El debat actual sobre el futur de l'aeroport del Prat ha tingut com a protagonista recent el president Aragonès amb la presentació en una compareixença pública de la proposta del seu Govern respecte al futur de l'aeroport de Barcelona. Cal dir que feia molt de temps que s'esperava saber quin model tenien al cap i com pensaven portar-lo a terme. Una infraestructura tan important pel país i que fa anys que necessita una reforma per seguir donant resposta a les necessitats econòmiques, socials i ambientals no podia quedar paralitzada per l'absència de criteri governamental quan tota la societat catalana anava prenent posicionaments en tots els sentits, sota el xantatge retòric i amenaçador del responsable d'AENA. Benvinguda sigui doncs la proposta i com a mínim ja tenim els cinc objectius que es proposen per poder analitzar-los i treballar sobre ells.
La Comissió de la patronal Foment del Treball per l'Ampliació de l'aeroport del Prat, encapçalada per Lluís Moreno, va fer l'octubre passat un exhaustiu i rigorós estudi de possibilitats d'ampliació de l'aeroport recollint moltes propostes, després d'escoltar experts i entitats amb criteri sobre la matèria. Un altre important referent a tenir en compte pel nou govern que surti de les urnes el dia 12 de maig.
Avui dia, doncs, crec que existeix prou base tècnica per poder avançar en solucions satisfactòries, però aquestes no arribaran si no es crea urgentment un organisme regulador del transport aeri de Catalunya amb un comissionat reconegut al davant per generar grans consensos socials per seguir i desplegar l'estratègia acordada. No sembla tan difícil i seria repetir el que va fer el govern Pujol amb el nomenament del conseller Albert Vilalta els anys noranta.
Tornant al document presentat pel president Aragonès, penso que defineix bé els consensos de la societat catalana:
- Incrementar la connectivitat global amb noves destinacions i freqüències de llarg radi (sobretot Amèrica i Àsia). AENA ha de posar en marxa el famós comitè de rutes que resta pendent d'un acord bilateral entre administracions. El Prat continua essent discriminat per convenis bilaterals de l'Estat amb tercers països per portar el trànsit a Barajas.
- No donar l'esquena a l'emergència climàtica i a la necessitat de millorar la qualitat de l'aire de l’AMB, i jo afegiria no només de l'AMB, sinó la de tot el Vallès i d'Osona on reben els impactes més forts de la contaminació generada a l'AMB.
- Considerar i planificar el conjunt del sistema aeroportuari de Catalunya, amb Reus, Girona, Lleida i la Seu d'Urgell formant part de l'equació.
- Millorar l'accessibilitat ferroviària dels aeroports i del Prat amb la regió metropolitana és fonamental, ja que aquesta àrea alimenta la majoria de viatgers usuaris de l'aeroport. Una inversió totalment imprescindible que incrementaria la mobilitat col·lectiva de forma sostenible i reduiria els temps de desplaçament.
- Preservar i conservar els espais naturals protegits impulsant la seva biodiversitat i sostenibilitat. Fet que no hauria de ser tan difícil, sabent que la Comissió Europea ha deixat per escrit que la Xarxa Natura 2.000, de la qual aquest paratge forma part, és intocable. Espanya acumula molts incompliments ambientals des dels compromisos del Pla Delta i no permetran més preses de pèl. Tècnicament, hi ha moltes solucions per garantir l'objectiu ambiental i el de la funcionalitat de les pistes per arribar a gestionar les 90 operacions hora que necessita aquest aeroport.
- I, finalment, reformar el model de governança perquè les administracions del territori puguin incidir en els aspectes clau del desenvolupament dels aeroports. L'excepcionalitat ibèrica en el marc europeu, d’un model centralitzat en mans d’AENA, havia estat i continua essent un llast evident pel desenvolupament econòmic del país. AENA, que nega el pa i la sal a Barcelona, va guanyant concursos de gestió d’aeroports arreu del món, recentment al Brasil, on opera 17 aeroports, i on sí que han entès que la gestió individualitzada era la fórmula més justa i eficaç per gestionar aquestes infraestructures. El deep state ho te clar, amb el poder establert i les prebendes que genera no s'hi juga. Al cap i a la fi, el Prat és l’aeroport més rendible d'Espanya (guanya 12 vegades més que el de Barajas) i finança gran part del dèficit que generen la gran majoria d'aeroports. En declaracions del responsable d'AENA a mitjans d'abril: “Mai no s'ha plantejat en els òrgans de govern, no ha estat sobre de la taula ni em plantejo que ho estigui en el futur”. Cop de porta a parlar-ne i abans italiana que catalana, com ens tenen acostumats.
Més enllà dels consensos que recull la proposta, m'agradaria comentar que en l'apartat de propostes concretes caldrà treballar de valent per tancar acords i acabar d´afinar les propostes, però trobo a faltar alguns aspectes importants que no s'incorporen en el document com ho són els següents.
La ciutat aeroportuària, peça clau del desenvolupament econòmic del Baix Llobregat i del conjunt del país, suposa una inversió induïda en les 550 Ha de terrenys d’AENA, de 1.264 milions d'euros, entre l'aportació pública i la privada. Cal fer un gran debat sobre el desenvolupament del Baix Llobregat basat en el sistema aeroportuari que té incorporat. Tenim l'escola d'enginyeria aeroespacial a Castelldefels i tot l'entorn de l'aeroport que AENA hauria de transferir al govern de la Generalitat per desenvolupar el sector conjuntament amb els polígons del Prat de Llobregat. Un gran potencial per crear un ecosistema emprenedor i d'innovació com té el 22@ al sud de la regió metropolitana. Sembla estrany que se'n parli tan poc en general, quan és un dels elements més importants del territori i del futur de l'aeroport.
I, en segon lloc, trobo un error insistir en la terminal satèl·lit per promoure les connexions de gran radi amb una inversió de 1.100 milions d'euros amb un sistema de connexió ferroviària que quedaria en un cul-de-sac poc eficient quan al costat tenim una Terminal 2 morta de riure, desangelada i amb capacitat sobrada de ser ampliada pel sector sud adequant-la per acollir les connexions internacionals i altres serveis de suport a l'aviació. Cada cop hi ha més veus que ho reclamen i hauria d'estar a l'agenda de les reformes a considerar.
S'enlaira bé l'aeroport? De mica en mica, massa lentament, però ja tenim força elements perquè a partir del maig el nou govern pugui accelerar el gran projecte aeroportuari que Catalunya necessita.