Els drets reproductius i sexuals de les dones estan en perill. I no, no ho diem només nosaltres. Actualment hem sabut, gràcies a les investigacions de mitjans com CRÍTIC i Planta baixa, juntament amb l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, que els successius governs de la Generalitat de Catalunya han estat finançant des de fa anys la Fundació Pro Vida de Catalunya. Concretament, des del 2010 la Generalitat ha atorgat més de 260.000 euros públics a aquesta entitat que forma part del “lobby” antiavortista i enguany tenen intenció de continuar fent-ho.
És lamentable i injustificable que s’hagi estat subvencionant grups que es volen carregar el nostre dret a interrompre voluntàriament l’embaràs, alhora que no s’ha estat capaç de garantir de manera real el dret a l’avortament. A Catalunya, com a la resta dels Països Catalans sota l’administració espanyola, no s’ha integrat la totalitat de la pràctica de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) dins de la cartera de serveis dels centres sanitaris públics. No s’ha acabat amb la dinàmica de realitzar-les a la sanitat privada i una part important de les IVE s’estan externalitzant a centres privats especialitzats, fet que ens costa prop de 3 milions de les arques públiques cada any, perquè els hospitals públics catalans no estan duent a terme IVE quirúrgiques.
Durant tots aquests anys als territoris rurals, davant l’absència de clíniques concertades especialitzades i l’absència d’ASSIR autoritzats per fer avortaments, les dones s’han vist obligades a fer quilometrades per poder exercir el seu dret a interrompre el seu embaràs. Tot plegat ha generat greus desequilibris territorials, ha permès un negoci encobert a la sanitat privada, ha possibilitat un pervers greuge classista i ha vulnerat el dret de les dones a ser ateses a la xarxa sanitària pública. Una problemàtica que s’ha aguditzat amb l'objecció de consciència de moltes professionals, avalada, quan no fomentada, pels patronats dels centres sanitaris on, en la majoria de casos, hi és present l’església.
És cert, afortunadament, que recentment s’han corregit part d’aquests greuges gràcies a la tenacitat i el compromís de la lluita del moviment feminista. Però queda molta feina per fer. Ara per ara, en tant que poble oprimit pel regne d’Espanya, amb unes institucions cada cop més buides de sobirania, hem d’esperar a veure què acabarà passant amb la nova reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Al marge d’això, però, el que està clar és que, de forma immediata i urgent, és prioritari que el Govern d’ERC i Junts deixi de subvencionar el lobby antiavortista. Per coherència amb la teòrica revolució feminista que va prometre el president Aragonès, i per donar sentit a una conselleria d’igualtat que té l’objectiu de vetllar perquè la perspectiva feminista es desplegui des de totes les polítiques de la Generalitat, han de posar fi al finançament d’entitats fonamentalistes.
Parar els peus a qui nega el dret de les dones a decidir sobre els nostres cossos deixant de nodrir les seves entitats amb recursos públics és el mínim que es pot fer per defensar l’agenda feminista. Sobretot en l’actual context d’ofensiva global de l’extrema dreta per acabar amb el dret a l’avortament, que té en els EUA el seu darrer exemple. L’objectiu, però, ha de ser clar: compartir amb totes les forces progressistes l’horitzó de fer dels Països Catalans un referent en la garantia dels nostres drets sexuals i reproductius.
És lamentable i injustificable que s’hagi estat subvencionant grups que es volen carregar el nostre dret a interrompre voluntàriament l’embaràs, alhora que no s’ha estat capaç de garantir de manera real el dret a l’avortament. A Catalunya, com a la resta dels Països Catalans sota l’administració espanyola, no s’ha integrat la totalitat de la pràctica de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) dins de la cartera de serveis dels centres sanitaris públics. No s’ha acabat amb la dinàmica de realitzar-les a la sanitat privada i una part important de les IVE s’estan externalitzant a centres privats especialitzats, fet que ens costa prop de 3 milions de les arques públiques cada any, perquè els hospitals públics catalans no estan duent a terme IVE quirúrgiques.
Durant tots aquests anys als territoris rurals, davant l’absència de clíniques concertades especialitzades i l’absència d’ASSIR autoritzats per fer avortaments, les dones s’han vist obligades a fer quilometrades per poder exercir el seu dret a interrompre el seu embaràs. Tot plegat ha generat greus desequilibris territorials, ha permès un negoci encobert a la sanitat privada, ha possibilitat un pervers greuge classista i ha vulnerat el dret de les dones a ser ateses a la xarxa sanitària pública. Una problemàtica que s’ha aguditzat amb l'objecció de consciència de moltes professionals, avalada, quan no fomentada, pels patronats dels centres sanitaris on, en la majoria de casos, hi és present l’església.
És cert, afortunadament, que recentment s’han corregit part d’aquests greuges gràcies a la tenacitat i el compromís de la lluita del moviment feminista. Però queda molta feina per fer. Ara per ara, en tant que poble oprimit pel regne d’Espanya, amb unes institucions cada cop més buides de sobirania, hem d’esperar a veure què acabarà passant amb la nova reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Al marge d’això, però, el que està clar és que, de forma immediata i urgent, és prioritari que el Govern d’ERC i Junts deixi de subvencionar el lobby antiavortista. Per coherència amb la teòrica revolució feminista que va prometre el president Aragonès, i per donar sentit a una conselleria d’igualtat que té l’objectiu de vetllar perquè la perspectiva feminista es desplegui des de totes les polítiques de la Generalitat, han de posar fi al finançament d’entitats fonamentalistes.
Parar els peus a qui nega el dret de les dones a decidir sobre els nostres cossos deixant de nodrir les seves entitats amb recursos públics és el mínim que es pot fer per defensar l’agenda feminista. Sobretot en l’actual context d’ofensiva global de l’extrema dreta per acabar amb el dret a l’avortament, que té en els EUA el seu darrer exemple. L’objectiu, però, ha de ser clar: compartir amb totes les forces progressistes l’horitzó de fer dels Països Catalans un referent en la garantia dels nostres drets sexuals i reproductius.