí es garantia la màxima seguretat. Però por al cap i a la fi. Ja ho sé, això no és èpic i t'espatlla un bon reportatge.

En el reportatge hi podríem afegir, per fer-lo més atractiu, Huawei i la lluita aferrissada dels Estats Units contra aquest gegant xinès de les telecomunicacions que passa la mà per la cara a les empreses occidentals, sobretot en la disruptiva nova tecnologia 5G i els seus lligams amb la tirania governamental xinesa. I aleshores entraríem en teories de la conspiració que tant satisfan el personal. Però jo, i ja em perdonaran, em quedo amb el més senzill i poc èpic: la por.

Dit això, una pregunta: s'hauria suspès si el congrés se celebrés a Londres, París, Berlín o Nova York?