Fa anys que sentim a parlar del projecte Hard Rock, amb el seu nom actual o com era conegut anteriorment, BCN World. I és que ens hem de remuntar al setembre de 2012 per recordar el dia que el Govern de la Generalitat va presentar el projecte inicial, just abans que es fes públic que Eurovegas es decantava per Madrid i a les portes de les eleccions autonòmiques. La presentació d'aquest projecte ens va agafar per sorpresa a les veïnes i veïns del Camp de Tarragona, es va fer amb manca d'informació i sense haver comptat amb cap mena de participació ciutadana. L'anunci, això sí, va anar acompanyat de la promesa de la creació de prop de 20.000 llocs de treball, la previsió d'assolir 10 milions de visitants l'any i la idea de poder-lo inaugurar el 2016.
Han passat molts anys des de llavors, i avui, és més que evident que estem parlant d'un projecte fallit més propi de dècades que hem deixat enrere, on la cultura del pelotazo estava a l'ordre del dia, on la crisi climàtica semblava una invenció dels hippies. Tanmateix, avui, els grans grups polítics continuen defensant-lo contra tota lògica i sentit comú. Sense anar més lluny, el passat dimarts la portaveu del Govern va assegurar que el Hard Rock es farà malgrat la contundència del recent informe desfavorable d'Acció Climàtica.
Val a dir que la defensa d'aquest projecte per part d'Esquerra Republicana no és nova. Fa poc el nou conseller de territori, Juli Fernandez, també s'estrenava defensant-lo i ha estat la tònica general des que aquest partit forma part del Govern de la Generalitat, malgrat que en el seu inici, quan eren a l'oposició, n'eren contraris... Ara bé, que just l'endemà que la Plataforma Aturem Hard Rock fes públic que aquest informe del Departament d'Acció Climàtica és desfavorable, ERC defensi el Hard Rock de forma tan categòrica és realment sorprenent, perquè el seu contingut era clar: el projecte no compleix els criteris mínims de sostenibilitat i protecció ambiental.
Així, aquest informe, no només impossibilita ara per ara l'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou que alguns haurien volgut consumar aquesta mateixa setmana, sinó que evidencia que és un projecte contrari als principis elementals de la sostenibilitat ambiental. Aquest, malgrat que no ho vulguin reconèixer, és un projecte fallit. Cal celebrar, doncs, que l'informe de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental sigui tan clarificador, però la realitat és que es queda curt i podria haver anat molt més enllà, donada la insostenibilitat del model econòmic en el qual es basa.
Quan parlem del Hard Rock estem parlant d'un model turístic basat en la precarització i en trinxar el territori. En aquest cas, el de la Costa Daurada, un territori que depèn completament de l'aigua del Siurana, l'Ebre i de l'energia que es produeix al sud de les comarques del Camp. Parlem, per tant, d'un projecte que clarament atempta contra el medi ambient, però que a més és nociu per a la salut pública, ja que fomenta la ludopatia. I per si això no fos suficient, és obvi que estem davant d'un projecte que pretén allargar l'agonia d'un model econòmic obsolet, que precaritza les condicions laborals de les treballadores i que genera grans desigualtats socials. Un projecte, doncs, que pensant en el bé comú cal aturar i descartar definitivament.
Parlem clar, al darrere del projecte del Hard Rock només hi ha la voluntat de salvar els mobles a La Caixa, per donar ús a uns terrenys que fa dècades que estan completament abandonats i amb els quals no saben què fer-ne. Els van adquirir per quatre duros en el seu dia i no volen renunciar a culminar el seu pelotazo. I el que és inadmissible és l'obstinació dels successius Governs per facilitar el negoci a La Caixa. Arribats a aquest punt és una autèntica obscenitat que la Generalitat hagi convertit l'Incasòl en una mena d'entitat promotora immobiliària i creditora, disposada a adquirir els terrenys per 120 milions d'euros, per cedir-los posteriorment a Hard Rock i, que aquests, els pugui pagar en còmodes terminis.
