El Daniel Gallardo Herczog és un jove de 26 anys, nascut a Dortmund i que va créixer entre Andalusia i Madrid. El Dani, com el coneix tothom, va ser detingut l’octubre del 2019 a Madrid, després de manifestar-se a favor de la llibertat dels presos polítics i del dret a decidir de Catalunya. El Dani és anarquista, una persona valenta i solidària que va donar el seu suport en un context gens fàcil.
A partir d’aquella detenció, en la que va partir maltractaments i vexacions, la vida del Dani ha estat marcada. Va ser detingut, juntament amb la seva amiga Elsa Vikki, ja acabada la manifestació i lluny del lloc de la suposada agressió de què va ser acusat: colpejar un agent de forma violenta, “de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions”. Poc se’n parla que el SAMUR el va haver d’atendre quan el van detenir o de les vexacions que va passar a la comissaria un cop detingut. Moltes van ser les veus que van denunciar les incoherències de l’acusació, moltes van ser les veus que es van aixecar per exigir la seva llibertat immediata i van indicar que es tractava d’un muntatge policial.
De poc van valer aquestes denúncies, perquè el Dani va ingressar a presó provisional i s’hi va estar durant tretze mesos. Li van atorgar la llibertat provisional en espera de sentència, una sentència que ja ha arribat. Protestar no és terrorisme, tot i que els organismes repressius de l’estat intent de forma constant donar aquesta aparença violenta. Convertir manifestants en terroristes. Convertir joves activistes en delinqüents.
Al Dani, aquests fets, aquestes acusacions incongruents, aquesta sentència, li han trencat la vida. No n'hi ha prou amb la precarietat que ofereix el sistema, el sistema ha de ser altament punitiu per tal d’avisar les veus crítiques, per tal d’aturar les possibles protestes, per tal d’allunyar la llibertat i anul·lar la ciutadania.
El passat dimecres 6 de març, l'Audiència provincial de Madrid va ordenar la detenció i ingrés a presó del Dani, després de condemnar-lo l’any 2020 a quatre anys i mig de presó -un any per a Elsa Vikki- i obligar a indemnitzar econòmicament el policia nacional i l’Ajuntament de Madrid, el Madrid d’Ayuso, el Madrid de la libertad per prendre una canya però no pas per opinar.
L’ordre de detenció arriba perquè el Dani no ha volgut entrar voluntàriament a la presó, sempre ha negat els fets. El Dani defensa el seu dret de protesta i reclama que se suspengui l’ordre mentre avança la llei d’amnistia, però el tribunal no ho ha volgut prendre en consideració.
Al Dani li volen trencar la vida per protestar, no compten ni les proves ni el context polític; no compta la llibertat d’expressió i manifestació, la justícia espanyola li vol aplicar un càstig exemplificador. Com va fer amb Pablo Hasél o amb Josep Valtònyc castigats només per expressar-se. Com va fer amb Junqueras, Turull, Forcadell... castigats per exercir el dret a decidir. Com va fer amb les més de tres mil persones encausades en diferents processos judicials. Una justícia que no s’aplica justament no és legítima.
A partir d’aquella detenció, en la que va partir maltractaments i vexacions, la vida del Dani ha estat marcada. Va ser detingut, juntament amb la seva amiga Elsa Vikki, ja acabada la manifestació i lluny del lloc de la suposada agressió de què va ser acusat: colpejar un agent de forma violenta, “de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions”. Poc se’n parla que el SAMUR el va haver d’atendre quan el van detenir o de les vexacions que va passar a la comissaria un cop detingut. Moltes van ser les veus que van denunciar les incoherències de l’acusació, moltes van ser les veus que es van aixecar per exigir la seva llibertat immediata i van indicar que es tractava d’un muntatge policial.
De poc van valer aquestes denúncies, perquè el Dani va ingressar a presó provisional i s’hi va estar durant tretze mesos. Li van atorgar la llibertat provisional en espera de sentència, una sentència que ja ha arribat. Protestar no és terrorisme, tot i que els organismes repressius de l’estat intent de forma constant donar aquesta aparença violenta. Convertir manifestants en terroristes. Convertir joves activistes en delinqüents.
Al Dani, aquests fets, aquestes acusacions incongruents, aquesta sentència, li han trencat la vida. No n'hi ha prou amb la precarietat que ofereix el sistema, el sistema ha de ser altament punitiu per tal d’avisar les veus crítiques, per tal d’aturar les possibles protestes, per tal d’allunyar la llibertat i anul·lar la ciutadania.
El passat dimecres 6 de març, l'Audiència provincial de Madrid va ordenar la detenció i ingrés a presó del Dani, després de condemnar-lo l’any 2020 a quatre anys i mig de presó -un any per a Elsa Vikki- i obligar a indemnitzar econòmicament el policia nacional i l’Ajuntament de Madrid, el Madrid d’Ayuso, el Madrid de la libertad per prendre una canya però no pas per opinar.
L’ordre de detenció arriba perquè el Dani no ha volgut entrar voluntàriament a la presó, sempre ha negat els fets. El Dani defensa el seu dret de protesta i reclama que se suspengui l’ordre mentre avança la llei d’amnistia, però el tribunal no ho ha volgut prendre en consideració.
Al Dani li volen trencar la vida per protestar, no compten ni les proves ni el context polític; no compta la llibertat d’expressió i manifestació, la justícia espanyola li vol aplicar un càstig exemplificador. Com va fer amb Pablo Hasél o amb Josep Valtònyc castigats només per expressar-se. Com va fer amb Junqueras, Turull, Forcadell... castigats per exercir el dret a decidir. Com va fer amb les més de tres mil persones encausades en diferents processos judicials. Una justícia que no s’aplica justament no és legítima.