El millor favor que podríem fer als jihadistes que estan al darrera dels atemptats de Brussel·les seria respondre amb xenofòbia. Començar a identificar una religió, una cultura, i tots els seus membres que viuen entre nosaltres com els responsables d'una acció cruel que no té altre objectiu que l'afebliment de l'adversari i la pugna pel control del territori. 

A les organitzacions terroristes, se les ha de combatre amb la contundència que l'afer exigeix. Són elles les responsables del dolor de moltes persones, i de les seves famílies. Però per fer front a un problema s'ha de fer, en primer lloc, una bona anàlisi. I de res no serveix obviar el paper que han tingut la Unió Europea i el conjunt del món occidental en tot el que passa a Síria i els seus voltants. Si es creu en els valors fundacionals europeus, els del respecte, la solidaritat i la defensa dels drets humans, s'ha d'actuar en el conflicte i gestionar els seus efectes. 

Que la xenofòbia és un perill latent, ho mostra l'ascens de l'extrema dreta a diversos estats europeus. I la força amb què Donald Trump, un home que no deixaria entrar musulmans als Estats Units, manté la seva cursa cap a la Casa Blanca. I també ho fa el comentari implantat a casa nostra de "jo no sóc racista, però... en aquell bar només hi ha moros". I la integració, a l'hora de lluitar contra la violència, és essencial.