Gràcies a la feina que fan des de Desmilitaritzem l'Educació enguany sabem que la presència de les institucions púbiques catalanes en el Saló de l’Ensenyament no és suficient per garantir que en un organisme com la Fira Barcelona es facin efectius els mandats democràtics, i que el pes de la Cambra dee Comerç Barcelona és determinant a l'hora de decidir els membres del cnsell d'administració de la Fira que han fet cas omís de les mocions aprovades al cap i casal i al Parlament de Catalunya.
Em refereixo a la presència anunciada de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament, triplicant l'espai que va ocupar l'any passat, i a les mocions aprovades al Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona instant a que la institució militar no fos present al Saló de l'Ensenyament, obviament.
Que en el consorci de titularitat pública de la Fira, en què participen la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, el pes de dos terços de les institucions públiques catalanes tingui menys força executiva que el terç que representa la Cambra ja és en si mateix una dada força eloqüent (i preocupant). El que desconeixíem la major part dels ciutadans és que si no es modifiquen els criteris pels quals una institució sol·licita exposar al saló, no es pot fer efectiu el mandat de les institucions. I que els responsables executius de proposar aquestes modificacions no han fet res al respecte malgrat conèixer aquest mandat del Parlament i de l'Ajuntament.
Però allò que ens ha fet saltar les alarmes és que la direcció de Fira de Barcelona ni tant sols es dignaria a donar resposta a les missives que instaven al consorci a complir amb el mandat de les dues institucions que formen part del mateix consorci, i que són les úniques que responen a un mandat directe de la ciutadania. Tota una declaració d'intencions.
A aquestes alçades del despropòsit, caldria fixar dos objectius assolibles a curt termini. La primera, que es revisi aquest mecanisme legal que permet que una part del consorci Fira de Barcelona passi olímpicament del que opinen les altres dues parts del consorci, i que els responsables executius del consorci no puguin apel·lar a arguments tècnics per no actuar d’ofici immediatament en conèixer el parer de dues terceres parts del consorci i proposar als òrgans de direcció un mecanisme operatiu per preveure i fer les modificacions pertinents en temps i forma que permetin donar compliment al mandat del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
I la segona, i més important, que si bé estatuts en mà és la Cambra de Comerç qui proposa la totalitat dels membres del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona, aquests membres estiguin obligats a respondre davant dels altres dos membres del consorci i no puguin obviar-ne els requeriments, demandes o escrits, com sembla que ha passat en el cas que ens ocupa
El que tocaria, al meu modest parer, és que els actuals responsables executius del consorci presentessin la seva dimissió, car la seva inhibició ha ressonat com una bufetada a la cara de les institucions que ens representen, que per molt que aprovin mocions i comuniquin el resultat de les mateixes (i que pel que sembla reglamentàriament es poden incomplir), en cap cas pot ser de rebut el tracte públic que els hi ha dispensat en aquesta polèmica tan poc edificant.
Si enguany hem de veure com l’exèrcit torna a ser present al Saló de l’Ensenyament reclutant joves sota el parany de la formació malgrat les nostres institucions van aprovar que això no fos així, sinó just el contrari, com a mínim ens mereixem que el Consell de Govern de Fira de Barcelona proposin la destitució dels responsables que això hagi succeït.
Si aquest episodi passa sense pena ni glòria, el descrèdit de la política disposarà d'un argument més per generar una nova ombra de dubte sobre els mecanismes de governança democràtica de les institucions. I d'això ja anem massa sobrats.
Em refereixo a la presència anunciada de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament, triplicant l'espai que va ocupar l'any passat, i a les mocions aprovades al Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona instant a que la institució militar no fos present al Saló de l'Ensenyament, obviament.
Que en el consorci de titularitat pública de la Fira, en què participen la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, el pes de dos terços de les institucions públiques catalanes tingui menys força executiva que el terç que representa la Cambra ja és en si mateix una dada força eloqüent (i preocupant). El que desconeixíem la major part dels ciutadans és que si no es modifiquen els criteris pels quals una institució sol·licita exposar al saló, no es pot fer efectiu el mandat de les institucions. I que els responsables executius de proposar aquestes modificacions no han fet res al respecte malgrat conèixer aquest mandat del Parlament i de l'Ajuntament.
Però allò que ens ha fet saltar les alarmes és que la direcció de Fira de Barcelona ni tant sols es dignaria a donar resposta a les missives que instaven al consorci a complir amb el mandat de les dues institucions que formen part del mateix consorci, i que són les úniques que responen a un mandat directe de la ciutadania. Tota una declaració d'intencions.
A aquestes alçades del despropòsit, caldria fixar dos objectius assolibles a curt termini. La primera, que es revisi aquest mecanisme legal que permet que una part del consorci Fira de Barcelona passi olímpicament del que opinen les altres dues parts del consorci, i que els responsables executius del consorci no puguin apel·lar a arguments tècnics per no actuar d’ofici immediatament en conèixer el parer de dues terceres parts del consorci i proposar als òrgans de direcció un mecanisme operatiu per preveure i fer les modificacions pertinents en temps i forma que permetin donar compliment al mandat del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
I la segona, i més important, que si bé estatuts en mà és la Cambra de Comerç qui proposa la totalitat dels membres del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona, aquests membres estiguin obligats a respondre davant dels altres dos membres del consorci i no puguin obviar-ne els requeriments, demandes o escrits, com sembla que ha passat en el cas que ens ocupa
El que tocaria, al meu modest parer, és que els actuals responsables executius del consorci presentessin la seva dimissió, car la seva inhibició ha ressonat com una bufetada a la cara de les institucions que ens representen, que per molt que aprovin mocions i comuniquin el resultat de les mateixes (i que pel que sembla reglamentàriament es poden incomplir), en cap cas pot ser de rebut el tracte públic que els hi ha dispensat en aquesta polèmica tan poc edificant.
Si enguany hem de veure com l’exèrcit torna a ser present al Saló de l’Ensenyament reclutant joves sota el parany de la formació malgrat les nostres institucions van aprovar que això no fos així, sinó just el contrari, com a mínim ens mereixem que el Consell de Govern de Fira de Barcelona proposin la destitució dels responsables que això hagi succeït.
Si aquest episodi passa sense pena ni glòria, el descrèdit de la política disposarà d'un argument més per generar una nova ombra de dubte sobre els mecanismes de governança democràtica de les institucions. I d'això ja anem massa sobrats.