Que aquest projecte sigui la nineta dels ulls de la tradicional sociovergència és quelcom esperable. Que també ho sigui d'ERC no deixa de ser escandalós i se suma a les múltiples contradiccions acumulades en relació amb les polítiques promeses per a aquesta legislatura per part del president Aragonès i la crua realitat. En aquest sentit, és imprescindible que el Govern expliqui si vol continuar alimentant un model econòmic obsolet basat en projectes com el Hard Rock que van de bracet dels bancs i de la patronal i que clarament atempten contra el medi ambient i la salut pública o si pensen fer un gir de 180 graus i apostar clarament per posar-se al costat de la gent treballadora del país i per desplegar les polítiques socials i mediambientals que necessiten en el context de crisi actual.
Han passat molts anys des de llavors, i avui, és més que evident que estem parlant d'un projecte fallit més propi de dècades que hem deixat enrere, on la cultura del pelotazo estava a l'ordre del dia, on la crisi climàtica semblava una invenció dels hippies. Tanmateix, avui, els grans grups polítics continuen defensant-lo contra tota lògica i sentit comú. Sense anar més lluny, el passat dimarts la portaveu del Govern va assegurar que el Hard Rock es farà malgrat la contundència del recent informe desfavorable d'Acció Climàtica.
Val a dir que la defensa d'aquest projecte per part d'Esquerra Republicana no és nova. Fa poc el nou conseller de territori, Juli Fernandez, també s'estrenava defensant-lo i ha estat la tònica general des que aquest partit forma part del Govern de la Generalitat, malgrat que en el seu inici, quan eren a l'oposició, n'eren contraris... Ara bé, que just l'endemà que la Plataforma Aturem Hard Rock fes públic que aquest informe del Departament d'Acció Climàtica és desfavorable, ERC defensi el Hard Rock de forma tan categòrica és realment sorprenent, perquè el seu contingut era clar: el projecte no compleix els criteris mínims de sostenibilitat i protecció ambiental.
Així, aquest informe, no només impossibilita ara per ara l'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou que alguns haurien volgut consumar aquesta mateixa setmana, sinó que evidencia que és un projecte contrari als principis elementals de la sostenibilitat ambiental. Aquest, malgrat que no ho vulguin reconèixer, és un projecte fallit. Cal celebrar, doncs, que l'informe de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental sigui tan clarificador, però la realitat és que es queda curt i podria haver anat molt més enllà, donada la insostenibilitat del model econòmic en el qual es basa.
Quan parlem del Hard Rock estem parlant d'un model turístic basat en la precarització i en trinxar el territori. En aquest cas, el de la Costa Daurada, un territori que depèn completament de l'aigua del Siurana, l'Ebre i de l'energia que es produeix al sud de les comarques del Camp. Parlem, per tant, d'un projecte que clarament atempta contra el medi ambient, però que a més és nociu per a la salut pública, ja que fomenta la ludopatia. I per si això no fos suficient, és obvi que estem davant d'un projecte que pretén allargar l'agonia d'un model econòmic obsolet, que precaritza les condicions laborals de les treballadores i que genera grans desigualtats socials. Un projecte, doncs, que pensant en el bé comú cal aturar i descartar definitivament.
Parlem clar, al darrere del projecte del Hard Rock només hi ha la voluntat de salvar els mobles a La Caixa, per donar ús a uns terrenys que fa dècades que estan completament abandonats i amb els quals no saben què fer-ne. Els van adquirir per quatre duros en el seu dia i no volen renunciar a culminar el seu pelotazo. I el que és inadmissible és l'obstinació dels successius Governs per facilitar el negoci a La Caixa. Arribats a aquest punt és una autèntica obscenitat que la Generalitat hagi convertit l'Incasòl en una mena d'entitat promotora immobiliària i creditora, disposada a adquirir els terrenys per 120 milions d'euros, per cedir-los posteriorment a Hard Rock i, que aquests, els pugui pagar en còmodes terminis.
Que aquest projecte sigui la nineta dels ulls de la tradicional sociovergència és quelcom esperable. Que també ho sigui d'ERC no deixa de ser escandalós i se suma a les múltiples contradiccions acumulades en relació amb les polítiques promeses per a aquesta legislatura per part del president Aragonès i la crua realitat. En aquest sentit, és imprescindible que el Govern expliqui si vol continuar alimentant un model econòmic obsolet basat en projectes com el Hard Rock que van de bracet dels bancs i de la patronal i que clarament atempten contra el medi ambient i la salut pública o si pensen fer un gir de 180 graus i apostar clarament per posar-se al costat de la gent treballadora del país i per desplegar les polítiques socials i mediambientals que necessiten en el context de crisi actual.