Quan parles una llengua minoritzada, quan vius en un estat que fa el possible per anar-la arraconant, quan aquest idioma és invisible per a bona part dels turistes que venen a fer-se selfies a casa nostra, quan tot això passa, bé faríem d’aprofitar qualsevol altaveu per dir que existim.
En aquest sentit, a can Barça van perdent una oportunitat rere l’altra sense que ningú no hi faci gaires escarafalls. Deixarem de banda el nul ús de la llengua catalana per part dels jugadors i del cos tècnic que no han nascut aquí (tot i que alguns duguin anys i panys per aquestes contrades), i ens centrarem en un fet molt més concret i algú dirà que banal: el mosaic que es farà durant el partit contra la Juventus de Torí.
A la grada lateral del Camp Nou s’hi podrà llegir el lema “More than a club”. Ai, l’anglès, aquesta llengua (que creiem) neutral, despolititzada, universal... Ai, que bonic, eh. Però mentre fem el passerell pensant-nos poliglotes, ciutadans del món, mentre certs caps pensants han cregut que això obriria moltes portes i molts mercats (els mercats, això és l’important, deixeu-vos de punyetes, colla de romàntics!), la tribu va veient passar trens que no agafa, i es mossega la llengua no fos cas que algú l’acusi de provinciana i de mirar-se massa el melic.
Certament, al melic, sovint se’ns hi acumula borrissol i ronyeta diversa, però només hi som nosaltres, per netejar-nos-el i fer-lo lluir. Només ens tenim a nosaltres, per reivindicar-lo i per aconseguir que qui vingui aquí sàpiga que tenim el nostre, de melic, no només aquell que ve de l’oest.
El futbol és un aparador immens i global, i el Futbol Club Barcelona, que tendeix a voler-se considerar l’ambaixador de Catalunya al món, ho sap perfectament, i hauria de col·laborar a fer possible que no ens coneguin, només, perquè hi ha una bèstia parda d’aquest esport que es diu Messi que llueix la samarreta blaugrana, sinó, també, per fer difusió de qui som i de què parlem.
El lema del mosaic al camp de la Juve també va ser en anglès, i també em va grinyolar. Però menys, perquè dubto que hi hagi ningú que vagi a Itàlia sense saber que allà parlen italià, cosa que no succeeix aquí. No, d’acord, amb un eslògan en català no solucionaríem pas la situació de la nostra llengua, però seria un granet més, una empenteta extra, en un escenari amb un eco bestial.
Un lema en català, com s’ha fet tantes altres vegades, pot despertar la curiositat d’un espectador de Letònia o d’Egipte o del Vietnam, que potser es preguntarà en quina llengua està escrit, i qui sap si descobrirà que és l’idioma d’aquesta regió del planeta, i tal vegada voldrà saber-ne més. I de la llengua passarà a la cultura, i de la cultura a la història, i d’aquí, fins allà on calgui. Que no ho farà tothom, això? Evidentment. Però amb unes paraules en anglès, segur que ningú. I millor un que cap, oi?
Però ja se sap, el futbol és així, i són onze contra onze, i no hi ha rival petit, i jo soc un tiquis-miquis.
En aquest sentit, a can Barça van perdent una oportunitat rere l’altra sense que ningú no hi faci gaires escarafalls. Deixarem de banda el nul ús de la llengua catalana per part dels jugadors i del cos tècnic que no han nascut aquí (tot i que alguns duguin anys i panys per aquestes contrades), i ens centrarem en un fet molt més concret i algú dirà que banal: el mosaic que es farà durant el partit contra la Juventus de Torí.
A la grada lateral del Camp Nou s’hi podrà llegir el lema “More than a club”. Ai, l’anglès, aquesta llengua (que creiem) neutral, despolititzada, universal... Ai, que bonic, eh. Però mentre fem el passerell pensant-nos poliglotes, ciutadans del món, mentre certs caps pensants han cregut que això obriria moltes portes i molts mercats (els mercats, això és l’important, deixeu-vos de punyetes, colla de romàntics!), la tribu va veient passar trens que no agafa, i es mossega la llengua no fos cas que algú l’acusi de provinciana i de mirar-se massa el melic.
Certament, al melic, sovint se’ns hi acumula borrissol i ronyeta diversa, però només hi som nosaltres, per netejar-nos-el i fer-lo lluir. Només ens tenim a nosaltres, per reivindicar-lo i per aconseguir que qui vingui aquí sàpiga que tenim el nostre, de melic, no només aquell que ve de l’oest.
El futbol és un aparador immens i global, i el Futbol Club Barcelona, que tendeix a voler-se considerar l’ambaixador de Catalunya al món, ho sap perfectament, i hauria de col·laborar a fer possible que no ens coneguin, només, perquè hi ha una bèstia parda d’aquest esport que es diu Messi que llueix la samarreta blaugrana, sinó, també, per fer difusió de qui som i de què parlem.
El lema del mosaic al camp de la Juve també va ser en anglès, i també em va grinyolar. Però menys, perquè dubto que hi hagi ningú que vagi a Itàlia sense saber que allà parlen italià, cosa que no succeeix aquí. No, d’acord, amb un eslògan en català no solucionaríem pas la situació de la nostra llengua, però seria un granet més, una empenteta extra, en un escenari amb un eco bestial.
Un lema en català, com s’ha fet tantes altres vegades, pot despertar la curiositat d’un espectador de Letònia o d’Egipte o del Vietnam, que potser es preguntarà en quina llengua està escrit, i qui sap si descobrirà que és l’idioma d’aquesta regió del planeta, i tal vegada voldrà saber-ne més. I de la llengua passarà a la cultura, i de la cultura a la història, i d’aquí, fins allà on calgui. Que no ho farà tothom, això? Evidentment. Però amb unes paraules en anglès, segur que ningú. I millor un que cap, oi?
Però ja se sap, el futbol és així, i són onze contra onze, i no hi ha rival petit, i jo soc un tiquis-miquis.