El sisè manament

21 de novembre de 2010
El sisè manament de la llei mosaica, després incorporat al catecisme catòlic, diu que no s’han de cometre actes impurs. Però l’ésser humà ho és tant, d’humà, que hem acabat pensant que “la corrupció és humana” “el diner públic no és de ningú”, “si l’han detingut, per alguna cosa serà” i “total, millor no fer res, perquè no servirà de res”.

Amb l’ajut inestimable de la nostra indolència, covardia i cobdícia, uns quants “listillos” (i “listilles”, que en això la quota funciona quasi bé sola) fan el seu agost, posen cara compungida en veure el creixement de l’abstencionisme electoral, elaboren un informe en el que la conclusió (parcialment falsa) és que la causa és la pròpia classe política i tomba que gira, arrosseguen el cos per organismes, restaurants i destinacions de luxe, fins la següent contesa electoral, on tot torna a començar.

Actes impurs els nostres, perquè el pecat d’omissió, quan el que s'omet és la denúncia contra la injustícia, va del nostre compte i no del compte dels injustos. Actes impurs els nostres, si ens esquincem les vestidures quan algú intenta donar un pas endavant, costi el que costi, arriscant la feina, la fama, el futur d’una prometedora carrera en el que sigui.

El sisè manament val per tothom. I no parla de cossos i de pells, almenys no solament. La principal impuresa és la de l’esperit. Repasseu els pecats capitals i recordeu que la luxúria i la gola no són res si es comparen amb la peresa, l’avarícia, la supèrbia o la ira. I aquests pecats tan grans tenen noms i cognoms en aquestes petites, insignificants, intranscendents eleccions nostres del 28-N. Sols amb grandesa de mires podran ser una altra cosa, per nosaltres i per als qui ens hagin de veure des del futur.

Però ja sé que ser lliure costa molt. Ja ho sé. Cada dia, cada hora, cada moment, en aquesta cursa absurda contra el no res infamant del nostre sistema polític, penso que no tindré esma suficient per continuar. Però continuo. Mai ningú em podrà retreure no haver-ho fet. I a vós?