Hi ha qui diu que després del fracàs de l'embat de 2017 per assolir la independència, la nova oportunitat vindrà de la mà d'una crisi profunda de l'Estat. Les costures de l'arquitectura institucional de l'Estat ja es van posar a prova quan PP i PSOE va atorgar al Poder Judicial la missió d'evitar el trencament d'Espanya al preu que fos, carregant-se l'estat de dret i les garanties democràtiques més elementals si era necessari. 

L'ús espuri dels mitjans, la Justícia i la política per combatre la dissidència política també va provocar esquerdes a Espanya, que no va trigar a aplicar les mateixes receptes a les seves lluites intestines pel poder. L'anomenada "policia patriòtica" va néixer per combatre l'independentisme, però aviat va degenerar. Una cosa és violentar la democràcia i els drets més elementals per salvar Espanya i una altra fer-ho per imposar-se en la lluita pel poder. Els clams hipòcrites de Pedro Sánchez queixant-se d'actes que abans aplaudia amb les orelles quan les víctimes eren catalans i bascos i l'aritmètica parlamentària no els feia necessaris per mantenir-se en el poder, clamen al cel. 

La llei d'amnistia torna a mostrar l'aluminosi del sistema sorgit de la Transició, amb un Poder Judicial no depurat de les essències franquistes, que avui s'erigeix –perquè així ho van voler explícitament PP i PSOE– en guardians de la unitat de la pàtria al preu que sigui. Fins i tot al preu de fer el ridícul davant instàncies internacionals o la Justícia d'un altre estat europeu, com Suïssa. L'afecte demostrat per Sánchez a Erdogan era el d'un alumne que admira el seu mestre. Turquia va marxar el camí a Espanya en l'ús espuri de la Justícia i les forces de seguretat per reprimir la dissidència política i el separatisme. Pregunteu als kurds què en pensen. 

Espanya s'esquerda. El sistema polític es fragmenta i es radicalitza. Cada cop sembla més clar que ningú no serà capaç de formar governs a Madrid sense catalans i bascos, i el preu és cada cop més elevat. Potser de forma inconscient, des de Catalunya estem contribuint encara més al col·lapse de l'Estat, pas previ indispensable per obrir una nova finestra d'oportunitat a la independència. Els indults van ser un cop dur, l'amnistia, un torpede a la línia de flotació de l'Espanya indivisible i indissoluble. Un finançament singular per Catalunya podria desencadenar un tsunami autonòmic de conseqüències imprevisibles.