La notícia del President de la Generalitat anunciant la gratuïtat de l’etapa de P2 de l’educació infantil a partir del curs vinent és una bona notícia. En aquest article vull explicar per què ho crec. Parteixo del que hem pogut observar en alguns estudis que hem dut a terme en els darrers anys en alguns municipis per tal d’aplicar sistemes de tarifació social.
Si no es prenen mesures correctores, com aquesta mesura de la tarifació social, en molts municipis qui s’acaba beneficiant de l’educació 0-3 en escoles públiques són les classes socials mitjanes, amb més capacitat d’adaptació a uns horaris sovint més rígids que els de l’escola bressol privada. Tot i que això pot variar en funció de la composició social de cada municipi i de la relació entre oferta pública i privada d’educació 0-3. En termes generals, l’escola bressol representa un cost important per a moltes famílies, que malgrat no viure en una situació laboral precària o de vulnerabilitat, els pot suposar una despesa difícil de suportar, però que no poden optar al sistema de beques, pensat sobretot per a les famílies amb ingressos molt minsos. Per tant, ens trobem que hi ha una certa barrera d’entrada a l’educació 0-3 anys per aquestes famílies. Una barrera que la tarifació social, adaptada a la renda familiar, està corregint en diverses poblacions.
Malgrat aquesta correcció feta amb un sistema de tarifació social, i malgrat que actualment està baixant la natalitat i que unes tarifes més ajustades fa que l’escola bressol pugui acollir més perfils socials que abans, ens trobem que les famílies s’estalvien aquest cost si les mares no treballen. Pot ser que ho hagin decidit així, perquè volen ocupar-se de la criança dels fills petits, o bé que es trobin en situació d’atur involuntari. Condicionen l’ús de l’escola bressol a la seva situació laboral, tenint en compte el cost que comporta. Això pot provocar que acabin portant l’infant a una escola bressol privada, com dic, més adaptable a les seves necessitats puntuals, però també més cara. En aquesta situació, la causa acaba esdevenint l’efecte, perquè la manca de disponibilitat de temps per entrar amb força al mercat laboral acaba condicionant les opcions de feina d’aquestes mares. Per tant, té un cost d’oportunitat per a les mares i les famílies.
Cal no oblidar que també té un cost d’oportunitat per als infants. Les dades de l’informe PISA de l’OCDE mostren que el rendiment escolar és netament superior entre els adolescents que van accedir a una escola bressol en el seu moment. I això s’explica, en part, pels guanys que genera des del punt de vista dels estímuls cognitius o de la motivació per a l’aprenentatge. No cal dir que aquests guanys són especialment decisius per a infants provinents de situacions de pobresa o d’entorns familiars amb baix capital educatiu.
A més d’aquest impuls que ofereix a l’equitat educativa, l’escola bressol és un recurs de política educativa que va molt més enllà de l’escolaritat, per diverses raons. No només socialitza els infants, sinó també els pares, en la mesura que els connecta amb recursos educatius i pautes de sociabilitat compartides, alhora que els connecta a altres famílies del seu entorn vital. En un context de forta immigració com la que hem viscut a Catalunya i d’elevada mobilitat intermunicipal a causa del mercat de l’habitatge, aquest és un recurs fonamental per a les famílies joves.
L’escola bressol també es pot convertir, en els pròxims anys, en un espai d’acollida familiar en diverses circumstàncies. Algunes escoles bressol ja aprofiten el seu espai per a les reunions d’aquelles famílies que no escolaritzen els seus infants d’aquestes edats, però volen crear un vincle amb altres famílies i amb els serveis d’acompanyament de l’ajuntament. Aquest espai també podria servir en el futur per a les iniciatives associatives en l’àmbit de la criança. Espais on comparteixin necessitats i inquietuds les mares lactants, les famílies amb nadons que volen fer la criança a casa, etc.
Les escoles bressol municipals s’han anat dotant en els darrers anys d’una edificació de molta qualitat, amb espais amb llum natural, jardins, cuines pròpies que garanteixen una bona alimentació, i uns equips professionals que saben molt el que fan i els objectius educatius que persegueixen a aquestes edats. És un bon moment perquè l’educació de 0 a 3 anys faci un salt cap a un procés d’universalització que garanteixi l’equitat educativa, la cohesió social i el dret de les mares a estar plenament en el mercat laboral. Per tant, la gratuïtat als 2 anys, just abans d’entrar al centre educatiu d’educació primària, pot comportar beneficis molt clars a curt i llarg termini.
