Dani Gallardo: «He vingut a Catalunya perquè em vaig quedar sense suport polític a Madrid»

Dani Gallardo (Dortmund, Alemanya, 1997) va ser detingut per la policia nacional espanyola el 16 d'octubre del 2019, en el transcurs d'una manifestació a Madrid contra la sentència del judici de l'1-O. Des d'aleshores, ha passat 13 mesos en presó provisional i ara pesa sobre ell unacondemna de quatre anys i mig de presó. Mentre està pendent del recurs presentat al Tribunal Suprem, Gallardo s'ha traslladat a Barcelona i atén a NacióDigital en aquesta entrevista.

Gallardo es considera un pres polític i s'ha bolcat en la militància antirepressiva. Assegura que si tornés a judici canviaria la seva versió dels fets i reivindica els 3.000 represaliats que hi ha hagut a Catalunya com a resposta de l'Estat al procés independentista.

- Per què has marxat de Madrid i has vingut a viure a Barcelona?

- El principal motiu és polític. Jo vaig sortir de la presó el novembre. A Madrid he tingut el suport de la gent més propera, però el Moviment Antirepressiu de Madrid es va desvincular del meu cas i em vaig quedar sense suport polític. A més he tingut alts i baixos mentals després de sortir de la presó. Ha estat complicat i he de mirar per la meva salut. El millor era venir cap aquí.

- Quins plans tens ara?

- Haver passat per la presó m’ha radicalitzat més. Jo abans anava a totes les manifestacions però no tenia la consciència de militar. Des que he sortit he buscat aquesta via. La gran diferència entre Madrid i Barcelona és l’organització. Allà hi ha col·lectius que funcionen molt bé i hi ha molta lluita, però la força no és la mateixa que aquí. A Barcelona un sindicat d’habitatge té capacitat per convocar centenars de persones per evitar un desnonament.

"Haver passat per la presó m'ha radicalitzat més"

- El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha rebutjat el primer recurs contra la condemna a quatre anys i mig de presó. Quin és el següent pas?

- Hem recorregut al Tribunal Suprem. La resposta, pel que em diu el meu advocat, pot trigar un any més o menys.

- Com vas rebre la notícia de la condemna?

- M’ho va comunicar el meu advocat. Aleshores ja feia un mes que jo estava al carrer, després d’estar empresonat 13 mesos. Jo pensava que havent-me alliberat després del judici, la cosa pintava bé. A més, al judici els testimonis dels policies eren contradictoris. Jo tenia expectatives optimistes perquè pensava que havia quedat clar el muntatge policial. La sentència va ser un pal. Al final t’adones de com funciona la justícia espanyola.- Com has gestionat emocionalment la condemna?

- A nivell personal he hagut de mirar molt per a mi. M’he vist molt perdut i si li sumes la Covid, també molt sol, més enllà del meu entorn més proper. He hagut d’aprendre a ser una mica egoista. Això també ha pesat a l’hora de venir a Barcelona.
 
- El teu cas es remunta al 16 d’octubre del 2019, quan la policia nacional espanyola et deté en una manifestació a Madrid contra la sentència del judici de l’1-O. El jutge et condemna per atemptat a l'autoritat, desordres públics i lesions. Què va passar aquell dia?

- Érem un grup molt gran de gent i jo vaig agafar una amiga per anar per un carreró, pensant que la policia no ens seguiria. Però sí que ho van fer. La van enganxar a ella i van començar a colpejar-la. Jo em vaig ficar entre ella i els policies per defensar-la.

"He après fins a on arriba la maldat de la gent"

- A partir d’aquí, entres en presó provisional a Alcalá-Meco. Com van ser els 13 mesos que hi vas passar?

- Jo crec que l’aprenentatge més gran que he tingut en tot aquest procés és veure fins a on arriba la maldat de la gent. Si estàs al carrer, de la gent dolenta te’n pots apartar. Allà dins, estàs obligat a conviure-hi. També vaig veure com és el tracte amb els funcionaris, i hi ha molt racisme allà dins. Els presos no tenen cap ajuda a la presó, només la que rebin de fora. En aquest sentit jo era un privilegiat perquè rebia cartes cada dia i per a mi eren una finestra a l’exterior. La pandèmia ha estat difícil allà dins. Els presos no han pogut veure familiars seus que han mort per Covid, per exemple. A banda, allà no hi havia mesures de prevenció per minimitzar els contagis. Hi ha hagut presos vomitant a les escales i el màxim que els donaven era un Paracetamol.

- Tu has tingut en el rap una de les teves vies d’escapament.

- Sí, des de petit escriure ha estat una medicina per a mi. Jo vaig començar a fer rap amb 13 anys per donar un missatge de forma clara. Me’n vaig enamorar i vaig començar a escriure cançons. Si amb això contribueixo a obrir una mica més els ulls a la gent, millor.

- Et consideres un pres polític?

- Sí. Si la manifestació hagués estat per demanar que Gibraltar fos espanyol, no hi hauria ningú a la presó. Però era en suport a Catalunya i em van agafar a mi perquè no convenia que a Madrid hi hagués solidaritat. En una altra manifestació no hi hauria hagut ni tan sols càrregues policials.

" Si la manifestació hagués estat per demanar que Gibraltar fos espanyol, no hi hauria ningú a la presó"

- Quan va arribar al judici, vam viure un gir de guió. Et vas desvincular de la manifestació i vas explicar que t’havies trobat per casualitat al mig de la protesta.

- Va ser una estratègia. El Moviment Antirepressiu em va assignar l’advocat, però no hi va haver comunicació amb nosaltres. El col·lectiu va donar per suposada la nostra estratègia. Jo estava tancat allà i l’únic amb qui parlava era amb l’advocat. El problema no va ser meu. La desvinculació del Moviment Antirepressiu del meu cas es deu a un error seu, tal com ho veig jo. Si ells m’haguessin plantejat no negar que havia anat a la manifestació, jo hi hauria estat d’acord. Jo li vaig fer cas al meu advocat, que és el que m’assessorava.
 

- Si es repetís el judici, tornaries a dir que no havies anat a la manifestació?

- No. Diria que hi vaig anar. Em sembla important que se sàpiga que sí que hi era, defensant la llibertat. Quan vaig declarar davant del tribunal, jo volia sortir de la presó, la resta m’era igual. Jo no deixo de ser un represaliat, com els més de 3.000 que hi ha a Catalunya. Ara vull utilitzar el meu cas per conscienciar la gent. Aquí els represaliats poden tenir petites victòries, a Madrid és més complicat.

"Em sembla important que se sàpiga que sí que era a la manifestació. Quan vaig declarar davant del tribunal, jo volia sortir de la presó"

- Ha tingut força ressò un tuit teu dirigit al portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique. Li retreies que no li importés la repressió que pateix "gent corrent" com tu.

- A Catalunya hi ha més de 3.000 represaliats però els únics a qui es dona bola són els polítics. Al final, ens oblidem del nano que agafen en una manifestació o dels joves que s’han passat un mes a la presó després de les protestes per la sentència. Els seus casos continuen. Es pot pensar que indultant nou presos s’acabarà tot, però hi ha 3.000 represaliats.

- Has pensat què faràs si ordenen el teu ingrés a presó?

- No encara. Ja veurem què passa.