Ningú no sap, a l’avançada, els efectes reals que la pandèmia tindrà sobre la nostra vida quotidiana. Hi ha un àmbit, però, que, si més no durant uns mesos, se’n veurà afectat i és el nostre marge de maniobra a l’hora de viatjar, sigui fent turisme itinerant, sigui com a destinació estable durant uns dies. Des del punt de vista demogràfic tenim, els Països Catalans, un pes modest entre les diferents nacions del món, tot i que més que doblem la població d’estats com Uruguai, Dinamarca, Noruega o bé Finlàndia.

Així i tot, acostuma a ser habitual que, en qualsevol destinació turística que emprenguem, trobem gent procedent d’aquí, per més llunyà, remot o sorprenent que sigui el paratge. Tots ho hem pogut comprovar en un moment o altre de la nostra vida, quan hi hem reconegut compatriotes nostres en sentir-los parlar o bé els guies de torn ens han comentat que hi havien passat abans.

Durant els pròxims mesos, aquest turisme cap a més enllà de les nostres fronteres no coneixerà els seus millors dies. Qui més qui menys, la majoria ens hem vist afectats, negativament, en la nostra capacitat adquisitiva, la butxaca se n’ha ressentit i no ens podrem permetre gaires alegries viatgeres. Però és que, a més, la por a contagis en destinacions llunyanes també frenarà el turisme de distància i, com ja es veu ara, les línies aèries han reduït dràsticament la seva activitat.

En aquest context, el turisme de proximitat alçarà el vol, necessàriament, i serà una oportunitat magnífica per descobrir país i acostar-nos a realitats naturals i humanes del màxim interès, des de paisatges urbans fins aquells altres on la geografia viu en llibertat.

Serà el moment de conèixer, potser per primer cop, o bé de tornar-hi, després de massa temps, indrets concrets d’aquest territori allargassat que va de Perpinyà a Alacant, amb les illes que comprèn aquest àmbit. Les possibilitats són immenses i acostuma a passar que tots coneixem allò que tenim més a prop però que, de vegades, desconeixem el que tenim una mica més enllà, dintre del mateix país. Quanta gent de Castelló no ha estat mai a Alacant, de Barcelona a Tarragona, de la Seu a Tortosa, de Lleida a Figueres, de Perpinyà a Girona, de Menorca a Eivissa o bé a l’inrevés? Ara pot ser l’oportunitat més adequada per fer aquest turisme interior, excepcional en tantes coses, però sovint ignorat pels que hi vivim relativament a prop o a una distància raonable.

Turisme de natura, des del llac d'Engolasters o l’Estany de Sant Maurici a l’estany de Salses, Banyoles o el d’Ivars, de la Marjal d’Almenara a les Fonts de l’Algar, del Delta de l’Ebre a l’Albufera de València, la de Mallorca o la des Grau, de l’Albufereta de Pollença a l’Estany Pudent, dels Aiguamolls de l’Empordà al congost de Mont Rebei, del Canigó al Montseny, el Montsant, el Mont Caro, el Penyagolosa, Aitana, la Serra de Tramuntana o el Toro. Trobar la calma en indrets allunyats del bullici urbà, estanyols, gorgs, salts d’aigua. Turisme cultural resseguint el gòtic, el romànic, el modernisme, la ruta del Cister. Turisme literari fent les diferents rutes per ciutats que han marcat l’obra dels nostres escriptors o bé històric, a la recerca de part de la nostra memòria nacional. 

Perdre’s per pobles i ciutats visitant la gran quantitat de museus de tota mena que tenim al llarg dels nostres 70 mil quilòmetres quadrats. Gaudir d’una gastronomia de primeríssim nivell, des de les taules més premiades fins a la millor cuina de fondes i restaurants. Comprar mercaderies de la terra, directament als seus productors i a les petites botigues artesanals on es confeccionen productes de tota mena: ceràmica, terrissa, roba, vímet, fusta, alabastre... Hostatjar-se en cases rurals, pensions, hotels i pisos turístics de confiança, des de Morella a Tabarca, de Prada de Conflent a Cotlliure, de Cornudella de Montsant a Sant Antoni de Calonge, d’Eivissa a Ciutadella, de Sóller a Marratxí, d’Alcanar a Berga.

Les agències de viatges independents potser podrien pensar a fer ofertes de viatges de turisme interior, amb propostes atractives que combinessin interessos diversos i a uns preus més a l’abast que una destinació internacional convencional, però que, en canvi, podrien arribar a un públic molt més ampli. D’una banda, ajudarien a reviscolar l’economia local i, de l’altra, contribuirien a descobrir país per damunt de fronteres provincials, autonòmiques i estatals. Al cap i a la fi, anar a llocs on quan diem “bon dia” ens corresponen també amb un “bon dia”, amb tot d’accents variats, no deixa de ser una experiència gratificant.