Una de les maneres de devaluar el referèndum de l'1 d'octubre és comparar-lo amb el 9-N. “Serà un 9-N bis”, sostenen des de files unionistes. L'independentisme té l'obligació d'evitar-ho, no tant per una qüestió de format sinó per la necessitat d'acabar el procés sigui amb la creació efectiva d'un nou estat o en acceptar el marc autonòmic espanyol per les properes dècades.

L'Estat també ho té clar. No pot acceptar un altre gol com el del 9-N, ara amb caràcter vinculant. I, sobre el paper, l'única opció per Rajoy és que el referèndum mori a Catalunya: sigui per desavinences internes o per tremolors de cames dels responsables que tiri endavant –o per ambdues coses a la vegada-.

Si el referèndum s'acaba celebrant l'Estat quedarà en una situació molt difícil. Una altra vegada haurà vist com es fa realitat una qüestió que durant mesos han negat –“El referéndum no se va a celebrar, lo sabe todo el mundo”, ha insistit Rajoy-; al mateix temps que hauran d'afrontar una situació de fets consumats de conseqüències imprevisibles.

És en aquest context que s'inscriu l'ofensiva contra funcionaris, càrrecs de confiança i treballadors d'empreses col·laboradores. Només han calgut dos elements absolutament col·laterals –una campanya institucional per instar els catalans a l'exterior a registrar-se a un cens i el web del Pacte Nacional pel Referèndum- per provocar una primera onada d'interrogatoris de la Guàrdia Civil en una operació d'estat però sense responsable aparent –el jutjat no l'ha ordenat, la Fiscalia s'ha inhibit del cas i el cos de seguretat s'ha limitat a assegurar que fa temps treballen “sota les ordres de jutges i fiscals”-.

Les primeres citacions de funcionaris i càrrecs polítics –no seran les últimes- se sumen a la incertesa generada pel fracàs en el concurs de les urnes. En aquest context, més que mai, que pren importància l'acte del proper 4 de juliol per exposar els detalls del referèndum i les garanties per celebrar-lo. L'Estat té clar que la seva força rau en impedir que s'arribi a l'1 d'octubre mentre que l'obligació del Govern, si no vol que els profetes del “9-N bis” tinguin raó, és assegurar urnes de veritat, paperetes, cens i col·legis com en unes eleccions normals.