La tercera onada de l'enquesta òmnibus de la Generalitat, presentada aquest dimecres, deixa alguns titulars interessants. Un d'especialment oportú, pel vincle amb l'actualitat, és el que certifica que un 68% de catalans defensa que el país continuï acollint la Fórmula 1. Ara que està en dubte la seva continuïtat, per l'entrada en escena de la Comunitat de Madrid a partir de 2026, les dades del CEO constaten que la celebració del gran premi al Circuit de Catalunya té un ampli suport entre la població: un 40% hi està molt d'acord i un 28% hi està d'acord, mentre que només un 6% ho rebutja. Els percentatges deixen clar, doncs, que els esforços per conservar la competició -i el que se'n deriva- no generen precisament rebuig, tampoc entre l'electorat de la majoria de formacions d'esquerres.
El debat, per tant, no hauria de pivotar sobre l'aval ciutadà -en ocasions, propagat sense coneixement fiable- o la conveniència estratègica de mantenir el gran premi a Montmeló -té un impacte innegable sobre l'activitat del Circuit de Catalunya i, evidentment, sobre la projecció del país a l'exterior- sinó que la discussió s'hauria de centrar en quin és el preu a pagar per retenir l'esdeveniment. El preu públic, esclar. Perquè l'interès privat és persistent, per bé que eixugar el forat econòmic sempre pertoqui a les administracions. El que sí que sabem és que el Circuit ha perdut 60 milions d'euros des de 2009 i que s'hi han hagut d'injectar 140 milions públics en aquesta etapa, en què hi ha hagut curses del Mundial.
De moment, la Generalitat té garantida la permanència de Montmeló a la Fórmula 1 en les tres pròximes edicions i no està descartada la convivència de grans premis amb Madrid, però és evident que la competència sorgida encarirà el nou contracte, i més en un context d'audiències creixents entre el públic jove. El Govern sap que té males cartes en la negociació, perquè en el millor dels casos aconseguirà una renovació amb factura més feixuga. I, en un mal escenari, quedarà com a perdedor davant el govern d'Isabel Díaz Ayuso, que presenta l'acord amb la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) com una oportunitat per a la capital espanyola sense cost per als contribuents. Cap certesa sobre la veracitat de les projeccions. Sabem, això sí, que el que va passar a València és un mal precedent, on el PP deia el mateix.
És senzill pensar, doncs, que els números del Circuit de Catalunya continuaran sent deficitaris si s'assoleix una pròrroga de la Fórmula 1, que fins ara demanava un cànon de més de 20 milions. Ara bé, pot tenir un preu raonable continuar tenint els millors monoplaces un cop l'any? Aquesta és la decisió que ha de calibrar el Govern, no precisament senzilla de resoldre, per la pressió del moment i la dificultat de situar la frontera de la despesa.
El preu és un obstacle, certament. Però tant important com la negociació -fins on es vol estirar el braç- seria auditar la inversió pública. Caldria, de fet, practicar un exercici saludable de transparència i desplegar un moviment de compromís. L'exercici de transparència de l'administració: saber el rendiment dels recursos que s'hi han abocat i conèixer els límits que es marca l'administració en l'estira-i-arronsa amb la FIA. El moviment de compromís: conèixer com està disposat a posar-hi el coll el sector privat per retenir la cursa i el seu impacte econòmic, participant de les obligacions i no només del rendiment. Ara que Catalunya ha de decidir, és pertinent preguntar-se, entre tanta incertesa, a què es deu haver compromès Ayuso amb la Fórmula 1 per haver esgarrapat un anunci d'una dècada de grans premis. Un espòiler darrere la pirotècnia, no sortirà gratis al contribuent.
El debat, per tant, no hauria de pivotar sobre l'aval ciutadà -en ocasions, propagat sense coneixement fiable- o la conveniència estratègica de mantenir el gran premi a Montmeló -té un impacte innegable sobre l'activitat del Circuit de Catalunya i, evidentment, sobre la projecció del país a l'exterior- sinó que la discussió s'hauria de centrar en quin és el preu a pagar per retenir l'esdeveniment. El preu públic, esclar. Perquè l'interès privat és persistent, per bé que eixugar el forat econòmic sempre pertoqui a les administracions. El que sí que sabem és que el Circuit ha perdut 60 milions d'euros des de 2009 i que s'hi han hagut d'injectar 140 milions públics en aquesta etapa, en què hi ha hagut curses del Mundial.
De moment, la Generalitat té garantida la permanència de Montmeló a la Fórmula 1 en les tres pròximes edicions i no està descartada la convivència de grans premis amb Madrid, però és evident que la competència sorgida encarirà el nou contracte, i més en un context d'audiències creixents entre el públic jove. El Govern sap que té males cartes en la negociació, perquè en el millor dels casos aconseguirà una renovació amb factura més feixuga. I, en un mal escenari, quedarà com a perdedor davant el govern d'Isabel Díaz Ayuso, que presenta l'acord amb la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) com una oportunitat per a la capital espanyola sense cost per als contribuents. Cap certesa sobre la veracitat de les projeccions. Sabem, això sí, que el que va passar a València és un mal precedent, on el PP deia el mateix.
És senzill pensar, doncs, que els números del Circuit de Catalunya continuaran sent deficitaris si s'assoleix una pròrroga de la Fórmula 1, que fins ara demanava un cànon de més de 20 milions. Ara bé, pot tenir un preu raonable continuar tenint els millors monoplaces un cop l'any? Aquesta és la decisió que ha de calibrar el Govern, no precisament senzilla de resoldre, per la pressió del moment i la dificultat de situar la frontera de la despesa.
El preu és un obstacle, certament. Però tant important com la negociació -fins on es vol estirar el braç- seria auditar la inversió pública. Caldria, de fet, practicar un exercici saludable de transparència i desplegar un moviment de compromís. L'exercici de transparència de l'administració: saber el rendiment dels recursos que s'hi han abocat i conèixer els límits que es marca l'administració en l'estira-i-arronsa amb la FIA. El moviment de compromís: conèixer com està disposat a posar-hi el coll el sector privat per retenir la cursa i el seu impacte econòmic, participant de les obligacions i no només del rendiment. Ara que Catalunya ha de decidir, és pertinent preguntar-se, entre tanta incertesa, a què es deu haver compromès Ayuso amb la Fórmula 1 per haver esgarrapat un anunci d'una dècada de grans premis. Un espòiler darrere la pirotècnia, no sortirà gratis al contribuent.