Si no es prenen mesures correctores, com aquesta mesura de la tarifació social, en molts municipis qui s’acaba beneficiant de l’educació 0-3 en escoles públiques són les classes socials mitjanes, amb més capacitat d’adaptació a uns horaris sovint més rígids que els de l’escola bressol privada. Tot i que això pot variar en funció de la composició social de cada municipi i de la relació entre oferta pública i privada d’educació 0-3. En termes generals, l’escola bressol representa un cost important per a moltes famílies, que malgrat no viure en una situació laboral precària o de vulnerabilitat, els pot suposar una despesa difícil de suportar, però que no poden optar al sistema de beques, pensat sobretot per a les famílies amb ingressos molt minsos. Per tant, ens trobem que hi ha una certa barrera d’entrada a l’educació 0-3 anys per aquestes famílies. Una barrera que la tarifació social, adaptada a la renda familiar, està corregint en diverses poblacions.
Malgrat aquesta correcció feta amb un sistema de tarifació social, i malgrat que actualment està baixant la natalitat i que unes tarifes més ajustades fa que l’escola bressol pugui acollir més perfils socials que abans, ens trobem que les famílies s’estalvien aquest cost si les mares no treballen. Pot ser que ho hagin decidit així, perquè volen ocupar-se de la criança dels fills petits, o bé que es trobin en situació d’atur involuntari. Condicionen l’ús de l’escola bressol a la seva situació laboral, tenint en compte el cost que comporta. Això pot provocar que acabin portant l’infant a una escola bressol privada, com dic, més adaptable a les seves necessitats puntuals, però també més cara. En aquesta situació, la causa acaba esdevenint l’efecte, perquè la manca de disponibilitat de temps per entrar amb força al mercat laboral acaba condicionant les opcions de feina d’aquestes mares. Per tant, té un cost d’oportunitat per a les mares i les famílies.
Cal no oblidar que també té un cost d’oportunitat per als infants. Les dades de l’informe PISA de l’OCDE mostren que el rendiment escolar és netament superior entre els adolescents que van accedir a una escola bressol en el seu moment. I això s’explica, en part, pels guanys que genera des del punt de vista dels estímuls cognitius o de la motivació per a l’aprenentatge. No cal dir que aquests guanys són especialment decisius per a infants provinents de situacions de pobresa o d’entorns familiars amb baix capital educatiu.
A més d’aquest impuls que ofereix a l’equitat educativa, l’escola bressol és un recurs de política educativa que va molt més enllà de l’escolaritat, per diverses raons. No només socialitza els infants, sinó també els pares, en la mesura que els connecta amb recursos educatius i pautes de sociabilitat compartides, alhora que els connecta a altres famílies del seu entorn vital. En un context de forta immigració com la que hem viscut a Catalunya i d’elevada mobilitat intermunicipal a causa del mercat de l’habitatge, aquest és un recurs fonamental per a les famílies joves.
L’escola bressol també es pot convertir, en els pròxims anys, en un espai d’acollida familiar en diverses circumstàncies. Algunes escoles bressol ja aprofiten el seu espai per a les reunions d’aquelles famílies que no escolaritzen els seus infants d’aquestes edats, però volen crear un vincle amb altres famílies i amb els serveis d’acompanyament de l’ajuntament. Aquest espai també podria servir en el futur per a les iniciatives associatives en l’àmbit de la criança. Espais on comparteixin necessitats i inquietuds les mares lactants, les famílies amb nadons que volen fer la criança a casa, etc.
Les escoles bressol municipals s’han anat dotant en els darrers anys d’una edificació de molta qualitat, amb espais amb llum natural, jardins, cuines pròpies que garanteixen una bona alimentació, i uns equips professionals que saben molt el que fan i els objectius educatius que persegueixen a aquestes edats. És un bon moment perquè l’educació de 0 a 3 anys faci un salt cap a un procés d’universalització que garanteixi l’equitat educativa, la cohesió social i el dret de les mares a estar plenament en el mercat laboral. Per tant, la gratuïtat als 2 anys, just abans d’entrar al centre educatiu d’educació primària, pot comportar beneficis molt clars a curt i llarg termini.