Podeu llegir l'article original, en castellà, en aquest enllaç

Diumenge passat, tres mesos després de l'homicidi de George Floyd a Minneapolis, la policia de Kenosha, Wisconsin, buidava set trets a boca de canó sobre l'esquena d'un jove negre anomenat Jacob Blake. Els tres fills de la víctima van presenciar el tiroteig. Tenen tres, cinc i vuit anys. Blake va arribar a l'hospital amb forats al ronyó, al fetge, a l'estómac i a la medul·la espinal. La seva família tem que no tornarà a caminar.

La tercera nit de protestes a la ciutat ha desembocat en una col·lisió sagnant. En una seqüència de vídeos ja virals i enmig del toc de queda, un jove de 17 anys anomenat Kyle Rittenhouse empunya un fusell d'assalt AR-15 i dispara contra els manifestants. Una persona ha mort amb una bala al cap. Una altra ha mort amb una bala al pit. Hi ha una tercera persona ferida. "Acabo de matar algú", diu Rittenhouse en un vídeo. Al jove, que es passeja amb el seu rifle davant la complicitat de la policia abans d'escapar a Illinois, li imputen ara un doble crim.

Quan la premsa ha bussejat per les xarxes socials de Rittenhouse, ha trobat un perfil de tendències que es repeteixen amb variacions en altres episodis d'odi racial: trumpista, amant de les armes i defensor furibund de la policia. Abans que Facebook hagi suspès el seu compte, alguns internautes han rescatat fotografies en què Rittenhouse porta samarretes estampades amb el lema Blue Lives Matter, moviment policial que neix com a rèplica a les protestes antiracistes del 2014.

Enmig de la brutalitat policial, amb els carrers patrullats per milícies parapolicials, Donald Trump anuncia el desplegament de la Guàrdia Nacional a Kenosha sota el propòsit d'aixafar els disturbis. El president ha construït un enemic a la seva mida allà on afloren les protestes racials i antifeixistes. "No permetrem els saquejos, els incendis, la violència i la il·legalitat als carrers dels Estats Units", escrivia ahir a Twitter. Mentrestant, la campanya republicana segueix endavant com si no hagués passat res, com si la commoció col·lectiva, els trets i els morts no haguessin estat res més que l'eco d'un país llunyà.

A les xarxes socials, però, es prodiguen els defensors de Rittenhouse i abunden els que justifiquen els trets sota l'argument de la legítima defensa. Alguns mitjans fins i tot resten importància al tiroteig contra Jacob Blake perquè asseguren que la víctima tenia en el seu poder un ganivet. Espanten els equilibrismes dialèctics que s'entesten a justificar l'injustificable o que intenten ocultar el que està a la llum de tot el món. Que el racisme institucional és un crim estès. Que el supremacisme blanc campa al seu aire armat i en connivència amb la policia. Que el trumpisme ha sembrat un erm ètic on les vides de les persones no valen un dòlar.

És cert que Kenosha es troba a sis mil quilòmetres d'Europa. Però ni tan sols així estem fora de perill.