Avui no tens un dia fàcil. D’entrada, has de procurar que no plogui, o no gaire. No sé si te’n sortiràs, tots els homes del temps sembla que s’han confabulat per anunciar el contrari, i crec recordar –no voldria pas afegir-me al cor, però cal ser lúcid-, que altres anys ha plogut a bots i barrals i tu no has pogut fer res per aturar-ho. Em sap greu, però de vegades Sant Pere comanda més que tu. Roma és molta Roma, i és natural que el seu patró tingui més ascendència que el nostre.

Bé, un cop hagis fet el possible per clavar la llança als núvols, hauràs de vetllar per una diada festiva i plena de gent, quan molts dels nostres compatriotes són fora, campant pel món, a la muntanya o a la platja. A sobre, hauràs de fer feliços els enamorats i tots els que estimen, en circumstàncies complicades, tenint en compte que l’amor no sempre obeeix les armes i armadures, per santes que siguin, i que els temps no són els millors, havent perdut la copa el Barça i, sense conyeta, sabent que molts treballadors han perdut coses molt més serioses com ara la feina.

També t’hauràs d’ocupar de les roses, que es veu que són un producte a l’alça. En un món cada dia més virtual i inodor, es veu que els pètals comencen a ser una raresa de les més valorades. Tot i que aquest any, en caure la festa en plena Setmana Santa, esperem que no s’acabin estilant més les punxes i les penitències que no pas les flors i les fragàncies. Esperem-ho, només faltaria que els turments de la passió ens acabessin matant els plaers de l’amor.

Per si això no fos prou, aquest any no podràs oblidar de cap manera els llibres, si no et fa res també en català. Ja ho sé, any que passa, any que això costa més. La penya cada cop llegeix menys, i cada cop ho fa més per pantalla, i a més tenim una llengua d’aquelles que necessita com cap altra llengua un boca a boca profund i permanent. Els primers cops l’exercici fins i tot era excitant, però al cap del temps és una mica esgotador. Bé, escolta, ja ho saps, fes tot el que puguis.

I finalment, hauràs de defensar la princesa més delicada de totes, la noble i captiva nació. És evident que la nació ha vist èpoques més magres en el passat, i tu mai no li has fallat. És del tot cert que la princesa no és tan fràgil com sembla, i que la teva defensa és més forta del que diríem. Però t’ho prego, bon Jordi, no abaixis la guàrdia, que som en un encreuament difícil, encara que mirant enrere pensem que és un dels moments més brillants de la nació.

Avui els dracs són invisibles; no escupen foc ni ensenyen unes dents de pam i mig. Avui els dracs s’amaguen a internet i als valors bursàtils i a les audiències de televisió. És més complicat derrotar aquests monstres que no pas vèncer un parell de molins. Però la teva ajuda, encara avui,  pot ser la clau per tombar els pitjors dracs. La teva ajuda en forma d’exemple, de coratge, d’integritat i d’amor a la princesa nació. Endavant, si et plau. Ja sé que no t’estic demanant res senzill, de fet t’estic demanant la lluna en un cove, però caram, Jordiet, qui et va dir que la santedat fos bufar i fer ampolles? Avui en dia, tothom s’ha de guanyar les garrofes, els sants també.