Sembla mentida, com canvien les coses en poc temps. Fa quinze anys, CDC governava a la Generalitat i semblava que seria eterna. Només el PSC li disputava l'hegemonia, i entrar a la seu del carrer de Nicaragua era fer un màster de comunicació política. Ara, en canvi, Convergència no té clar si només li cal passar pel taller o si haurà de canviar el cotxe. I, als socialistes, sembla que el camí encara els fa més pujada.
L'últim símptoma de la deriva convergent és el debat sobre el nom amb què es presentaran a les eleccions espanyoles del 26 de juny. Pel 20-D, van adoptar el nom de Democràcia i Llibertat, i molts vam quedar-nos amb la boca oberta, perquè només un partit que ja ho té tot guanyat abans de començar renunciaria a les seves sigles històriques. L'argument era integrar Demòcrates i Reagrupament. O, el que és el mateix, repetir l'error de conviure amb una nova Unió Democràtica i mantenir viva una organització política que ja no els serveix per erosionar espai a ERC.
Després d'aquell error, l'única explicació per recuperar el nom original de cara al 26-J és que l'electorat va quedar despistat, i que no es poden permetre perdre vots perquè els ciutadans no troben la papereta correcta. Perquè, només quatre mesos després, sorprèn que es faci un altre canvi. I seria bo que qui comanda la sala de màquines de CDC deixés de donar tombs. Perquè aquest partit encara és important, té molta força, i si continua amb aquest full de ruta erràtic correm el risc que el lògic interès partidista que tenen totes les formacions s'incrementi.
Si Convergència continua afeblint-se, morirà matant. Tots els partits miren per ells, això no ha de sorprendre ningú. Si tenen bona salut, són capaços de combinar l'interès propi amb el d'impulsar el procés independentista. És quan estan realment malament quan l'egoisme eclipsa tota construcció de país. És per això que CDC ha de mantenir-se viva, i forta, fins que s'arribi a la independència. Perquè, si no, continuarà tensant la corda i se seguirà retroalimentant, encara més, amb l'espai extrem de la CUP, el que no creu en el procés tal com està plantejat, i l'independentisme de bona fe els dirà que s'ho facin sols.
L'últim símptoma de la deriva convergent és el debat sobre el nom amb què es presentaran a les eleccions espanyoles del 26 de juny. Pel 20-D, van adoptar el nom de Democràcia i Llibertat, i molts vam quedar-nos amb la boca oberta, perquè només un partit que ja ho té tot guanyat abans de començar renunciaria a les seves sigles històriques. L'argument era integrar Demòcrates i Reagrupament. O, el que és el mateix, repetir l'error de conviure amb una nova Unió Democràtica i mantenir viva una organització política que ja no els serveix per erosionar espai a ERC.
Després d'aquell error, l'única explicació per recuperar el nom original de cara al 26-J és que l'electorat va quedar despistat, i que no es poden permetre perdre vots perquè els ciutadans no troben la papereta correcta. Perquè, només quatre mesos després, sorprèn que es faci un altre canvi. I seria bo que qui comanda la sala de màquines de CDC deixés de donar tombs. Perquè aquest partit encara és important, té molta força, i si continua amb aquest full de ruta erràtic correm el risc que el lògic interès partidista que tenen totes les formacions s'incrementi.
Si Convergència continua afeblint-se, morirà matant. Tots els partits miren per ells, això no ha de sorprendre ningú. Si tenen bona salut, són capaços de combinar l'interès propi amb el d'impulsar el procés independentista. És quan estan realment malament quan l'egoisme eclipsa tota construcció de país. És per això que CDC ha de mantenir-se viva, i forta, fins que s'arribi a la independència. Perquè, si no, continuarà tensant la corda i se seguirà retroalimentant, encara més, amb l'espai extrem de la CUP, el que no creu en el procés tal com està plantejat, i l'independentisme de bona fe els dirà que s'ho facin sols.