Convergència Democràtica té la responsabilitat de si el procés independentista tira endavant tal com està plantejat o si es fa un punt i a part. En un altre moment, seran la CUP o ERC els que es trobaran amb aquesta patata calenta entre mans. Però, ara mateix, són els convergents els que han de decidir si volen seguir jugant o si tomben el rei. Si entenen els missatges d'Esquerra i de la Candidatura d'Unitat Popular com una negociació pressupostària, seguiran anant amunt i avall els alfils i les torres. Si ho encaren en clau partidista, s'haurà acabat la partida tal com s'havia disputat fins ara.
El vicepresident Junqueras ha posat sobre la taula un augment de l'IRPF a les rendes més altes, i la CUP ha demanat que es recuperin tots els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional, com pot ser el de dipòsits bancaris al que també ha fet referència el president d'Esquerra. Si Convergència considera que aquest Govern ja no tiba, i el que fa falta és entrar en una fase d'acostament al PSC per revisar l'autonomisme, dirà que tot això és una presa de pèl i una irresponsabilitat. Si entén aquests moviments com un procés negociador -com són tots els pressupostos quan no es té majoria- seguirem caminant com es feia fins ara.
Es pot discutir si la proposta de Junqueras va ser més o menys lleial amb el president Puigdemont. Això, només ho saben ells. Però si bé el vicepresident va llançar el dard quan li va semblar, el president de la Generalitat no va tenir cap mena de problema a rebatre'l seguint les consignes que havia traslladat, prèviament, el dirigent de CDC Francesc Homs. En resum, que cap dels dos va passar abans per la sala de màquines per consensuar el missatge. Però encara hi ha temps per recuperar la unitat d'acció i que, en lloc de pujar altre cop al Dragon Khan, aquest debat es converteixi en el vermut de la negociació pressupostària. Mentrestant, hi ha un poble que s'ho mira tot amb els ulls oberts com unes taronges.
El vicepresident Junqueras ha posat sobre la taula un augment de l'IRPF a les rendes més altes, i la CUP ha demanat que es recuperin tots els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional, com pot ser el de dipòsits bancaris al que també ha fet referència el president d'Esquerra. Si Convergència considera que aquest Govern ja no tiba, i el que fa falta és entrar en una fase d'acostament al PSC per revisar l'autonomisme, dirà que tot això és una presa de pèl i una irresponsabilitat. Si entén aquests moviments com un procés negociador -com són tots els pressupostos quan no es té majoria- seguirem caminant com es feia fins ara.
Es pot discutir si la proposta de Junqueras va ser més o menys lleial amb el president Puigdemont. Això, només ho saben ells. Però si bé el vicepresident va llançar el dard quan li va semblar, el president de la Generalitat no va tenir cap mena de problema a rebatre'l seguint les consignes que havia traslladat, prèviament, el dirigent de CDC Francesc Homs. En resum, que cap dels dos va passar abans per la sala de màquines per consensuar el missatge. Però encara hi ha temps per recuperar la unitat d'acció i que, en lloc de pujar altre cop al Dragon Khan, aquest debat es converteixi en el vermut de la negociació pressupostària. Mentrestant, hi ha un poble que s'ho mira tot amb els ulls oberts com unes taronges.